Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Un refugi natural perquè Barcelona ‘alliberi’ els seus dofins

El primer santuari d'aquest tipus podria ser la solució que busca Colau per tancar el delfinari

Cala escollida a la illa de Lipsi per albergar el primer santuari de dofins. FAADA | EPV

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha de prendre una decisió que pot convertir-se en una fita en la història dels cetacis en captivitat. El delfinari del zoo barceloní, que depèn de l'Ajuntament, ja no compleix amb els requisits: o es gasten 15 milions d'euros a ampliar les instal·lacions o es tanquen definitivament i es busca una nova ubicació per als sis dofins que hi ha. Ara s'obre una opció nova que pot facilitar la decisió a Colau: la creació d'un santuari marí per a dofins en una illa grega que podria acollir els animals d'aquí a uns mesos.

Una cala a l'illa grega de Lipsi acollirà aquest refugi de cetacis, que serà el primer del món quan s'hagi acabat

Si Barcelona decidís enviar-hi els dofins seria una gran victòria per al moviment que defensa que aquests cetacis intel·ligents no visquin tancats en piscines. Fins ara, només hi havia un projecte ferm de santuari al món: l'Aquari Nacional dels Estats Units va anunciar fa tres mesos que enviarà els seus vuit dofins a un refugi que estaria a punt el 2020.

L'illa grega de Lipsi acollirà aquest santuari, que és com es denomina aquests llocs en entorns naturals, al mar, en què els dofins estarien en règim de semillibertat: no és una piscina tancada i podran interactuar amb un medi natural, entre altres plantes i criatures marines. En concret, es tracta d'una cala d'uns 350 metres de llarg que es tancaria per un dels extrems amb una xarxa de seguretat per mantenir protegits els animals. Els dofins nascuts en captivitat no sabrien sobreviure sols a mar obert, per la qual cosa estaran cuidats i alimentats per especialistes, veterinaris i estudiants.

El projecte l'ha engegat l'organització grega Archipelagos, que es dedica a l'estudi i la conservació del medi marí i ja té els permisos del consistori local, segons expliquen des de FAADA (Fundació per a l'Assessorament i Acció en Defensa dels Animals). "L'alcalde està entusiasmat amb la idea, creu que és una cosa bona per a l'illa, per animar el turisme", explica Míriam Martínez, veterinària de FAADA, que acaba de tornar de visitar les obres d'aquest projecte per donar-hi el vistiplau de la seva organització. A pocs quilòmetres al nord de Lipsi hi ha l'illa de Samos, al costat de la costa turca, on encara se segueix donant recer a un miler de refugiats sirians.

La ampliació del delfinari de Barcelona costa 15 milions d'euros; acabar el santuari no arriba a mig milió

La intenció de FAADA, després de veure el santuari, és presentar en breu la idea a Colau. L'Ajuntament va crear una comissió específica per dissenyar un nou model de zoo i va plantejar una reunió extraordinària per tractar el tema del delfinari per a aquest mes de setembre. "Si s'aconsegueix tot el finançament, el santuari estaria llest per rebre els dofins l'any que ve", assegura Martínez, que xifra en menys de mig milió d'euros el cost d'acabar les instal·lacions del santuari, que fins ara s'ha finançat amb aportacions privades. El consistori barceloní tenia planejat gastar 15 milions a ampliar el seu delfinari fins que l'equip de Colau va parar el projecte.

Aquest projecte s'emmarca dins d'una campanya organitzada a Barcelona, denominada #AdéuDelfinari, ideada per aconseguir que el consistori tanqui les instal·lacions que acullen els dofins. En el context actual, si Colau decideix enviar els dofins al santuari seria un canvi de tendència especialment notable a Espanya, potència mundial en delfinaris. Més de la meitat dels dofins d'Europa estan en mans d'empreses espanyoles i actualment està a punt d'obrir-se a Lanzarote el dotzè delfinari del país. Recentment, el zoo de Barcelona va decidir que els seus dofins no farien més espectacles per entretenir el públic.

MÉS INFORMACIÓ