_
_
_
_
_
JOSEPH STIGLITZ | PREMI NOBEL D'ECONOMIA 2001

Stiglitz: “L’euro ha fomentat la crisi i les desigualtats”

El Nobel d'Economia inaugura la temporada de l'Escola Europea d'Humanitats amb un col·loqui sobre el futur de la moneda

Carlos Garfella
Stiglitz en una imatge d'arxiu
Stiglitz en una imatge d'arxiu

El premi Nobel d'Economia Josep Stiglitz va defensar dijous a Barcelona que "l'euro ha fomentat la crisi", ja que la moneda única es va crear sense haver establert prèviament unes normes correctes de funcionament. "Sense una unió bancària i més integració política entre els països membres és impossible que la moneda funcioni", va afegir en un col·loqui amb l'exconseller d'Economia i Finances durant el tripartit, Antoni Castells (PSC), amb el qual va inaugurar la nova temporada de l'Escola Europea d'Humanitats de l'Obra Social La Caixa al Palau Macaya. 

Stiglitz va argumentar que la Unió Europea "s'enfronta a una ruptura en els propers anys" si no és capaç de deixar enrere les polítiques d'austeritat implantades des de l'esclat de la crisi el 2008. "Qui va dir que tenir un 3% de dèficit i un 60% de deute sobre el PIB era la solució?", es va preguntar el Nobel, que va assegurar que l'eurozona ha fomentat la desigualtat entre els països del nord i del sud del continent. "Els països rics s'han fet més rics, i els pobres, més pobres", va dir en referència a Portugal, Grècia i Espanya. Stiglitz va assenyalar que la solució passa perquè els països membres comparteixin institucions, com la garantia de dipòsits o les prestacions per desocupació. 

Castells va secundar les teories de Stiglitz i va incidir en la idea de fomentar que hi hagi més integració política, fiscal i bancària entre els països membres. "El Banc Central Europeu és l'única inspiració federal que existeix". "Perquè una moneda funcioni fa falta una integració dels mercats i institucions comunes", va dir l'exconseller, ferm defensor del projecte comú: "La Unió necessita més Europa per tirar endavant".  

El Nobel va insistir que el problema de la UE són les estructures més que les decisions polítiques dels estats. "Portugal i Grècia van votar massivament contra les polítiques d'austeritat, però no van tenir llibertat d'elecció", va dir.

Stiglitz va advertir del perill que "el populisme de dretes" s'estengui pel Vell Continent: "Quan un gran nombre de ciutadans ho passa malament crees un camp fèrtil per minar els fonaments del projecte europeu". "Als EUA ho estem veient amb Donald Trump", va afegir. 

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Carlos Garfella
Es redactor de la delegación de Barcelona desde 2016. Cubre temas ambientales, con un especial interés en el Mediterráneo y los Pirineos. Es graduado en Derecho por la Universidad de las Islas Baleares, Máster en Periodismo de EL PAÍS y actualmente cursa la carrera de Filosofía por la UNED. Ha colaborado para otros medios como IB3 y Ctxt.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_