_
_
_
_
_
El desafiament independentista

Puigdemont: “La nostra voluntat és asseure’ns en una taula, no al banc dels acusats”

El president de la Generalitat advoca per buscar una sortida dialogada per a la independència

Miquel Alberola
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont.ALEJANDRO GARCIA (EFE)

Com ja va fer en la seva anterior visita a Madrid, al juny, el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, s'ha mostrat obert aquest dilluns a negociar amb el Govern central la possible pregunta que s'hauria de fer en un suposat referèndum per a la independència. Des del seu punt de vista, hauria de ser una pregunta clara i binària, que "no creï confusió". "Per exemple, vols que Catalunya sigui un Estat independent, sí o no?", ha suggerit. Puigdemont, que ha admès, no obstant això, que podria haver-hi "diverses fórmules" no tan directes. En aquest sentit, ha ofert aquesta: "Vol que Catalunya iniciï un procés de separació?". Aquesta fórmula suposaria pactar unes preguntes per a un referèndum que no tindria com a finalitat immediata la independència i la seva implementació, sinó l'obertura d'un procés més lent i dialogat.

Más información
El nou mapa polític asseca les finances dels partits tradicionals
Puigdemont es reunirà amb Pablo Iglesias dilluns a Madrid

"Espanya necessita un projecte; Catalunya en té". El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, ha subratllat aquest dilluns a Madrid la posició independentista del seu Govern davant d'un Estat atrapat en la incertesa després de dues eleccions generals improductives i un horitzó encara per determinar. "Hi perdrem tots mentre l'únic projecte d'Espanya sigui el d'impedir el de Catalunya", ha advertit. "La nostra voluntat és asseure'ns en una taula política, no al banc dels acusats", ha assenyalat, en referència a les condemnes judicials que s'estan produint per la voluntat independentista de la Generalitat.

Puigdemont ha qualificat aquestes decisions judicials d'"assumpte molt seriós i greu". "Un error immens" que té conseqüències perquè "una gran part de la població viu aquesta situació com una ofensa democràtica". "No és concebible que hi pugui haver una condemna a gent que ha decidit escoltar la gent abans de prendre decisions. Hi haurà una posició política i de la societat catalana en cas de condemna", ha advertit. 

Després que dijous Puigdemont marqués un nou full de ruta per al procés català que va prometre culminar cap a la independència, en el qual ha canviat les eleccions constituents per la convocatòria d'un referèndum, el president de la Generalitat ha comparegut a Madrid per fonamentar la seva convicció en la desconnexió de Catalunya i, alhora, fer una crida al diàleg per aconseguir-la. "Necessitem diàleg, calma", ha reclamat.

Puigdemont ha fet una anàlisi de la situació d'inestabilitat que viu Espanya i, davant seu, ha anteposat la fortalesa del projecte del Govern català, que ha estat avalat al Parlament amb una moció de confiança. El president de la Generalitat ha destacat que la situació de la governabilitat a Espanya és pitjor que fa uns mesos, amb "un Govern sense control, amb ministres dimitits per escàndols i d'altres que estan acusats de greus escàndols", en un moment en què el problema de Catalunya requereix una sortida política i no tècnica.

Aquesta solució, segons Puigdemont, "no s'hauria d'allunyar del que genera consens a Catalunya". "Cal trobar una solució política. Cal fer política. Als Parlaments, a les urnes. Als jutjats no se'n fa ni se n'hauria de fer". No obstant això, ha deplorat que "ara com ara són majoria en la política espanyola els qui neguen la via política per resoldre el problema de Catalunya".

Per l'exalcalde de Girona, posar-se de perfil davant del problema és un error. "Això és aquí per quedar-se i solucionar-se", ha emfatitzat. "L'independentisme existeix, encara que giris el cap i facis com que no el veus. Com més aviat ho reconeguis, dialogaràs des de la teva posició", ha proposat.

Perquè el referèndum tingués la validesa necessària, el resultat hauria de ser "clar i incontestable". Tot i que la Convenció de Venècia no proposa percentatges, Puigdemont considera que hauria de produir-se "una mobilització suficient per poder dir que això representa la voluntat de Catalunya". En aquest cas també s'ha mostrat obert al diàleg: "Podríem negociar amb l'Estat quins percentatges serien necessaris".

I en el cas que l'Estat no reconegués aquest resultat, ha afegit Puigdemont, això obriria un nou escenari de debat a Europa que "tindrà efectes polítics". "És evident que l'Estat no el reconeixerà, però si el resultat és clar, ningú podrà mirar cap a una altra banda".

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Miquel Alberola
Forma parte de la redacción de EL PAÍS desde 1995, en la que, entre otros cometidos, ha sido corresponsal en el Congreso de los Diputados, el Senado y la Casa del Rey en los años de congestión institucional y moción de censura. Fue delegado del periódico en la Comunidad Valenciana y, antes, subdirector del semanario El Temps.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_