_
_
_
_
_

Una república contra el capitalisme

La CUP organitza unes jornades de debat de les idees que vol proposar per al procés constituent de la Catalunya independent

Cristian Segura
Una dels debats de les jornades de la CUP al Parc de la Ciutadella.
Una dels debats de les jornades de la CUP al Parc de la Ciutadella.TROBADA UP

El món està molt cardat i el capitalisme global en té la culpa. La CUP reuneix aquest dissabte més de 1.000 persones a les jornades “Procés Constituent. Una república per canviar-ho tot”. 24 tallers de debat sobre àmbits socials, econòmics i polítics organitzats sota vuit tendes plantades al Parc de la Ciutadella de Barcelona amb la voluntat d’aportar idees de canvi radical al procés de creació del nou estat català.

Decreixement i més impostos

Moltes idees que la CUP debat a les jornades de la Ciutadella poden provocar més d’un ensurt als seus companys d’aventura independentista, el Partit Demòcrata Català (PDC) i ERC. En una xerrada a primera hora del matí sobre medi ambient, la diputada Mireia Boya ha defensat l’aplicació de més pressió fiscal sobre el transport marítim i l’agricultura contaminant. Boya ha teoritzat sobre la necessitat de fer més sostenible el planeta forçant un decreixement econòmic que no impliqui una caiguda del PIB. Aquesta idea, en principi contradictòria, Boya ha assegurat que es pot aconseguir esperonant l’economia verda.

Joan Tafalla, historiador i antic militant del PSUC, ha advertit que un dels riscos del Procés Constituent és que el liderin les elits: “No pot ser obra de juristes lletraferits que reben ordres des de dalt”. Els debats desembocaven en alguns moments en una dialèctica que podia ser incomprensible per a la majoria de ciutadans, com quan l’exdiputat Josep Busqueta ha proclamat que “l’emancipació passa per negar la lògica de classe, subvertir el salari i la propietat”. Davant els discursos més teòrics, les jornades també incloïen ponents que expliquen la seva experiència, com ha estat el cas de l’activista Sara Montesinos, que des dels seus mesos atenent refugiats al Mediterrani ha relatat la situació amb precisió. De la força de control europea Frontex ha criticat que rebin els migrants armats, amb caputxes o uniformes mèdics d’aïllament que espanten els infants; Montesinos ha advertit que els agents de Frontex no saben dir ni una paraula en els principals idiomes dels migrants. També ha explicat que els que actualment se la juguen pels camins més perillosos per arribar a Europa central acostumen a ser joves solters de països que no estan tècnicament en conflicte —com Marroc, Algèria o Egipte— i que tenen molts números de ser deportats.

Independència ràpida

August Gil Matamala, advocat i pensador proper a la CUP, ha explicat que la independència “s’ha de fer ràpid” just després del referèndum unilateral del 2017. Gil Matamala ha advertit que els petits gestos de “desobediència gradual” no tenen un efecte substancial perquè es produeixen dins del marc jurídic espanyol. Gil Matamala ha afegit que no pot haver cap moment de buit legal i ha donat suport a la proposta del seu “amic” Jaume Asens de celebrar al mateix temps un referèndum i unes eleccions constituents.

Asens, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona i un dels independentistes de referència de Barcelona en Comú (BEC), ha comparegut a les jornades de la CUP en el mateix moment que ho feia una gitana que venia globus de personatges de Disney. Al migdia, les parades de la CUP han començat a patir la invasió de grups de turistes a peu, en bicicleta o en segways —aparells elèctrics de dues rodes que es condueixen dempeus. Asens s’ha plantat davant la tenda on es reflexionava sobre polítiques econòmiques en el moment que s’exposava la necessitat d’aprendre dels models constitucionals en marxa a Amèrica Llatina.

Les jornades de la CUP han tingut una secció especial per a entitats que denuncien problemes socials. Al costat d’una entitat contra el racisme i un grup veïnal que vol aturar una pedrera al Baix Camp, la Plataforma Stop Comptadors Telegestionables demana retirar els nous comptadors de les companyies elèctriques: “Els comptadors telegestionables incompleixen la normativa europea, no protegeixen les dades personals, no garanteixen la seva innocuïtat per a la salut de les persones, imposen restriccions a la lliure competència, augmenten l’import de les factures, faciliten el robatori als habitatges, no està demostrat que contribueixin a l’eficiència energètica”.

Avions que ens fumiguen

La parada de la Plataforma contra els comptadors elèctrics també oferia fulls informatius de la Plataforma Stop Fumigació d’Humans. Aquest grup denuncia que avions civils i militars ens fumiguen sense el nostre coneixement: “Des de fa anys desenes d’avions civils i comercials sobrevolen els nostres cels intensament deixant unes esteles en forma de xarxa que cobreixen el blau del cel d’un dens vel blanc en vàries hores. Són el rastre visible d’una activitat de fumigació intensiva del planeta, per dispersar milions de tones d’aerosols tòxics a l’atmosfera”. Quins materials s’estan utilitzant en les fumigacions? “Cendres volants de carbó de les centrals tèrmiques [...] A més s’estan dispersant productes biològics, polímers sintètics i nanomaterials. Casualment la multinacional americana Monsanto, tan protegida pels governs d’Espanya, ja ven llavors transgèniques resistents a l’alumini, arbres transgènics, i abelles robot per pol·linitzar els cultius, en substitució de les que està destruint amb els seus pesticides. Un muntatge perfecte!”.

Busqueta ha acabat la seva ponència —la que ha aplegat més públic— amb l'argument que cal experimentar amb coses noves contra l’austeritat i el capital perquè “la UE està aplicant polítiques assassines”. Busqueta, però, també ha admès que malgrat tots aquests bons ideals —la negació de la lògica de classe, les abelles robot i les constitucions d’Amèrica Llatina—, “tenim la societat que tenim. Amb els vímets que tenim no construirem una societat gaire diferent de la que tenim ara”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario Avui en Berlín y posteriormente en Pekín. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_