Cruyff: “El futbol és cometre errors i no frustrar-se”
El mític holandès va deixar escrita en una autobiografia la seva peculiar filosofia sobre la vida i l'esport
En una llibreria de Londres se celebrarà aquest dijous la presentació mundial de Johan Cruyff 14, l'autobiografia (Columna en català i Planeta en castellà), un acte en el qual participaran com a mestres de cerimònies el seu fill Jordi i Pep Guardiola, i que serà moderat pel periodista Jaap de Groot, que va col·laborar amb Johan en la redacció del volum, escrit en holandès quan l'entrenador ja era conscient de la seva malaltia. Mort el 24 de març del 2016, Cruyff estava revisant el volum, una obra de 319 pàgines, un compendi de frases, anècdotes i raonaments que desgrana de manera cronològica la vida del Flaco, el seu amor a la família, la seva gratitud a l'Ajax i la raó per la qual va interpretar el futbol tal com ho va fer. I com sempre va fer, deixa opinió de gairebé tot, perquè per a tot va tenir una reflexió. Aquest diari ha tingut accés a les pàgines de les seves memòries.
“Tot el que sóc ho he après per experiència”, proclama d'entrada. Avisa: “Quan vaig perdre el meu pare la meva vida va quedar determinada per l'Ajax”. Des de la primera pàgina, en la qual anuncia que “el més important és aprendre”, Johan demostra la seva immensa gratitud al club d'Amsterdam, que va marcar una vida a la qual posa màxima al pròleg: “El desig de perfecció i de millorar-me a mi mateix”. “Tot el que he fet”, insisteix Johan, “ha estat aprenent de l'experiència i mirant al futur”. Es defineix com “bastant enginyós” i admet que no li va treure gaire profit al seu pas per l'escola: “Per a mi tot començava al carrer”.
O en un quiròfan, on va morir el seu pare, quan ell era nen. “Sempre em va preocupar morir jove”, narra. I explica com es va salvar a la Clínica Sant Jordi d'una arteriosclerosi: “Mentre vaig estar malalt, no em vaig posar nerviós. Si hi havia tantes persones dedicades a cuidar-me no era possible que hagués de seguir malalt. El món sencer s'estava fixant en el cirurgià i jo sabia que s'esforçaria al màxim. Era una sensació agradable”, relata.
“Semblava una gamba”
Cruyff recorda com, quan era un nen i molt primet –“semblava una gamba”–, als vuit anys el van deixar entrar a De Meer abans d'un partit per passar el rasclet per la porteria. “Aquestes sensacions, preparar la superfície per als meus herois, estic segur que van influir en la persona en què em vaig convertir”. Deixa veure el seu respecte reverencial per Jany van der Ven, Rinus Michels i Vic Buckingham, els seus primers entrenadors.
Un historial ple d’èxits
Cruyff va jugar 11 temporades a l'Ajax (del 1964 al 1973 i del 1981 al 1983) i una —l'última de la seva carrera— al Feyenoord (1983-1984). Va guanyar nou Lligues holandeses (1966, 1967, 1968, 1970, 1972, 1973, 1982, 1983 i 1984), sis Copes (1967, 1970, 1971, 1972, 1983 i 1984), tres Copes d'Europa (1971, 1972 i 1973), una Copa Intercontinental (1972) i una Supercopa d'Europa (1972).
Durant les seves cinc temporades al Barça (1973-1978), va aconseguir una Lliga (1974) i una Copa (1978). A més, va obtenir la Pilota d'Or tres vegades (1971, 1973 i 1974). Amb la selecció holandesa va ser subcampió del món (1974).
Com a entrenador va guanyar amb l'Ajax dues Copes holandeses (1986 i 1987) i una Recopa (1987). Amb el Barça va aconseguir quatre Lligues (1991, 1992, 1993 i 1994), una Copa (1990), una Copa d'Europa (1992), una Recopa (1989), tres Supercopes d'Espanya (1991, 1992 i 1994) i una d'Europa (1992).
