_
_
_
_
_

Els supervivents del negoci de la independència

Després del 'boom' de productes independentistes de 2013 i 2014, un grup reduït de companyies catalanes continua apostant pel negoci sobiranista

Jordi Roset, propietari d'una gasolinera low cost independentista a l'Ametlla del Vallès (Barcelona)
Jordi Roset, propietari d'una gasolinera low cost independentista a l'Ametlla del Vallès (Barcelona)Joan Sánchez

El procés independentista a Catalunya ha anat acompanyat de l'olfacte comercial de multitud d'emprenedor. El boom de productes vinculats a la identitat catalana va assolir la seva cota més alta el 2014, amb la commemoració del Tricentenari del final de la Guerra de Successió. Des d'aleshores han anat desapareixent moltes d'aquestes iniciatives i se n'han consolidat d'altres, les que han comptat amb més capital i una estratègia a llarg termini; empreses com la companyia de mòbils Parlem, les benzineres Petrolis Independents o la marca de moda Catalunya Freedom.

Albert Castellón, conegut activista independentista, va ser el cervell de la recuperació de la cervesera Moritz i és ara un dels promotors de Parlem, operadora de telecomunicacions fundada el 2014. Parlem ofereix serveis de mòbil, fibra i televisió amb l'estructura d'Orange i d'un dels seus accionistes, MásMóvil. Entre els socis de Parlem també destaca la família Font, propietària dels supermercats Bon Preu i Esclat. Els Font s'han caracteritzat per un compromís i mecenatge amb la cultura catalana semblant al de la família Carulla, propietària d'Agrolimen.

Más información
Un any de brega amb els símbols a Barcelona
El PP es reuneix amb el fiscal per denunciar a la CUP per la crema de fotos de el Rey
Esteladas en territori hostil
La ANC admet que el procés sobiranista causa “fatiga”
Independentismo i finançament

“Els valors de la majoria del país”

Parlem es defineix com “l'operadora de telefonia de Catalunya”: “Creiem que una empresa és catalana quan defèn els valors que, transversalment, comparteix la majoria del país. De fet, ser una empresa catalana no és només tenir la seva seu central a Catalunya, va més enllà. Una empresa catalana és la que adapta els seus productes i serveis a la realitat del país i, a més, ho fa en lògica catalana”. El discurs de Parlem ha atret fins els moment a 25.000 clients, va informar l'empresa al diari Ara. El seu objectiu és arribar als 100.000 consumidors i 11 milions d'euros de facturació el 2017, segons La Vanguardia.

La cadena de benzineres de baix cost Petrolis Roset és l'empresa més gran que es declara explícitament independentista. La seva marca Petrolis Independents compta amb sis establiments i factura prop de 20 milions d'euros. El proper any preveu tenir 3 benzineres més al Vallès i a les comarques de Girona, segons explica el seu president, Jordi Roset. Petrolis Independents informa que declara els seus impostos a la Hisenda Catalana i que destina part dels seus beneficis a accions sobiranistes, com l'esponsorització aquesta setmana d'un pregó independentista a Barcelona contra l'Ajuntament. Parlem també en va ser patrocinador. Petrolis Independents funciona des de fa tres anys i Roset assegura que el nom els ha donat un augment de clients d'entre el 30% i el 60%. Roset posa com a exemple la seva benzinera a Vic, que després de rebatejar-la amb Petrolis Independents va elevar un 50% els seus ingressos: “En aquesta ubicació hi ha 4 benzineres competint però la gent prefereix la nostra pel perfil que tenim”, diu Roset. A Vic, els partits independentistes van sumar a les eleccions catalanes del 2015 el 75,4% dels vots.

La cooperativa Caixa Catalana és un projecte bancari que neix amb el vent a favor del nacionalisme català. Sense declarar-se estatutàriament com a independentista, Caixa Catalana assegura que “els catalans compromesos amb el país no volem tenir els nostres recursos en mans foranes, depenent sempre de Madrid”. Els promotors de la cooperativa, encara sense llicència bancària, van admetre el juny al digital 'Directe!' que “el tema independentista fa el seu camí, aprofitem el corrent de fons”.

