Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS
OPINIÓ

La lliçó catalana de Trump

Complir les lleis només quan convé és el mateix que acceptar els resultats electorals només quan es venç

Els quatre anys de Procés –o de processisme, segons els observadors més maliciosos– han produït una literatura abundant sobre les excel·lències de la Catalunya futura. No està prohibit somiar i menys imaginar, entre altres raons perquè és gratis. Però de vegades no són el desig o la imaginació les que més ens expliquen sobre com volem que siguin les coses sinó els nostres propis actes i gestos, més eloqüents del que solem pensar sobre les nostres autèntiques intencions.

Això és el que està passant amb la rebel·lió municipal que ha organitzat la CUP per posar contra les cordes els Mossos; el conseller d’Interior, Jordi Jané, i el mateix Govern de Carles Puigdemont, comminant-los al fet que se sumin a la desobediència de les ordres judicials que ordenen retirar banderes estelades dels ajuntaments, anul·len resolucions sobiranistes o, senzillament, citen a acudir al jutjat per declarar davant denúncies interposades i acceptades.

La CUP no té secrets. El seu objectiu és perfectament coherent per a una formació que vol la ruptura amb la democràcia constitucional, la sortida de l’euro i de l’OTAN, i la construcció sobre les seves cendres d’una república de traces properes a la Veneçuela chavista. Els seus consells municipals poden decidir amb tota naturalitat que la mesura més pertinent per a les jornades electorals és fer onejar una bandera de partit com l’estelada a l’edifici de l’ajuntament. O que seran laborables els dies del calendari festiu que s’identifiquen amb la injuriada democràcia espanyola. I també que no cal obeir els requeriments judicials per esmenar les presumptes il·legalitats comeses ni cal anar a declarar quan ho consideri convenient un jutge.

Més difícil d’entendre és que autoritats sobre el paper més solvents, com són l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, o el president de la Generalitat, Carles Puigdemont comparteixin aquestes actituds. Es pot estar en favor del dret a decidir, com la primera, i fins i tot de la independència més o menys exprés, com el segon, i no desatendre la legalitat vigent a conveniència. Aquesta és una i indivisible i no pot estratificar-se, distingint una legalitat municipal i una legalitat catalana, aquestes legítimes i emanades del poble sobirà, i després unes altres d’espanyola i d’europea, menys legítimes i endossables a les elits, castes i burocràcies.

Ningú ha prohibit les banderes estelades. Ningú pot ni ha de limitar la llibertat d’expressió. El problema és pretendre vulnerar els reglaments i les normes que cuiden el funcionament de les eleccions amb l’exhibició de banderes i símbols partidistes en instal·lacions vinculades als comicis que se celebren i fer-ho per més mofa en nom de la llibertat d’expressió; o desatendre les resolucions i citacions judicials en nom del poble sobirà o, el que és més greu, declarar la desobediència a la més alta instància d’arbitratge constitucional a través d’una resolució parlamentària, com va succeir el passat 9-N.

Encara que siguin de la CUP, és preocupant que els qui exhibeixin tal confusió siguin càrrecs electes amb capacitat de decisió sobre les seves administracions i els seus pressupostos perquè indica que poden desatendre la llei també en altres àmbits. Però més alarmant és que la comparteixin forces de Govern a Catalunya i a Barcelona, i, no pel que diuen, ni tan sols pel que fan, sinó pel missatge que fan arribar a la població sobre la Catalunya futura que tenen dibuixada en les seves ments. Política és pedagogia. Cada comportament polític és una lliçó impartida que després tindrà conseqüències.

Com serà aquesta república catalana que propugnen els desobedients? Estarà permès penjar banderes partidistes en locals municipals quan se celebrin eleccions? Serà optatiu el compliment de les lleis i de les ordres judicials?

Les respostes que dóna la CUP i els seus amics a aquestes preguntes són les mateixes de Donald Trump respecte als resultats electorals: només els accepto si guanyo, només assumeixo les lleis que m’afavoreixen. Qui no respecta la legalitat ara, poc pot exigir que es respecti demà tot i que aquesta legalitat aconsegueixi ser únicament catalana. Atenent al repartiment del vot i a la divisió de l’opinió pública davant la independència, la desobediència que la CUP practica i que altres ovacionen conté una ferma promesa en favor de la discòrdia civil i de l’enfrontament entre catalans. Que, per cert, no seria una novetat en la història de Catalunya.