El 25-S reforça Rajoy i afebleix Sánchez en la guerra interna del PSOE

El Partit Popular ha aconseguit novament la majoria absoluta en un territori històricament favorable, com Galícia. Per molt previsible que fos, aquesta victòria agafa especial rellevància per un doble motiu. Mariano Rajoy es veu reforçat en la seva reivindicació per formar govern amb uns resultats especialment bons per al PP en un moment en què els casos de corrupció assetgen el partit. I sobretot, Alberto Núñez Feijóo, que havia lligat la seva continuïtat al fet d'obtenir de nou prou vots per poder governar en solitari, emergeix com un polític clau quan arribi el moment de plantejar la successió en la formació conservadora.

Núñez Feijóo ha obtingut més del 48% dels vots i 41 escons, tres més dels necessaris per a la majoria absoluta.

Els socialistes no han aconseguit frenar l'avanç d'En Marea, la coalició en la qual s'integra Podem. Han empatat en nombre d'escons, però la formació emergent li ha tret als socialistes un avantatge de més de 16.000 vots. La reculada socialista és considerable: passen dels 18 escons que van obtenir el 2012 a 14 escons.  El candidat del PSdeG, Xoaquín Fernández Leiceaga, va ser una aposta directa de l'actual direcció del PSOE, que es va bolcar a donar-li suport en el procés de primàries i durant tota la campanya. Les seves opcions de governar una àmplia coalició d'esquerres, consolidada la majoria absoluta del PP, són inexistents. 

La victòria del PP a Galícia, amb una majoria absoluta que ha esdevingut gairebé en un fenomen únic en la fragmentació actual de la política espanyola, no contribuirà a desbloquejar la situació política en l'escenari nacional, però Mariano Rajoy la utilitzarà per airejar la fortalesa del Partit Popular i farà augmentar la sensació que, en unes hipotètiques terceres eleccions generals, els resultats del partit podrien ser fins i tot millors que els del 26-J.

Al País Basc, Iñigo Urkullu, amb una campanya temperada i allunyada de posicions independentistes radicals, manté el PNB com la força indispensable per governar el País Basc. No aconsegueix la comoditat que proporciona la majoria absoluta, però amb 29 escons –dos més que fa quatre anys– disposa de la proporció suficient per facilitar la seva investidura. Mirarà, a la recerca d'un Govern estable durant la nova legislatura, cap al seu soci tradicional en moltes institucions d'aquesta comunitat autònoma: el Partit Socialista d'Euskadi. Aquest és l'únic argument –el de convertir-se en una força necessària– que podrà esgrimir la candidata del PSE, Idoia Mendia, per justificar un resultat que és molt dolent en termes absoluts. Els socialistes són la quarta força al País Basc, amb 9 escons (7 menys que el 2012) i s'han vist superats amb escreix no només per l'esquerra abertzale d'EH Bildu, sinó també per Podem. 

El País Basc torna a demostrar que és un ecosistema en si mateix, aliè a les claus de la política nacional. Tot i que la justícia va prohibir finalment la candidatura d'Arnaldo Otegi, la gran esperança d'EH Bildu, l'esquerra abertzale ha obtingut 17 escons i resisteix com a segona força política. 

El Partit Popular ha retrocedit un escó respecte als 10 que va obtenir el 2012. El seu candidat, Alfonso Alonso, incorporat a última hora a la competició i a contracor, ha intentat aguantar amb un discurs bel·ligerant similar al que va protagonitzar històricament Jaime Mayor Oreja, en el qual es presentava com l'única força constitucionalista al País Basc.

En qualsevol cas, el PP nacional ja donava per feta aquesta reculada. La seva victòria serà la de Galícia. I el PSOE, constant en el seu deteriorament electoral, procurarà girar full immediatament davant d'aquests resultats. Pedro Sánchez emprendrà de seguida el seu intent de construir una alternativa de Govern a la del PP, en la qual molt pocs creuen, mentre planta cara a la forta oposició interna que els dirigents territorials crítics del partit han engegat.