La victòria de Donald Trump en les eleccions del camp contra la ciutat
El candidat republicà venç en unes eleccions marcades per la diferència entre el vot de les grans ciutats i de les zones rurals
El mapa electoral que reflecteix la victòria de Donald Trump en les eleccions dels Estats Units és el mirall de dos països: els Estats Units de les dues costes tenyides de blau demòcrata i l'interior, d'un intens vermell republicà. I aquest vermell arriba com un cop de brotxa cap a la dreta, amb la majoria del país partidari del Partit Republicà, a diferència dels resultats de fa quatre anys. No hi ha ni una sola raó que expliqui el sòlid avanç de Trump. Les respostes se sustenten en una enrevesada línia que passa pel nivell educatiu dels votants, els ingressos, el gènere, la raça i el lloc del país on viuen.
La geografia pot ser el factor que el republicà ha sabut interpretar millor en el seu camí cap a la Casa Blanca. Després de fer el recompte dels més de 125 milions de vots que van emetre els nord-americans en aquestes eleccions, el desglossament apunta al fet que la sorpresa del resultat s'amagava en el lloc de residència dels electors. Els Estats Units es van despertar aquest dimecres davant la confirmació que l'interior del país no vota —perquè potser tampoc viu— igual que les dues costes i que al camp tampoc trien com a la ciutat.
És el resultat que apareix si es mira amb lupa Estats com Iowa: vermell rural i conservador i blau en tres racons, tres comtats que alberguen tres grans universitats i que es van decantar per l'aspirant demòcrata. Clinton va liderar i va guanyar a les grans ciutats del país, però Trump va sumar els suburbis. El republicà no ha vençut en cap localitat de més d'un milió d'habitants, informa Carlos Torralba. El resultat a l'Amèrica rural i la de les ciutats més petites és un llenç vermell foradat per un grapat de victòries de Clinton a la costa Est i a la frontera amb Mèxic.
L’èxit de l’estratègia de supressió del vot
Quan el Partit Republicà va iniciar el 2010 una campanya per aprovar lleis que reduïen les facilitats per registrar-se per votar. Els demòcrates, incloent-hi el president Obama, van alertar que es tractava d'una estratègia per impedir la participació electoral de votants afroamericans i hispans, tradicionalment demòcrates. L'onada de mesures conegudes com a "lleis de supressió del vot" va culminar amb una sentència l'any passat del Tribunal Suprem, per la qual cosa les del 2016 han estat les primeres eleccions en diverses dècades en les quals el vot de les minories no està protegit sota la llei federal, cosa que ha pogut impactar directament en la participació d'hispans i afroamericans en augmentar els requisits de documentació per votar i reduir les dates en què els nord-americans poden votar per endavant.
Però també s'amagava en la demografia. El republicà va obtenir les principals sumes de vots als comtats on més del 75% de la població blanca no té títol universitari, especialment a l'Oest Mitjà, on són majoria. Trump serà president gràcies al seu domini, on la població blanca és superior a la mitjana nacional, i en tots els Estats del sud i que fan frontera amb Mèxic, a excepció de Califòrnia, on les minories racials ja superen els blancs.
Classe mitjana i baixa i dones
El resultat és el mateix si se separen els votants segons el nivell d'ingressos. Un empresari de Nova York ha guanyat les eleccions després de convèncer milions de votants de classe treballadora que és qui millor representa els seus interessos. La crisi econòmica i, especialment la destrucció de llocs de treball al cinturó industrial del país, apuntava al fet que les propostes del republicà tindrien ressò als punts on les mesures de Barack Obama no van aconseguir apuntalar la recuperació, però els perfils dels votants dibuixen un retrat diferent.
Tots els grups de votants segons els ingressos s'han apropat al Partit Republicà, excepte els qui guanyen més de 100.000 dòlars anuals, que van virar cap als demòcrates, però no prou per inclinar la balança. El 2016 serà recordat com l'any en què un de cada cinc votants més pobres, amb salaris inferiors als 30.000 dòlars anuals, van abandonar els demòcrates, segons dades d'Edison Research.
El mateix candidat misogin que va escandalitzar el seu propi partit amb un llenguatge sexista sobre les dones gairebé no ha perdut suports entre aquest sector de l'electorat. La sorprenent dada coincideix amb la possibilitat que hagués pogut sortir escollida la primera presidenta dels Estats Units, però Trump gairebé no va restar vots en aquest sector (més de la meitat de les dones blanques que van votar ho van fer pel republicà, segons The New York Times), a més de guanyar més de cinc punts entre els homes. Clinton va obtenir aquest dimarts el 54% del vot femení, per un 44% pel republicà, i també va guanyar el dels joves menors de 30 anys (55% respecte a un 37% de vots).
Les minories tampoc van ajudar Clinton, necessitada d'un nivell de participació significatiu per superar el bloc de votants blancs que ja s'anticipava que cauria del costat republicà. Els afroamericans (un 88%), hispans i asiàtics van donar suport a la candidata demòcrata, però en nombre de vots van quedar molt lluny de l'impuls que van donar a Barack Obama fa només quatre anys i han tancat a l'aspirant demòcrata les portes de la Casa Blanca.