Patronal independentista

Roset té com a soci Joan Canadell. Tots dos han coincidit a la directiva del Cercle Català de Negocis (CCN), la patronal de les empreses independentistes. El seu president fundador, Ramon Carner, gestiona l'empresa Apats.cat, “Productes Artesans de Catalunya”. El CCN informa que té un miler de socis; el CCN vol “ser el catalitzador del moviment sobiranista entre l'empresariat català i contribuir a la restitució de la independència política de Catalunya”.

Xavier Navarro recorda quan després del 2014 van anar desapareixent més i més empreses de marxandatge independentista. Navarro és soci de Bandera Catalana, una de les poques companyies que han pogut consolidar el seu negoci vinculat al procés sobiranista. Navarro creu que han desaparegut la meitat de les societats que es van dedicar al filó de l'estelada. L'aventura de Bandera Catalana va començar el 2013, quan un grup d'amics va fabricar una bandera estelada rígida, de plàstic, més resistent. És el seu producte estrella i el que els va donar ales per créixer. Són els proveïdors de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Navarro assegura que fan el possible per trobar fabricants catalans, sense precisar percentatge de producció local i internacional. Navarro tampoc concreta la seva xifra de facturació.

De les marques del sector de la moda que han nascut durant el procés sobiranista, han aconseguit estabilitzar-se dos noms, Vamcats i Catalunya Freedom. Vamcat és una línia de calçat juvenil dissenyada amb una gran estelada als laterals. El propietari és Guillem Soldevila, dissenyador gràfic i titular d'una empresa de màrqueting. Els seus pares i avis s'havien dedicat a la sabateria a Vic. S'han venut 40.000 parells de Vamcats, segons Soldevila, amb preus que oscil·len entre els 34 i els 85 euros. L'èxit i l'experiència de Vamcats han permès Soldevila crear una nova línia decalçat, desmarcada de la qüestió catalana, per a empreses i entitats.

Catalunya Freedom és l'evolució dels productes independentistes cap a la gamma alta. Albert Sola, un dels seus directius compara la marca amb Tommy Hilfiger: qualitat amb simbologia nacional discreta. Catalunya Freedom té tres establiments propis a l'Eixample de Barcelona, a Sitges i a Platja d'Aro. El vincle de Catalunya Freedom amb el catalanisme no es queda en el nom: la seva roba llueix els escuts de Jaume I, de Roger de Llúria, de Roger de Flor, la senyera o la creu de Sant Jordi. Les seves camises poden costar més de 100 euros, els biquinis de dona, 54 euros, i una jaqueta per fer esport, 75 euros. Les botigues de Catalunya Freedom tenen un disseny mariner que recorda al de la firma francesa Petit Bateau, però guarnides amb imatges de tradicions catalanes. La seva fabricació és totalment catalana i personatges com l'expresident Artur Mas o l'activista Miquel Calçada han lluït les seves creacions. “Nosaltres pretenem crear una marca d'identitat però sense grans icones. Però és cert que amb el procés, sense buscar-ho, hi ha gent que ha fet seva la marca”, explica Sola. Catalunya Freedom no vol facilitar la seva xifra de negoci.

Grans empreses com el fabricant de calçat Munich o la cervesera Moritz també es van afegir a l'onada nacionalista. Munich va fabricar el 2013 les sabatilles Keep Calm & Speak Catalan –“tranquil i parla català”– inspirades en el lema del govern britànic de la Segona Guerra Mundial “Keep Calm & Carry On”. Munich informa que va ser un projecte puntual per a una empresa externa: “No va tenir gaire èxit i la producció no va continuar”. Munich afegeix també una senyera als seus models que es venen a Holanda, per petició del seu distribuïdor en aquest país, i fabrica la roba de les selecciones esportives catalanes, models que es poden adquirir online. Moritz va llençar el 2014 la cervesa 'Born 17.14' per commemorar el tricentenari. Moritz subratlla que és un producte que es va crear per al restaurant del Born Centre Cultural (BCCM) i que encara es pot trobar en botigues especialitzades.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario Avui en Berlín y posteriormente en Pekín. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_