Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Vuit confessions de Francisco Correa en el judici del ‘cas Gürtel’

Així ha estat la primera part de la compareixença del presumpte líder de la trama que involucra el PP

Ampliar foto
Francisco Correa, aquest dijous, a l'Audiència Nacional. EFE

Francisco Correa ha narrat aquest dijous davant l'Audiència Nacional els inicis de la seva relació amb el Partit Popular (PP). El presumpte cap de la trama Gürtel ha explicat que l'extresorer del PP Luis Bárcenas el va introduir en la formació i ha reconegut que cobrava comissions a canvi de fer de mediador en contractes públics. Part d'aquests diners, ha assegurat, la donava a Bárcenas per al PP. Aquestes són algunes de les frases de la primera part de la seva compareixença:

1. Els seus inicis en el PP:

"Després d'una crisi empresarial un amic em va presentar [el 1993] Bárcenas, [un home] molt complicat, molt seriós. [...] No ens va donar opcions; [vam estar] un any sense treballar amb ells. Però un dia, en un congrés de la Democràcia Cristiana, faltaven habitacions. Bárcenas em va trucar per veure si ho podia arreglar a través de l'agència de viatges. Em va dir: 'Així t’hi introdueixis i a poc a poc et podré donar feina'. Vam solucionar el problema que tenia i Bárcenas em va anar donant joc a través de l'agència de viatges". "De sobte, un dia Luis Bárcenas em truca i em diu: 'Tu sabries fer un míting polític?'. I jo a l'únic que he anat a la meva vida va ser quan vaig acompanyar el meu pare l'any 1975 o 1976 a un amb la Passionària. Bárcenas em va demanar pressupost i vaig passar-n’hi un d'1,45 milions de pessetes. I repassant-lo amb [Francisco] Paco Cascos, llavors secretari general, em diu que estava malament. El vam repassar a la meva oficina i vam veure que estava bé. L’enrenou va ser importantíssim perquè els pressupostos que tenien eren d'11 milions de pessetes. La diferència de la meva empresa amb les altres era de 10 milions. El vam fer i va sortir bé".

2. El pagament de comissions:

"El 1996 vaig parlar amb Luis Bárcenas i em va dir: 'Tu tens contacte amb empresaris i jo, amb polítics. Intentarem fer gestions perquè quan surtin els concursos públics de l’Administració puguem afavorir empresaris que després col·laboraran amb el partit'. Quan sortia una licitació, [l'antic amo de Constructora Hispánica] Alfonso García-Pozuelo em trucava per si estava interessat. Era una licitació pública, sortia per a tothom. No hi havia un increment de l'adjudicació per augmentar la comissió que em lliurava i després jo donava a Bárcenas. Jo gestionava, per la meva relació amb Bárcenas, si era possible aquest candidat, que donava bones licitacions. I si teníem èxit, em donava una comissió i jo me’n quedava una part i una altra part la donava a Luis Bárcenas. Però això no es feia només amb García-Pozuelo; també amb altres empresaris". "Els lliuraments econòmics en efectiu i diners ningú de la meva empresa els ha fet. La relació amb els polítics la tenia només jo. Els lliuraments de diners... quedava amb ells i els donava el sobre. [...] Quan jo cobrava d'empresaris constructors, la part que jo em quedava la donava en efectiu a Antonio Villaverde perquè la ingressés a Suïssa".

3. L'exmarit d’Ana Mato:

"Amb Jesús Sepúlveda [exmarit d’Ana Mato] vaig tenir-hi un tracte especial: li vaig regalar un cotxe, ell i la seva família feien viatges amb la nostra agència de viatges. Els vam fer alguns esdeveniments: la comunió i l'aniversari dels fills. No ens costava diners. Els globus, els pallassos, el castell inflable... no eren un cost, eren un regal. [...] Vam començar a treballar en les campanyes electorals. El meu contacte era amb Sepúlveda, secretari electoral, i Luis Bárcenas, el gerent. Era una activitat professional molt estreta, treballant contínuament. Vam aconseguir un moment de tanta feina gairebé en exclusiva per al PP que els executius de la meva companyia que treballaven amb altres empreses privades van crear altres empreses. [...] Treballàvem 25 hores diàries, molt absorbent".

Foto: Francisco Correa. Vídeo: Declaración sobre Jesús Sepúlveda. FOTO: F. VILLAR (EFE) / VÍDEO: ATLAS

4. La seu nacional del PP:

"Jo passava el dia a Génova. Estava més temps allà que al meu despatx. Era casa meva, vaja".

5. El comptable de la trama:

Correa exculpa els seus subordinats: "Jo donava instruccions i suposo que José Luis Izquierdo [el comptable de la trama] apuntava. Ell no decidia res. El José Luis apuntava el que jo li deia, només jo. [...] Era un administratiu, sense experiència en comptabilitat. Em donava diners de la caixa, de la part que jo em quedava d'aquests empresaris privats que feien les seves aportacions i jo en lliurava una part a Luis Bárcenas i jo me’n quedava una altra, una part en b que feia servir per a les meves despeses personals".

6. La fi de la relació:

"Crec que [la relació va acabar] el 2004 o el 2005. Nosaltres treballàvem amb tot l'equip de José María Aznar. Després van nomenar president del partit Mariano Rajoy. Pablo Crespo [exsecretari general del PP gallec i soci de Correa] no tenia bona relació amb Rajoy a Galícia i no hi havia química. Després vam començar una activitat a València, d’Álvaro Pérez amb Paco Camps".

7. Suïssa i Londres:

Quina era la finalitat de tenir un compte a Suïssa? "Jo tenia fons a Suïssa per no tenir-los a Espanya". Per la mateixa finalitat d'opacitat? "Efectivament". "Luis de Miguel em va crear les empreses amb seu a Londres i la propietària fora, però mai vam facturar per la filial per evadir impostos a Espanya". Sobre l'entramat d'empreses: "M'ho va muntar Luis de Miguel. Són societats legals i l'objectiu era ser legal, però jo no vaig tornar a declarar a Hisenda després de l'incident del 1993". "Volia mantenir l'opacitat. Vaig dir a Luis de Miguel que era un imprudent mantenint aquestes carpetes a l'oficina; després va tenir un registre".

8. Les disculpes:

"Jo no tenia cap consciència d'estar cometent cap delicte. Ho estic pagant i demano disculpes públicament al tribunal, al ministeri públic, però s'han magnificat coses que no són tan importants. Hi havia coses personals i, si no haguessin tingut connotacions polítiques, el jutge [Baltasar] Garzón m'hauria d’haver trucat, m’hauria d’haver renyat i les empreses haurien hagut de seguir funcionant". "Les empreses van ser tancades el 6 de febrer del 2009 com si fóssim un laboratori de cocaïna. No tinc res contra Baltasar Garzón, res en absolut, però em podia haver trucat. Em va enxampar in fraganti, tinc diners a Suïssa, no els he declarat. He guanyat molts diners fora d'Espanya: a Colòmbia, no amb el narcotràfic; a Veneçuela… No tenen res a veure les empreses amb la meva activitat personal, les empreses han actuat molt professionalment".