Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Liber obre les portes veient el final del túnel

La Fira Internacional del Llibre reforça el seu caràcter professional, acull Amazon i espera vendre per valor de més de 100 milions d’euros

Aspecte d'un dels últims Liber celebrats a Barcelona.
Aspecte d'un dels últims Liber celebrats a Barcelona.

Amb la teoria, filosòfica, que la crisi és una realitat indiscutible i que, per tant, cal llegir-la per força com a canvi perquè res ja no tornarà a ser com abans. I amb la pràctica, xifres a la mà, que lentament s’està passant de “certa recuperació a una recuperació certa” (algunes prospeccions parlen que, a 30 de juliol, del començament del 2016 ençà s’hauria incrementat la facturació entre un 3 i un 4%). Entre aquestes dues coordenades, el sector editorial inaugura aquest dimecres la 34a edició de Liber, la Fira Internacional del Llibre, al recinte de Fira Barcelona de Gran Via. Serà un altre gran termòmetre: un terç de la facturació de les exportacions vitals del llibre espanyol es fan en aquest saló, la qual cosa significa un volum de negocis que pot rondar els 100 milions d’euros en tres dies.

La xifra justifica que Liber, amb un pressupost d’uns 800.000 euros, convidi directament uns 500 compradors i prescriptors professionals internacionals d’uns 60 països. Entre ells, els apetibles representants de 26 de les biblioteques més grans dels Estats Units (cal proveir el nombre creixent d’hispanoparlants), i tres i cinc de les grans empreses distribuïdores de llibres xineses i japoneses, respectivament, entre altres. “El que fem aquí és una comissió comercial inversa: concentrem els nostres clients, que van des dels grans compradors de les biblioteques nacionals a llibreters i distribuïdors i gent influent en els mass media”, apunta Antonio María Àvila, director executiu de la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya (FGEE) i vocal de Liber.

A ells van enfocats principalment els esforços de les 346 empreses de 10 països que exposen els seus catàlegs i serveis en els 3.250 metres quadrats que les previsions diuen que visitaran unes 10.000 persones, que hauran pagat uns 20 euros si passen per taquilla. Liber, que alterna la seva convocatòria entre Barcelona i Madrid, sembla oblidar els seus intents de ser un saló més obert al públic amb presència d’autors i presentacions que va provar fa gairebé dos anys i enfortir, de nou, la seva naturalesa comercial. “No renunciem a un altre tipus d’objectius, però Liber ha estat sempre un saló professional i aquesta ha de ser la seva prioritat”, apunta el també vocal de Liber, Patrici Tixis, president del Gremi d’Editors de Catalunya. Aquest apartat més obert el donarà aquesta vegada el reconeixement a l’escriptor Juan Marsé i a la fundadora de Tusquets Editores, Beatriz de Moura, en el marc dels premis que concedeix el saló.

Això explicaria el contingut de bona part de les 85 conferències que tindran lloc, en les quals participaran uns 150 ponents. Alguns títols de les ponències o taules rodones, amb algunes variants, ho diuen tot: “Com vendre més llibres en espanyol als Estats Units”; “Evolució dels models de negoci digitals” (aquest sector té una zona específica pròpia) o “La tecnologia com a suport a la comercialització del llibre”. També n’hi ha un de definitiu: “Com vendre a Amazon?”, punta de l’iceberg de la presència, per vegada primera a Liber (va apuntar lleument l’any passat des de l’apartat de l’autoedició, que a Espanya presenta uns 12.000 agents, quatre vegades més que la mitjana europea), del gegant de la distribució. “És un nou jugador i és bo que hi sigui”, afirma Daniel Fernández, president de Liber i de la FGEE, sabedor del pes crucial d’Amazon en la venda del llibre físic i digital, malgrat les diferències sobre preus fixos, drets d’autor o impostos.

En aquest context de realisme, Fernández assistirà a la reunió que el Grup Iberoamericà d’Editors mantindrà el dimecres i en la qual podria aprovar-se una declaració de totes les cambres del llibre llatinoamericà en favor que aquest bé cultural gaudeixi de lliure aranzel en tots els seus països, resolució que elevarien a l’Organització d’Estats Americans. A peu de carrer, la realitat és que el 42% dels espanyols segueix sense llegir cap llibre en tot l’any, segons l’últim sondeig del Centre d’Investigacions Sociològiques. I sí, el sector va facturar, com recorda Fernández, 2.257 milions d’euros (un 2,85% més que el 2014) i la indústria editorial espanyola és la cinquena del món. Però la xifra és ni més ni menys que un 30,8% inferior en relació amb el que es va facturar el 2008.