_
_
_
_
_

L’FBI torna a exonerar Clinton pel cas dels correus electrònics

La nova investigació, que va perjudicar la candidata demòcrata en la campanya electoral, acaba sense resultats

Marc Bassets
Hillary Clinton es fa una foto amb una seguidora a Filadèlfia.
Hillary Clinton es fa una foto amb una seguidora a Filadèlfia.Andrew Harnik (AP)

La candidata demòcrata a la Casa Blanca, Hillary Clinton, va rebre diumenge una bona notícia, però pot ser que arribi tard. L'FBI ha exonerat per segona a vegada Clinton pel seu ús d'un servidor privat de correu electrònic quan era secretària d'Estat.

Quan falten dos dies per a les eleccions presidencials, el director de l'agència, James Comey, va revelar en una carta a diversos congressistes que la revisió dels nous correus electrònics no alterava les conclusions sobre la innocència de Clinton.

Más información
Els Estats Units mesuren la força en les urnes del populisme mundial
Hillary Clinton empra l’artilleria electoral perquè els llatins li donin Florida

Comey posa fi així a la tempesta que ha marcat el final de la campanya electoral per a les eleccions de dimarts. En anunciar, el 28 d'octubre, que els seus agents es disposaven a examinar nous correus relacionats amb la candidata demòcrata, va col·locar al centre de la campanya un cas que ha perjudicat les aspiracions de Clinton. El seu rival, el republicà Donald Trump, va utilitzar aquest anunci per reiterar el seu missatge, no demostrat, sobre la suposada criminalitat de Clinton i va arribar a afirmar que l'escàndol era pitjor que el Watergate.

Conclosa la revisió dels nous correus, i tal com havia pronosticat Clinton, tot ha quedat en un no-res. “D'acord amb la nostra revisió, no hem canviat les nostres conclusions que vam expressar al juliol respecte a la secretària Clinton”, diu Comey en la carta publicada aquest diumenge. Al juliol, Comey va recomanar no presentar càrrecs contra Clinton pel seu ús irregular del correu durant la seva etapa al capdavant del Departament d'Estat, entre el 2009 i el 2013. Així va donar el cas per tancat.

Clinton hauria d'haver utilitzat un servidor oficial del Govern que permetés arxivar les seves comunicacions. A més, és possible que mitjançant el seu servidor privat, instal·lat a la seva residència a Chappaqua, un poble proper a Nova York, transmetés, possiblement de forma inconscient, informació classificada.

La reobertura del cas dels emails, en la recta final de la campanya, s'ha produït en el marc d'una altra investigació. Els agents van trobar els nous correus en diversos aparells electrònics propietat de l'excongressista Anthony Weiner, investigat per enviar missatges obscens a una menor. Weiner és el marit d'Huma Abedin, la mà dreta de Clinton. Tots dos estan separats.

L'FBI ha accelerat la revisió dels nous correus per poder descartar, abans de les eleccions de 8 de novembre, els dubtes que va llançar l'anunci de Comey el 28 d'octubre.

L'anunci, per mitjà d'una carta ambigua i confusa, donava motius per interpretar que els agents investigaven Clinton perquè havien trobat informació sospitosa. Això va col·locar una institució suprapartidista al centre de la baralla política i Comey sota la sospita d'ingerència política, la qual cosa va rebre les crítiques del president Barack Obama. Encara s'ha de veure quin efecte haurà tingut en el resultat electoral. L'anunci de la nova revisió va reforçar la imatge de Clinton com una política poc transparent, o directament corrupta, segons els seus adversaris.

La carta de diumenge exonera Clinton i pot ser que Comey també intenti d'aquesta manera descarregar responsabilitats. Però ningú, ni Clinton ni Trump, quedarà content amb el seu paper. El mal ja està fet.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Marc Bassets
Es corresponsal de EL PAÍS en París y antes lo fue en Washington. Se incorporó a este diario en 2014 después de haber trabajado para 'La Vanguardia' en Bruselas, Berlín, Nueva York y Washington. Es autor del libro 'Otoño americano' (editorial Elba, 2017).

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_