Un canvi de prioritats en el model sanitari de Barcelona
El canvi principal és què fem diferent, per atendre tothom en funció de les seves necessitats, des de la proximitat, de manera integrada i amb la comunitat
La salut és una prioritat i un dret. Això és indiscutible.
El sistema sanitari públic és un determinant més de la salut, dedicat fonamentalment a l’atenció a la malaltia. És una contribució decisiva per garantir la salut i per prevenir desigualtats en la nostra societat.
El 4 de juliol es va signar un important conveni d’inversions en equipaments sanitaris per a la ciutat de Barcelona. Un acord entre l’Ajuntament i la Generalitat que suposa un canvi de model i prioritats. Més enllà de les xifres, cal destacar el canvi de model i d’aposta, la nova política de salut que impulsa l’Ajuntament de Barcelona i que ha impregnat aquest acord d’inversions amb la Generalitat. Un acord que es pot resumir en tres grans prioritats:
1. Les àrees més desafavorides. No és just tractar igual aquells que són desiguals. Sabem que entre Torre Baró i Pedralbes hi ha 11 anys de diferència d’esperança de vida. Aquesta diferència està directament relacionada amb la diferència de renda, i reflecteix una necessitat diferent d’atenció sanitària. Per això una manera de promoure l’equitat passa per concentrar-se en els divuit barris més vulnerables: així doncs, els centres que donen servei a aquests barris acumulen el 77% del pressupost del conveni.
2. La proximitat, i la centralitat de l’atenció primària. Per atendre les persones i les seves necessitats quotidianes en el seu entorn, s’aposta per millorar la xarxa de centres d’atenció primària, un veritable tresor públic, i garantir que puguin fer front als creixements poblacionals i al paper més central que se li vol donar en el sistema: ja sigui mitjançant centres nous, l’ampliació d’altres o la modernització d’equipaments.
3. L’atenció sociosanitària i la salut mental, grans oblidades fins avui. Per primera vegada el conveni integra inversions en els centres d’atenció i seguiment a les drogodependències, amb nous espais per centres de salut mental d’adults i infantojuvenils. També destaca la previsió de construir un nou centre sociosanitari públic, així com la ja efectiva reobertura dels espais que s’havien tancat del Centre Fòrum: una aposta decidida per recuperar capacitat de provisió pública en un sector que històricament s'ha sostingut amb empreses mercantils.
Aquestes noves prioritats no es plasmen només en els equipaments. Marquen tota l’acció de l’Ajuntament en matèria de salut i que en aquest primer any ja ha donat moltes mostres, com ara el reforç de la salut comunitària als barris amb més necessitats, la presentació d'un pla transversal de salut mental, o l’ampliació d’horaris de centres d’urgència, entre d'altres. En definitiva, les desigualtats havien estat menystingudes, o directament s’havia contribuït a agreujar-les amb una llarga llista de retallades. Aquest govern municipal, per contra, treballa amb un compromís: combatre injustícies, reduir desigualtats, reforçar el que és públic i comú, perquè tota la ciutat guanyi en equitat i cohesió social.
El canvi principal no és simplement fer més, és que fem diferent, per atendre a tothom en funció de les seves necessitats, des de la proximitat, de manera integrada i amb la comunitat. Això és molt més que equipaments, és fer política per canviar prioritats i millorar la salut.
Gemma Tarafa, comissionada de Salut, i Davide Malmusi, director de Serveis de Salut
