El dit censor de la CUP apunta a Cristòfor Colom
És difícil no veure en aquesta xocant iniciativa la necessitat de donar als seus desconcertats electors senyals d'existència
Fins on cal portar el revisionisme històric? Molts barcelonins han posat el crit al cel en saber que la CUP de Barcelona proposa retirar l'estàtua de Colom. Sí, la gran columna de 57 metres d'altura sobre la qual apareix Cristòfor Colom assenyalant el mar, una de les icones més populars i representatives de la ciutat, l'origen de la qual es perd en la memòria dels barcelonins perquè sempre l'han vist aquí. Va ser construïda el 1888 amb motiu de l'Exposició Universal i és també el record que milions de turistes s'enduen de la ciutat. Però la CUP vol treure-la perquè simbolitza la submissió de les poblacions indígenes d'Amèrica Llatina.
No es tracta de discutir si Colom representa tot això o no. Els historiadors han acotat bé l'abast i la naturalesa d'aquella epopeia. La qüestió és si, com proposa la CUP, hem de revisar l'art del passat amb els filtres ideològics del present. Als conjunts esculturals situats al peu de l'estàtua de Colom hi apareix un indi americà besant la mà d'un monjo i un altre, també agenollat, davant d'un conqueridor. Per la CUP, s'han de retirar perquè simbolitzen les massacres de l'imperialisme espanyol. Seguint aquest plantejament, si la nostra sensibilitat i visió actual no coincideix amb la que en el seu moment va propiciar l'obra d'art, hem d'esborrar d'un cop de ploma els vestigis que en queden?
Si fos així, se'ns gira feina. Perquè a continuació hauríem de retirar també bona part de les escultures, els quadres i els tapissos de l'art barroc que hi ha a les esglésies i els museus. Obres pagades per ordes religiosos, monarques i governants que van posar la creu, la plata i la ideologia redemptora al servei de la conquesta d'Amèrica. I a continuació caldria arremetre contra les restes d'Imperial Tarraco, que tan orgullosament exhibeix la ciutat de Tarragona, els arcs de triomf i les estàtues que es conservin d'aquell imperi que va sotmetre esclaus i que oferia espectacles en què milers de desgraciats van acabar devorats pels lleons. Pocs moments de la història podrien escapar-se del nostre dit censor.
Una altra cosa és si s'ha de revisar la manera en què es presenten aquestes obres. Per exemple, l'estàtua d'Antonio López, marquès de Comillas, que la CUP també demana retirar. Sembla raonable que en la llegenda del monument que s'alça a la Via Laietana no s'ignori el fet que va ser un gran traficant d'esclaus. Però això no significa que hagi de retirar-se com a representació històrica, com tampoc s'entendria que es proposés retirar dels museus les estàtues que es conserven de Calígula o de Neró.
La CUP ha aconseguit, una vegada més, generar una sonora polèmica, però és difícil no veure en aquesta xocant iniciativa la necessitat de donar als seus desconcertats electors senyals d'existència. I segurament també enviar a l'alcaldessa, Ada Colau, ara que necessitarà suports per aprovar els pressupostos, el missatge que hi ha una força política a la seva esquerra tan radical i trencadora que fins i tot és capaç de derrocar l'estàtua de Colom.
