Planeta, un premi eufòric
El grup multimèdia celebra avui la 65a edició del seu guardó literari en un context de rècord d'originals, un augment de la facturació del 10% i la seva entrada editorial a Itàlia
Els satèl·lits s'han alineat per celebrar aquest dissabte a Barcelona la 65a edició del premi Planeta: el grup multimèdia tancarà l'any amb un creixement d'un 10% de la seva facturació; en breu entrarà al mercat italià, ha pujat en el rànquing mundial tancant el grup dels top tingues i batent rècord d'originals presentats al guardó: 552 manuscrits.
Després de comprar una escola de negocis francesa, Eslsca Business School (la de formació és una de les divisions que vol ampliar), el grup està immers en el desembarcament a Itàlia amb la creació d'un nou segell editorial amb el seu soci DeAgostini. El president de Planeta, José Creuheras, ha explicat que les dues signatures crearan “de zero” i al 50% l'editorial De A Planeta Libri, la seu de la qual serà a Milà i on ´la signatura catalana aportarà un notable know-how en edició literària, així com la possibilitat d'un catàleg molt ampli d'autors. “És una aposta de futur per al grup tenir un mercat en una altra llengua com la italiana i en el qual encara no estem”, ha afirmat Creuheras. L'empresa, que ja està constituïda, llançarà el primer llibre per Setmana Santa. Crehueras, no obstant això, no ha volgut donar previsions de facturació d'aquest segell i ha recordat que el negoci obeeix a un calendari a llarg termini. “No és tan important la xifra com fer un catàleg de qualitat”, ha afegit.
L'entrada a Itàlia permetrà a Planeta, ja molt establerta a Amèrica Latina (on té seu en 12 països), anar consolidant la seva presència a Europa, on a més dels segells espanyols posseeix Editis, el segon grup editorial francès. Les previsions per al tancament de l'any apunten a un creixement del 10% la xifra de negoci del grup, fins al voltant dels 3.300 milions d'euros, i d'un augment del benefici operatiu (Ebitda) superior, de més del 15%, fins a al voltant dels "350 o 355 milions”, segons Creuheras. El president del grup ha precisat que el 55% procedeix de la part editorial, mentre que la resta prové dels mitjans de comunicació (participa en, entre d'altres, Antena 3, La Sexta o La Razón) i del sector de la formació.
En aquest context eufòric, Creuheras ha esbrossat algunes de les grans xifres d'un guardó creat dos anys després del naixement de l'editorial. Tot impactant: prop de 22.000 originals presentats (uns 340 anuals de mitjana) i 42 milions de llibres venuts (650.000 per convocatòria); la conseqüència: dos premis Planeta a cada llar espanyola.
L'excepcionalitat de la data i el context de cert optimisme que viu el sector (el 2015 va créixer per vegada primera en els últims anys un 2,8%) va convocar a l'acte previ del guardó la inusual presència del director general de la Divisió Editorial de Llibreries de Planeta, Jesús Badenes, que ha confirmat els bons auguris: la previsió de creixement de la facturació del sector podria aconseguir aquest any un 2%. També va anar espantant amenaces: l'e-book “pesa menys del 4% en el consum, mentre que el comerç electrònic del llibre físic és només del 7%, per la qual cosa nou de cada 10 llibres es compren a Espanya en llibreries i en format paper”, ha resumit d'una tacada. Un context que ha arrodonit amb que el 60% dels espanyols llegeixen llibres.
Per dibuixar amb prou feines un petit núvol, ha xifrat en 80 milions els llibres adquirits a Espanya, fet que implica “dos exemplars per ciutadà”. La venda mitjana d'uns 2.000 exemplars per títol comporta “una remuneració per llibre molt baixa. Per això, al deixant de l'afirmació prèvia del seu president que el premi Planeta té per objectiu “fomentar i descobrir nous lectors”, Badenes ha reblat aquesta necessitat d'eixamplar el nombre de lectors a Espanya “a partir de les xarxes socials”, potenciar l'storytelling o la força d'explicar històries (“el 60% dels Òscar de Hollywood són a pel·lícules basades en novel·les; els llibres són l'I+D de la indústria de continguts”) i la internacionalització del grup.
Amén del record de participants, de l'edició del premi destaca la gran mezcolanza de gèneres que mostren la desena de novel·les finalistes, segons un jurat que, en privat, es va manifestar dividit davant la pregunta del sector des de fa 24 hores: Es just el Nobel de Literatura per a Bob Dylan? “No som qui per jutjar les decisions de la Academia Sueca; en qualsevol cas, no podria guanyar el Planeta perquè no té novel·la en llengua castellana, com diuen les bases, presentada”, va bromejar Creuheras.
