_
_
_
_
_

El ‘fenomen’ Dolores Redondo guanya el Planeta

La autora de la ‘Trilogia de Baztan’ s’emporta els 601.000 euros amb un altre ‘thriller’

Carles Geli
Dolores Redondo amb el Premi Planeta.
Dolores Redondo amb el Premi Planeta.Xavi Torrent (WireImage)

La 65a edició del premi Planeta, número rodó, demandava un nom d’oripell, però que, al seu torn, complís els requisits de la gran difusió i això ara ho garanteix la novel·la negra, el gènere de moda. I, a més, com ja sol ser norma del guardó en les seves últimes edicions, a poder ser algú que ja sigui de la casa. I tot això convergeix de manera espectacular en l'escriptora Dolores Redondo, un dels últims grans fenòmens de l'edició espanyola amb la seva Trilogia de Baztan (més de 400.000 exemplars, editada a Destino, segell del grup; ruta turística creada; pel·lícula en inicis...). A Todo esto te daré, la novel·la amb la qual aquest dissabte ha guanyat a Barcelona i s’ha embutxacat els 601.000 euros de dotació, Redondo no prossegueix les aventures de la policia foral protagonista de la trilogia, però sí manté el to de novel·la negra en la qual un escriptor famós descobreix, després d'un accident, l’aparentment doble vida del seu company. L'obra finalista, per no desentonar en una vetllada acompanyada de la presència dels Reis d'Espanya i la plana major de la política espanyola i catalana, també ha recaigut en un altre fenomen: Marcos Chicot, autor d'un dels e-books en espanyol més venuts del món (El asesinato de Pitágoras), que, arran del seu gran èxit, torna a ambientar una trama a cavall entre la novel·la negra i la històrica en la Grècia clàssica dels filòsofs: ara, El asesinato de Sócrates (150.250 euros).

“Havia de prendre'm un respir i explicar una altra història que portava molt temps dintre meu i que em ve de gust explicar; encara que també és criminal, vull narrar-la des d'una altra perspectiva”, assegurava Redondo (Sant Sebastià, 1969) des que va finalitzar fa poc més d'un any Ofrenda a la tormenta, amb la qual va tancar un cicle iniciat el 2013. En realitat, a la seva nova novel·la només ha deixat de la trilogia un cert regust pels secrets fantasmals familiars i una ambientació rural, si bé aquí es tracta d'un poble de Galícia (l'escriptora té ascendents gallecs) i no de la vall de Navarra. A aquella localitat arriba un escriptor després de les petjades del seu company que ha tingut un greu accident. El contratemps desvetlla una suposada doble vida del finat que intentarà esbrinar l'escriptor, amb el suport d’un guàrdia civil retirat i un capellà amic.

L'obra, segons el jurat, “molt perfecta” en el seu plantejament detectivesc, sembra les sospites a tot el món, molt a l'estil de les obres d’Agatha Christie, una de les referències literàries de Redondo juntament amb P.D. James i Ruth Rendell.

El premi no fa més que reforçar una trajectòria ascendent de Redondo, que després d'escriure alguns contes infantils i relats breus, va arrencar fa set anys amb la novel·la Los privilegios del ángel (2009) i que es va disparar amb El guardián invisible (2013), primer lliurament d'una trilogia protagonitzada per la de fort caràcter comissaria de la policia foral de Navarra Amaia Salazar i traduïda ja a 15 idiomes. I que sembla no tenir fi pel que fa al seu ressò: per al 2017 està previst tant el tercer i últim volum de la novel·la gràfica com l'estrena de l'adaptació cinematogràfica de la primera part, dirigida per Fernando González Molina i produïda per Atresmedia, pota audiovisual de Planeta.

A l'escenari de la concorreguda gal·la (monarques a part, hi ha anat la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, la presidenta del Congrés, Ana Pastor, i el Secretari d’Estat de Cultura, José María Lassalle, entre d’altres), hi ha pujat un altre fenomen perquè Chicot (Madrid, 1971) té ja un best-seller mediàticament més silenciós, El asesinato de Pitágoras (2013).

Filòsofs amenaçats

Aquí, Planeta arrabassa Duomo (segell on ha publicat fins avui Chicot) a un psicòleg clínic de professió que amb fins ara només tres llibres publicats però amb especial tirada per jugar amb el gènere negre i l'època clàssica dels grans filòsofs grecs (ho va fer també a La hermandad, el 2014), aquí repeteix la fórmula del seu èxit. Amb aires també de novel·la d'acció i aventura amb la guerra del Peloponès com a teló de fons, ara la figura central és Sócrates, que, segons l'oracle de Delfos, morirà a les mans d'un home de clara mirada. Querofonte, amic del filòsof, creu que podria ser Perseo, el d'ulls transparents i terribles secrets. A Planeta ja saben que no hauran de recórrer a cap oracle per ratificar que els dos guardonats avui vendran el seu.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Carles Geli
Es periodista de la sección de Cultura en Barcelona, especializado en el sector editorial. Coordina el suplemento ‘Quadern’ del diario. Es coautor de los libros ‘Las tres vidas de Destino’, ‘Mirador, la Catalunya impossible’ y ‘El mundo según Manuel Vázquez Montalbán’. Profesor de periodismo, trabajó en ‘Diari de Barcelona’ y ‘El Periódico’.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_