Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS
escalfament global

La concentració de CO2 supera tots els registres històrics

El planeta en el seu conjunt va superar la xifra de 400 parts per milió del principal gas d’efecte hivernacle

El CO2 és el principal gas d'efecte hivernacle.
El CO2 és el principal gas d'efecte hivernacle. AFP

El planeta ha entrat en l’era de les 400. Per primera vegada des que els humans trepitgen la Terra, s’ha superat la xifra de 400 parts per milió de CO2, el principal gas d’efecte hivernacle. Aquest gas és el principal responsable de l’escalfament global que fa que s’estigui acostant un canvi climàtic cada vegada més irreversible. El principal problema és que una vegada alliberat, es trigaran mil·lennis a rebaixar aquesta concentració.

El maig del 2013, els diaris del món es feien ressò d’una notícia preocupant. Per primera vegada un observatori, el que l’agència nord-americana NOAA té al volcà hawaià de Mauna Loa captava una concentració de 400 ppm (parts per milió) de diòxid de carboni en l’aire. Per fer-se una idea, en els inicis de la revolució industrial hi havia 278 ppm. Era una concentració que representava un balanç natural entre l’atmosfera, els oceans i la biosfera. Però la creixent crema de combustibles fòssils, primer carbó i després petroli, va alterar aquest balanç.

El registre del 2013, no obstant això, va ser puntual, localitzat i temporal. En els mesos següents la xifra va baixar. Però, segons anuncia avui l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), el 2015 la marca de les 400 ppm va ser generalitzada, global i sense que els canvis estacionals fessin que el CO2 baixés d’aquí.

El llindar de les 400 ppm es va superar per primera vegada el 2013, en un observatori de Hawaii

“L’any 2015 va marcar l’inici d’una nova era d’optimisme i acció climàtica amb l’acord de París sobre el canvi climàtic. Però també farà història per marcar una nova era de l’escalfament global amb la realitat d’aquest rècord en la concentració de gasos d’efecte hivernacle”, lamenta en una nota el secretari general de l’OMM, Petteri Taalas.

Taalas posa en la mateixa frase les dues fites climàtiques de l’any passat perquè serà difícil complir els objectius del primer (que la temperatura no pugi més de dos graus a finals de segle) amb una concentració de CO2 tan elevada. “El veritable problema és el diòxid de carboni, que roman en l’atmosfera durant mil·lennis i encara més en els oceans. Si no aturem les emissions de CO2, no podem lluitar contra el canvi climàtic ni mantenir l’ascens de la temperatura per sota dels dos graus respecte a la de l’era preindustrial”, sosté el secretari general de l’OMM.

Durant l’última dècada, la quantitat de CO2 en l’atmosfera s’havia mantingut propera a les 400 ppm, però sense superar-les. Pels climatòlegs de la NOAA, la gota que ha fet vessar el got ha estat el fenomen climàtic el Niño, que va tenir el seu màxim a mitjan any passat. El seu impacte, en forma de sequeres en àmplies zones tropicals, va reduir la capacitat de les selves per absorbir CO2. Però el Niño ja ha passat i la xifra de les 400 ppm segueix aquí.

 

MÉS INFORMACIÓ