_
_
_
_
_

CaixaBank guanya 970 milions fins al setembre, un 2,6% menys que el 2015

Gortázar preveu un nou procés de concentració del sector per augmentar la rendibilitat

Lluís Pellicer
Seu de CaixaBank a l'avinguda Diagonal de Barcelona.
Seu de CaixaBank a l'avinguda Diagonal de Barcelona.Efe

CaixaBank ha obtingut un resultat atribuït de 970 milions d'euros durant els primers nou mesos de l'any, un 2,6% menys que en el mateix període de l'any anterior, segons ha comunicat l'entitat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). L'entitat, que ha remarcat el “context de tipus d'interès en mínims” i la “volatilitat dels mercats”, ha destacat la reducció del 33% de les dotacions per a insolvències i de la taxa de morositat, que se situa en el 7,1% després de baixar durant els tres últims anys. El resultat abans d'impostos és de 1.314 milions d'euros (un 45,2% més). El conseller delegat del banc, Gonzalo Gortázar, ha considerat que el sector es veu abocat a un nou procés de concentració per augmentar la rendibilitat els propers anys i ha afirmat que el pla estratègic de CaixaBank no preveu noves operacions corporatives, tot i que tampoc tanca la porta al fet que això passi.

L'entitat catalana va tancar els nou primers mesos de l'any, segons ha comunicat a la CNMV, amb un marge d'interessos de 3.080 milions d'euros, un 6,9% menys, i uns ingressos per comissions de 1.546 milions, un 3,4% menys. No obstant això, el banc que presideix Jordi Gual indica que l'últim trimestre s'ha experimentat una “millora” en tots dos apartats. El marge d'interessos (que mesura el negoci purament bancari) ha crescut l'1,8% com a conseqüència “de la disminució del cost de finançament”, mentre que els ingressos per comissions han crescut un 2,7% gràcies a “l'augment de la comercialització de plans de pensions i assegurances”.

El conseller delegat del banc, Gonzalo Gortázar, ha explicat que després de l'eliminació de les clàusules sòl el 2015 el marge és "robust" malgrat l'entorn de tipus d'interès. Això sí, la millora dels últims dos trimestres no permetrà revertir totalment el descens, que a finals d''any serà d'entre el 4% i el 6%. "Hem dit que les nostres expectatives pel que fa al marge d'interessos són de caiguda, i això no es revertirà completament", ha admès.

Reducció de costos

El marge brut també cau un 6,6%. Segons l'entitat, els costos sense extraordinaris es redueixen un 2,2% respecte a l'any anterior per la “racionalització de costos”, les sinergies generades per la integració del negoci de banca minorista de Barclays a Espanya i els estalvis derivats de les prejubilacions. En el tercer trimestre l'entitat va incórrer en costos extraordinaris per 121 milions per l'acord laboral que va aconseguir al juliol d'unes 1.100 sortides voluntàries. Els ingressos de la cartera de participades, per la seva banda, es van situar en 550 milions d'euros, un 10,5% menys, després d'haver fet una permuta amb Criteria dels seus paquets de l'1,3% a The Bank of East Asia i del 9,01 d'Inbursa.

El banc ha destacat que, dins de la cartera sana, el crèdit va augmentar un 0,3% respecte a l'any passat gràcies als préstecs empresarials, que van avançar un 6,5%. A l'altre costat de la balança, el crèdit als promotors va baixar un 17,9% i el que va al sector públic ho va fer un 6,9%. El saldo global de préstecs hipotecaris, no obstant això, segueix disminuint. Els responsables de l'entitat han explicat que en el sector va disminuir un 2% i que, malgrat que la producció de crèdit creix a un ritme de dos dígits, "capgirar" la situació "requereix temps". Al seu parer, a finals del 2017 o el 2018 els préstecs, en conjunt, tornaran a créixer.

L'entitat assenyala que el resultat abans d'impostos és de 1.314 milions d'euros, un 45,2% més que en el mateix període del 2015. A més, excloent l'activitat immobiliària i el resultat de les seves participades, el resultat puja a 1.374 milions d'euros. El capital de primer nivell de l'entitat arriba al 12,6% després d'haver realitzat una col·locació entre inversors (que va convertir Mutua Madrileña i el magnat mexicà Carlos Slim en accionistes de referència de l'entitat) per finançar l'opa sobre el banc portuguès BPI.

Més implicació al BPI

Sobre la seva incorporació al consell d'administració del BPI, Gortázar ha explicat que "en la mesura" que l'opa llançada pel banc "arribi a bon port", CaixaBank exercirà el control sobre l'entitat, per la qual cosa requerirà la seva "actuació directa". "És una operació important, l'adquisició de la nostra primera xarxa fora d'Espanya i vull garantir que es faci amb èxit", ha afirmat. Pocs més detalls ha aportat sobre l'operació, tot i que sí que ha descartat "rotundament" que després de l'opa hi hagi alguna ampliació de capital i, malgrat que no coneix el nivell d'acceptació de l'oferta, sí que creu que en tenir ja el 45% de les accions podran prendre el control del BPI.

El conseller delegat de CaixaBank també ha considerat que el sector espanyol està abocat a un nou procés de fusions. "Tenim les condicions perquè en els propers dos, tres o cinc anys hi hagi més concentració, ja que les entitats han de buscar vies per augmentar la rendibilitat", ha afirmat Gortázar, que ha constatat l'impacte que està tenint sobre el sector "la competència i la pressió sobre els marges". "La resposta és buscar més consolidació i eficiència i treure capacitat de mercat", ha afegit Gortázar, que, tot i així, ha dit que el pla estratègic de CaixaBank no preveu la participació de l'entitat en aquest procés, tot i que tampoc tanca la porta a aquesta opció. "En els propers 12 o 24 mesos estem enfocats a una operació transfronterera com BPI i en la transformació orgànica del banc, en termes de quotes de mercat, però també de digitalització", ha afegit.

Gortázar demana al nou Govern “corregir els desequilibris”

El conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, ha valorat la propera formació d'un Govern a Espanya i, segons ha afirmat, la tasca principal que haurà d'assumir serà la correcció dels desequilibris que segueix arrossegant l'economia: l'atur, el dèficit públic i l'endeutament.

Gortázar ha recordat que, malgrat la falta de Govern, l'economia ha crescut per sobre del 3%, la qual cosa demostra que la societat ha encarat el repte amb "força tranquil·litat". No obstant això, ha considerat que unes terceres eleccions haurien estat el "símptoma d'un problema", per la qual cosa ha celebrat que s'hagi desencallat finalment la situació de bloqueig.

"Ara comença una nova legislatura i caldrà buscar els acords i concessions necessaris perquè les coses puguin funcionar correctament", ha afirmat. "Tenim un nuvolot que esperem que acabi de marxar i cal seguir treballant perquè la recuperació de l'economia continua, perquè ens hi juguem molt", ha subratllat.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Lluís Pellicer
Es jefe de sección de Economía de EL PAÍS, donde ha desarrollado la mayor parte de su carrera. Ha sido corresponsal en Bruselas entre 2018 y 2021 y redactor de Economía en Barcelona, donde cubrió la crisis inmobiliaria de 2008. Licenciado en Periodismo por la Universitat Autònoma de Barcelona, ha cursado el programa de desarrollo directivo de IESE.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_