Salut estalvia un milió en fer fora de la xarxa pública una clínica privada

Operar en un hospital públic no surt més car que en una clínica privada. De fet, en el cas de la Clínica del Vallès (CdV), privada, on el Departament de Salut ha executat la primera gran desprivatització d'activitat pública, la Generalitat s'estalviarà més d'un milió. Els 7,5 milions que s'enduia fins ara la CdV (del grup Quironsalud) per atendre els 3.700 ingressos públics que li derivaven, seran administrats per l'hospital de Terrassa i el Parc Taulí de Sabadell, que absorbiran aquesta activitat. Amb el mateix pressupost i volum d'activitat per fer, Terrassa estalviarà 185.433 euros i el Taulí, 894.000.

L'Hospital de Terrassa, que assumirà el 33% de l'activitat desprivatitzada, ha penjat a la seva pàgina web un informe sobre l'impacte econòmic d'aquesta operació: Salut li lliurarà 2,4 milions per assumir els ingressos derivats fins ara a la CdV i el centre preveu gastar 2,2 milions per dur-los a terme. Els sobra un 7,6% del pressupost, 185.433 euros.

El Parc Taulí de Sabadell, per la seva banda, assumirà el gruix de l'activitat que es desviava a la clínica privada: el centre sanitari es farà càrrec de 2.400 ingressos (un miler dels quals seran intervencions quirúrgiques). Per absorbir aquesta activitat, que suposa el 66% de la desprivatització , disposarà de cinc milions d'euros i, segons els seus propis càlculs, l'estalvi previst serà de 894.000 euros, un 17,7%.

Així, els mantres més repetits durant l'anterior govern d'Artur Mas per justificar les derivacions sistemàtiques a hospitals amb ànim de lucre dins de la xarxa pública s'han quedat sense recorregut. Segons el cas, des de la Generalitat es justificava que, o bé els hospitals estaven a vessar i no tenien llits per atendre més pacients, o bé era més barat i eficient derivar a la privada perquè les tarifes dels grans hospitals són més altes que les dels centres de menys complexitat.

44 llits reoberts

La proposta del nou conseller de Salut, Toni Comín, de fer fora de la xarxa pública tres hospitals amb ànim de lucre (per aquest ordre: la CdV, l'hospital General de Catalunya i el Sagrat Cor, tots de Quironsalud) ha desmuntat els arguments de Mas. El pla ha destapat que els hospitals públics tenen molt més marge de maniobra (disposen de plantes tancades i quiròfans inoperatius a les tardes que es poden explotar). A més, malgrat que les tarifes a priori poden ser més altes, el preu final no ho és.

Per fer efectiva la primera de les desprivatitzacions previstes, Salut ha reobert 44 llits i ha donat l'ordre de realitzar 23 sessions setmanals més de quiròfan a les tardes. Terrassa obrirà una unitat d'hospitalització amb almenys 20 llits (poden ser fins a 28) i disposarà de dos quiròfans addicionals a les tardes. El Taulí, per la seva banda, ha activat una nova unitat de pacients crònics amb 24 llits més i tindrà disponible també tres quiròfans més en horari de vespre.

A més, encara que les tarifes de la CdV poden ser lleugerament inferiors a les d'un hospital com el Parc Taulí, el centre sanitari de Sabadell justifica l'estalvi final: la complexitat terapèutica dels malalts que es deriven és baixa i la majoria no requeriran ingrés (l'hospitalització és un dels costos més elevats dels centres sanitaris). A més, els procediments quirúrgics no requereixen de gran tecnologia ni materials molt costosos i el personal addicional que es necessiti és estrictament sanitari, la qual cosa tampoc suposa un elevat cost.

Pactat amb Boi Ruiz

Tot i que Salut no va entrar ahir a valorar aquest estalvi, Comín ja havia confirmat en una compareixença que sí era més econòmic retornar l'activitat als seus hospitals públics. El conseller sempre va justificar el pla de desprivatizació com una tornada “a l'esperit inicial de la Llei Orgànica de Sanitat de Catalunya (LOSC)”. La norma recull que, a l'hora de donar assistència sanitària pública, s'han de prioritzar els hospitals públics o sense ànim de lucre. Els contractes amb altres centres han de ser “excepcionals”, amb una durada “limitada” i només quan els centres de la xarxa pública “no siguin suficients”.

El primer centre de titularitat privada amb ànim de lucre que va entrar a la xarxa pública va ser el Sagrat Cor en temps del tripartit —per salvar-ho de la fallida, van cedir la gestió a Capio, que després es va convertir en IDC Salut i més tard va ser absorbida pel grup Quiron. Després, ja amb el govern convergent d'Artur Mas, la Generalitat va ampliar el conveni amb Capio i va incloure a la xarxa pública altres hospitals de la seva propietat: la CdV, que des de l'agost ha deixat de fer activitat finançada per el CatSalut, i l'hospital General de Catalunya, que serà expulsat del sistema públic a finals d'any.

Amb tot, malgrat el paper que va tenir el govern d'Artur Mas a perpetuar la presència d'operadors privats amb ànim de lucre a la xarxa pública, Comín va defensar en una entrevista a Catalunya Ràdio que “el que va fer el govern de Artur Mas va ser renovar un contracte que ja heretava del govern anterior”. A més, ha llançat un cable al conseller de l'època, Boi Ruiz, i va revelar que la gran desprivatizació del sistema sanitari va ser orquestrada entre ell mateix i Ruiz quan l'actual titular de Salut actuava com a negociador del pla de xoc amb la CUP.