_
_
_
_
_

El Constitucional sentencia que Catalunya pot regular els toros però no prohibir-los

El tribunal considera que la llei catalana envaeix la competència de l'Estat en matèria de cultura. La resolució ha tingut vuit vots a favor i tres en contra

Antonio Lorca
El torero català Serafín Marín, a Barcelona el 2010.
El torero català Serafín Marín, a Barcelona el 2010.EFE

El Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat l'acord del Parlament que va prohibir el juliol del 2010 les corrides de toros a Catalunya. La sentència, que s'ha difós aquest mateix matí, afirma que Catalunya le pot regular, però no les pot prohibir.

Más información
Catalunya prohibeix els toros
Barcelona es blinda contra els toros

El TC anul·la l'article 1 de la llei catalana que prohibeix les corrides de toros perquè envaeix la competència de l'Estat en matèria de cultura. El resultat ha estat vuit a tres i hi haurà vot particular. El tribunal assenyala que Catalunya té competència per regular els espectacles públics i també per protegir els animals. La competència sobre espectacles públics podria incloure la prohibició de les corrides amb la finalitat, com és el cas, de protegir als animals. Però en aquest supòsit cal tenir en compte que la tauromàquia ha estat declarada per l'Estat patrimoni cultural, raó per la qual la prohibició envaeix competències estatals en matèria de cultura (articles 149.1.28 i 149.2 CE). L'Estat va dictar dues lleis, una el 2013 i una altra el 2015, contra les quals no es va presentar cap recurs davant del TC, que van declarar els toros patrimoni cultural immaterial.

El tribunal accepta, d'aquesta manera, el raonament central de la ponència, elaborada per la magistrada Encarnación Roca, que recull, al seu torn, els arguments exposats pel Partit Popular en el recurs presentat a finals d'octubre del 2010. Aquest document assenyalava que la Generalitat va envair competències estatals i va vulnerar la Constitució perquè va anar més enllà del que permet el decret de transferències a les comunitats autònomes en matèria d'espectacles.

La sentència del Tribunal Constitucional retorna els espectacles taurins a Catalunya, prohibits el 28 de juliol del 2010 en una sessió plenària del Parlament per 68 vots a favor, 55 en contra i 9 abstencions, i que va entrar en vigor l'1 de gener del 2012.

Uns mesos més tard, el 28 d'octubre del mateix any, el Partit Popular va presentar un recurs d'inconstitucionalitat en el qual assenyalava que "no existeix cap competència transferida a les comunitats autònomes que les faculti a prohibir la tauromàquia, que està protegida per lleis nacionals i europees, la qual cosa vulnera cinc articles de la Constitució".

El recurs del PP considerava, a més, que la prohibició d'una activitat empresarial que forma part del teixit econòmic vulnera cinc articles més de la Carta Magna. Els autors del recurs defensaven les corrides de toros com un fenomen nacional, cultural, històric, social, econòmic i industrial, i insistien que les competències normatives sobre els toros corresponen a l'Estat. El problema, argumentaven els populars en el seu recurs, és que "la llei catalana no es limita a regular o reglamentar la festa dels toros pel que fa a la pràctica i el desenvolupament, sinó que la prohibeix del tot".

Després de sis anys d'espera, i amb la ponència elaborada des de fa mesos, el Tribunal Constitucional va incloure en l'ordre del dia del ple celebrat fa dues setmanes el debat i la votació d'aquest punt, que, al final, es va ajornar per falta de temps.

La reunió d'aquest dimarts començava, pel que sembla, amb un consens majoritari entre els magistrats sobre la nul·litat de l'acord del Parlament per invasió de competències estatals, però el debat es va centrar en altres parts del recurs referides a la tauromàquia com a "valor cultural" i el seu "interès social". La disparitat de criteris sobre aquests i altres aspectes del recurs pot ser que hagi estat el que ha impedit l'acord unànime del ple, que ha aprovat per majoria la sentència favorable a la permanència dels toros a Catalunya.

Cal destacar en aquest sentit que la decisió del Constitucional no ha tingut en compte la llei de novembre del 2013 que regula les corrides dels toros com a patrimoni cultural perquè la seva aprovació parlamentària és posterior a l'acord català.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Antonio Lorca
Es colaborador taurino de EL PAÍS desde 1992. Nació en Sevilla y estudió Ciencias de la Información en Madrid. Ha trabajado en 'El Correo de Andalucía' y en la Confederación de Empresarios de Andalucía (CEA). Ha publicado dos libros sobre los diestros Pepe Luis Vargas y Pepe Luis Vázquez.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_