_
_
_
_
_

Sis de cada deu avis tenen dificultats per arribar a final de mes

Les entitats socials alerten sobre l'envelliment progressiu de la població i demanen més polítiques socials

Carlos Garfella
Un grup de pensionistes asseguts en un banc.
Un grup de pensionistes asseguts en un banc.EFE

Sis de cada deu. El 61,3% de persones més grans de 65 anys a Catalunya té dificultats per arribar a final de mes. És a dir, els costa cobrir necessitats bàsiques com l'alimentació i despeses sobrevingudes, segons l'informe anual de les Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS), que aquest any posa el focus en la vulnerabilitat de la gent gran. La dada s'extreu d'una enquesta de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), segons la qual només el 9,2% no té cap problema per arribar a final de mes. "Les administracions públiques han de prioritzar salvar les persones", ha dit Teresa Crespo, presidenta de les ECAS, durant la presentació de l'informe aquest dimecres.

Más información
Més de 24.000 avis estan en llista d’espera per entrar en una residència
Fills de malalts d’alzheimer ajuden a avançar-se a la malaltia

Des de les entitats es denuncia que, arran de la crisi, una de cada tres famílies ha d'ajudar econòmicament als seus fills (200.000 persones viuen a Catalunya sense cap tipus d'ingrés). Un factor determinant perquè el 90% de la gent gran, segons ECAS, no tingui avui capacitat d'estalvi. "La seva preocupació més gran implica cobrir les seves necessitats bàsiques com comprar aliments, pagar la llum o mantenir la seva casa en condicions", ha explicat Carme Gargallo, directora del programa de gent gran de Càritas Barcelona.

Les xifres de l'informe mostren un descens de la taxa de risc de pobresa en la gent gran de 65 anys: del 15,3% del 2014 al 12,8 del 2015. El que no significa una millora de la situació d'aquesta població, segons ECAS, que explica aquesta baixada pel descens del llindar de la pobresa en els últims anys: de 10.090 euros el 2009 a 9.667 el 2015. "Cada vegada cal ser més pobre per ser considerat com a tal", ha dit Crespo.

El 47,3% de la gent gran va patir alguna privació material el 2015, i d'aquests, el 19,2% en va patir dues, com no poder menjar carn, peix o pollastre almenys cada dos dies. "L'encariment de la vida no ha anat acompanyat d'un increment de les pensions", ha dit Gargallo, que ha alarmat de l'envelliment progressiu i la falta de capacitat d'estalvi dels pensionistes. "Abans feien una petita guardiola per a despeses imprevistes, ara ja no poden", ha afegit.

Les dones més grans de 65 anys tenen més risc de pobresa, 5,3% més que els homes. Només el 45% de les dones cobren una pensió contributiva davant del 80% dels homes. "Quan parlem de pobresa, la dona és la protagonista", ha dit la presidenta de les ECAS. Les pensions de jubilació són d'una mitjana de mil euros, encara que el 60% no arriben a aquesta quantitat. Segons l'informe, 100.000 persones reben pensions contributives i 32.000 no contributives.

Més dependents, menys beneficiaris

Mentre el nombre de persones amb dret a una pensió per dependència augmenta, el nombre de persones ateses disminueix. El 30 de juny del 2016, el 58% de les persones amb dret a prestacions de dependència eren beneficiaris, mentre aquest percentatge era del 81% a finals del 2012. "No només es va retallar al pressupost, també es va retallar en les hores de servei, van augmentar els retards en les avaluacions i moltes persones van ser valorades per sota de la seva incapacitat real", ha explicat la directora de la Unitat Operativa Sociosanitària D'ADB, Pilar Rodríguez.

La població de 65 anys continuarà augmentant en el futur, segons les projeccions de l'Idescat: en 2031 aquesta franja representarà el 23,9% de la població total, i en 2051, el 30,8%. També hi haurà més proporció de més grans de 85 anys. Si al 2015 representaven el 16,2%, al 2031 serà del 17,1% (22,1% al 2051). Davant això, les entitats aposten per "tornar al model del territori rural, a la col·laboració familiar i veïnal per a la cura dels avis", ha dit Pilar Rodríguez.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Carlos Garfella
Es redactor de la delegación de Barcelona desde 2016. Cubre temas ambientales, con un especial interés en el Mediterráneo y los Pirineos. Es graduado en Derecho por la Universidad de las Islas Baleares, Máster en Periodismo de EL PAÍS y actualmente cursa la carrera de Filosofía por la UNED. Ha colaborado para otros medios como IB3 y Ctxt.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_