Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

El ‘chemsex’ pot triplicar el risc d’infecció per VIH en el col·lectiu gai

Un estudi constata que aquesta pràctica, tot i que és molt minoritària, segueix una tendència a l’alça

Pep Coll, a Checkpoint BCN.

Molts dubtes i poques evidències envolten el fenomen del chemsex (de l'anglès chemical sex, sexe químic)), una pràctica residual però amb tendència a l’alça entre el col·lectiu gai i que es caracteritza per consumir diversos tipus de drogues de manera intencionada amb l’objectiu de mantenir relacions sexuals durant un llarg període de temps. La comunitat científica, no obstant això, ha començat a posar límit a aquestes incerteses i ja brollen les primeres investigacions que confirmen les sospites dels investigadors pel que fa al seu impacte sobre la salut. Un estudi del centre comunitari Barcelona Checkpoint ha constatat que el risc d’infecció del VIH entre els homes gais que practica chemsex és tres vegades més gran. La investigació assenyala que no és extrapolable a tota la població homosexual, encara que sí que és orientativa del que significa el fenomen.

La nebulosa que sobre el fenomen provoca que els experts ni tan sols es posin d'acord sobre la definició exacta del chemsex. A priori, i pels antecedents registrats al Regne Unit, on aquesta pràctica està considerada un problema de salut pública, el chemsex es vincula a l'ús de tres drogues concretes —mefedrona, GHB i metanfetamines— i es redueix exclusivament a una part molt minoritària dels homes que tenen sexe amb homes (HSH). No obstant això, reconeixen els investigadors, no hi ha cap estudi que mesuri aquest fenomen en el col·lectiu heterosexual i, en qualsevol cas, tampoc es pot limitar a tres drogues. “La definició no ha de ser estricta ni basada en substàncies”, adverteix Fernando Caudevilla, metge de família i expert en drogues de síntesi.

Amb tot, en un col·lectiu on la prevalença del VIH és del 14% i pateix sis de cada 10 noves infeccions, els epidemiòlegs estan en alerta pels riscos que suposa aquesta pràctica. “Les dades sobre chemsex a la cohort BCN Checkpoint mostren que es tracta d'un fenomen minoritari però amb tendència a l'alça i està associat a un augment del risc de VIH”, apunta l'investigador.

Riscos psicosocials

Més enllà del risc d'infecció, altres entitats com Stop Sida ja alerten dels riscos psicosocials d'aquesta pràctica i del consum problemàtic de substàncies per tenir sexe: dependència, impacte en salut sexual i mental, afectació en la vida quotidiana, social i econòmica… Alguns centres comunitaris de Londres ja reporten fins a 100 casos mensuals de consum problemàtic vinculat al chemsex.

Els experts alerten, no obstant això, que no tots tenen dependència d'aquestes substàncies. Per Checkpoint, els usuaris que estarien en risc de tenir un consum problemàtic serien un 11% dels chemsexers detectats, el percentatge que assegura practicar-ho “freqüentment”.

Encara que entre el col·lectiu HSH està molt estès l'ús de mesures profilàctiques per evitar infeccions de transmissió sexual (ITS), el consum de diverses drogues en tenir relacions sexuals pot deixar els participants en un estat de seminconsciència que els faci baixar la percepció de risc. Si escau, la mefedrona és un estimulant del qual encara no es coneixen els efectes a llarg termini; la metanfetamina provoca eufòria, desinhibició i amoïna; i el GHB o èxtasi líquid és un depressor sedant.

En el seu estudi, el director de BCN Checkpoint, Ferran Pujol, va inspeccionar les enquestes que va fer als seus usuaris des del 2009. El centre comunitari, que detecta el 40% de les noves infeccions per VIH registrades a Catalunya entre el col·lectiu gai, va revisar l'últim qüestionari de cada usuari dins de cada any (30.204 enquestes de 15.276 persones). En concret, la pregunta que feia referència al consum d'alcohol o drogues abans o durant les relacions sexuals en els últims sis mesos. D'aquí, els investigadors van detectar que, més enllà de l'alcohol (el consumia el 48% però es va descartar de l'estudi perquè no està associat a la infecció), hi havia una tendència a l'alça en el consum de gairebé totes les drogues. “Totes estan a l'alça excepte la cocaïna perquè hi ha un canvi de patró i van cap a drogues més barates. El consum de mefedrona creix”, apunta Pujol.

Per estudiar el chemsex i el seu impacte sobre la transmissió del VIH, els experts van seleccionar el consum de substàncies durant el 2016 (fins a juliol). De les 3.555 enquestes analitzades, entre l'1,5% i el 5,4% dels enquestats consumien una combinació o alguna de les tres substàncies vinculades al chemsex. “El perfil de chemsexers que ens trobem era de persones molt joves, menors de 34 anys, el 54% d'origen espanyol i amb un nivell alt de formació: el 62% eren universitaris”, apunta Pujol, que va presentar les dades en un seminari sobre VIH del Grup d'Estudi de la Sida (Gesida) de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica.

En la seva investigació, BCN Checkpoint va estudiar l'estat serològic de 3.262 persones que no practicaven chemsex i 216 que sí ho feien i van constatar l'augment del risc d'infecció. Unes 52 persones (1,59%) dels no chemsexers van donar positiu en infecció per VIH. Entre aquests sí realitzaven aquesta pràctica, en canvi, el percentatge es va triplicar: 14 chemsexers (6,39%) es van infectar per VIH.

Pujol insisteix que no és un estudi extrapolable a tota la població gai però dóna una pista de per on van els tirs. “Són molts qüestionaris analitzats i d'un perfil molt variat, però pot suposar una limitació perquè no sabem si tots els practicants reals de chemsex ens ho comuniquen perquè poden tenir reticències a dir-ho”, apunta, malgrat que pel centre passen al voltant de 6.000 usuaris a l'any. Els patrons de consum, a més, canvien entre barris i ciutats, la qual cosa complica més fer una generalització.

MÉS INFORMACIÓ