La mort del seu pare, quan ell tenia 12 anys, el va marcar. Quan passava per davant del cementiri, li parlava, li feia preguntes de l'escola, del futbol. “Però jo no sóc gaire creient i ningú ha tornat de la mort. Un dia el vaig posar a prova i li vaig dir que m'aturés el rellotge”. I el rellotge es va aturar. Molt de Johan, com la seva afició pels números. Malgrat que era un alumne mediocre, ho justifica pel temps que va ajudar a la fruiteria familiar: “No arribava a la caixa registradora i sumava mentalment”, diu. També els aplicava a la seva vida familiar. “Ens vam casar el segon dia del dotzè mes. Dos més dotze, 14, el meu número. Un matrimoni dues vegades bo… si hi ha una dona de futbolista que mai ha buscat la publicitat és ella”. La vida amb la Danny li va canviar la seva manera d'implicar-se en el futbol: “La responsabilitat que vaig adquirir a casa la vaig traslladar al vestidor i al joc. No em preocupava de mi mateix”. En el seu procés d'interpretació futbolística el va ajudar jugar al beisbol: “Era molt bo i em va ensenyar a entendre moltes coses que vaig posar en pràctica en el futbol, perquè en el beisbol has d'anticipar, vaig aprendre a anar un pas per davant”. Recorda el seu talent per jugar de porter –“era realment bo”– i considera que va aprendre aviat: “El futbol és un procés que consisteix a cometre errors, analitzar-los i no frustrar-se. Si no hagués comès errors m'hauria perdut coses fantàstiques”.
El seu objectiu sempre va ser un: “Jugar d'una manera bonica i a l'atac”. Va tenir molt presents els ensenyaments de Michels. Recorda com s'amagava als arbres, per no córrer gaire en els entrenaments pels boscos i com, en el partit del 0-5 al Bernabéu, va fer un moviment tàctic sorprenent: “A Madrid vivia Theo de Groot, periodista amic de Michels i veí de Gregorio Benito [jugador del Reial Madrid]”. Aquest li va confessar tota la tàctica a De Groot. “L'eix del seu joc és que jo tindria un marcatge per zona, que faria l'última línia del Madrid. Quan Michels ho va saber em va demanar que jugués més enrere i els quatre defenses quedarien desconcertats”.
Va triar Espanya quan es va barallar amb la gent de l'Ajax per diverses raons: “Havia parlat amb Rexach a Mallorca algunes vegades… M'agradava Barcelona i, a més, hi cobraria el doble i pagaria la meitat d'impostos. Vaig crear un llaç que es va veure reforçat quan vaig tornar-hi d'entrenador”, diu. “Com més temps passava a Espanya, més evident era la importància de la política en el joc… com a jugador estranger era intocable, així que podia provocar Franco de tant en tant”. Considera que les seves diferències amb Rexach tenen a veure amb la seva mentalitat holandesa: “Ell m'expressava la seva opinió, però no s'encenia. Es deixava portar, jo expressava la meva opinió i aportava una solució”.
Situació política
Assegura que veu la situació a Catalunya igual que fa 40 anys: “La cosa està 50-50. En cas de secessió, la població es dividiria: això és el que volen? Com a holandès estic acostumat a arribar a acords des d'opinions diferents. Això no s'ha fet a Espanya, ningú està disposat a cedir. Ni els que volen separar-se, ni els que volen seguir junts, ni a Madrid”.
Elogia Guardiola: “Té una gran personalitat i una ment intel·ligent. I encara que no es basa en consells, li agrada conèixer la meva opinió”. Recorda que quan el van nomenar entrenador, només li va comentar: “Hauria de ser capaç de dir-li al president: ‘Allunya't del vestidor, aquí mano jo”. Sosté que Busquets serà un bon entrenador. “M'agradaria veure Neymar i Messi sense Iniesta i Busi”, deixa anar.
Johan reconeix que la seva carrera va afectar molt la seva família, però a ningú com el Jordi, que el 1983 es va quedar a l'Ajax quan ell va anar al Feyenoord, que va abandonar la seva vida i els seus amics per seguir-lo a Barcelona. “Al Barça va haver de sentir que si jugava era per ser el meu fill. Van convertir el noi en un joc polític en contra meva. Núñez va arrossegar el meu fill pel fang”. Confessa que poques coses l'han fet més feliç que ajudar des de la Fundació. Avisa que “la creativitat està sent atacada” i cal “tornar a la base perquè per menjar necessites un ganivet i una forquilla”. Però és “optimista” de cara al futur del futbol. Ell no ho veurà, però el seu llegat perdura.
