Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Premi Nobel de Física per a estudis sobre la matèria al món quàntic

David Thouless, Duncan Haldane i Michael Kosterlitz reben el guardó de la Reial Acadèmia Sueca de Ciències

Els tres premiats. AP

El Premi Nobel de Física 2016 ha estat concedit, ex aequo, a David J. Thouless, d'una banda, i a F. Duncan M. Haldane i J. Michael Kosterlitz, de l'altra, per revelar els "secrets exòtics de la matèria". En la decisió es destaca que el guardó se'ls concedeix "pels descobriments teòrics de les transicions de fase topològica i fases topològiques de la matèria". Les transicions de fase succeeixen quan la matèria canvia de fase, com quan el gel es fon i es converteix en aigua o l'aigua s'evapora.

El Premi Nobel ha guardonat aquest any un camp d'estudi que intenta entendre el comportament de la matèria a escales microscòpiques, que no sol regir-se per les regles del món amb el qual estem familiaritzats, sinó les normes quàntiques. Segons ha explicat l'organització del Nobel, el 1972, Kosterlitz i Thouless van identificar un tipus de transició de fase completament nova en sistemes bidimensionals en els quals els defectes topològics exerceixen un paper fonamental. Aquestes teories ajuden a entendre el funcionament d'alguns tipus d'imants i de fluids superconductors i superfluids. Aquestes teories també han estat importants per entendre el funcionament quàntic de sistemes unidimensionals a temperatures molt baixes.

Més endavant, als vuitanta, Thouless va desenvolupar amb F. Duncan M. Haldane mètodes teòrics per descriure fases de la matèria que no poden ser identificades per la seva pauta de ruptura de simetria. En aquest camp, es va explicar el comportament bidimensional de gasos electrònics emprant conceptes topològics. Molts d'aquests comportaments de la matèria en condicions extremes, completament inesperats, han estat confirmats després per experiments i s'espera que puguin tenir aplicacions en ciència de materials i en l'electrònica del futur.

MÉS INFORMACIÓ