Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS
Llibres

Roald Dahl, també per a ‘nens grans’

Dahl va separar l’excel·lència com a autor de contes per a nens de la lectura dels prop de 50 contes que va escriure per a adults

El macabre humorístic i la intriga marquen els relats adults de Dahl.
El macabre humorístic i la intriga marquen els relats adults de Dahl.

Hi ha escriptors que captiven per la varietat i l’amenitat de les seves narracions, més que no pas per l’estil o la profunditat del que ens diuen. Aquest és el cas —sí, ho han endevinat— del gal·lès Roald Dahl (1916-1990), de qui aquest mes se celebra el centenari del naixement.

El primer que cal fer amb Dahl és separar l’excel·lència com a autor de contes per a nens —fet pel qual és un autor molt valorat: aquí hi tenim Charlie i la fàbrica de xocolata, James i el préssec gegant... — de la lectura dels prop de 50 contes que va escriure per a adults. Ara, mitjançant l’editorial Sembra Llibres, tenim aquesta compilació de 13 relats que va triar la seva amiga Wendy Cooling el 1996 —un aplec que és dels més coneguts de Dahl— i, com totes les seleccions parcials, no deixa de ser subjectiva i discutible. Aquest lector hi hagués posat també, per exemple, Galloping Foxley, Nunc Dimittis o Gènesi i catàstrofe.

Però en aquesta selecció hi ha també contes molt bons: L’home del sud, segurament el relat més divulgat de Dahl; La dispesera, un conte que aplega el macabre amb l’humor; Gelea reial, peça sobre una metamorfosi irreal i absurda; La venjança és meva S.A., una mena de revers còmic d’Els assassins, d’Ernest Hemingway; i El camí que puja al cel, novament el macabre, ara inserit en un matrimoni minat pel tedi.

La varietat de motius i de tons pot ser una virtut, però també un defecte. Amb Dahl passa això. En les narracions per a adults treballava a cops d’esperit, amb intermitències, de manera que de vegades li sorgien contes dispersos, potser amb un fons històric (Gènesi i catàstrofe, sobre el dia del naixement de Hitler) o de sobte molt seriosos (Galloping Foxley, sobre la rígida educació anglesa), o de les seves experiències d’aviador militar (Katina), o un conte de conjectura científica (La gran gramatitzadora).

El que és habitual en els seus contes, i trobem sovint en aquesta sèrie, és cert tipisme anglès (les apostes, la jardineria, els tipus pintorescos dels pubs i les cases de dispesa, la divisió clara entre classes socials, els esnobs, els marits vexats, l’excentricitat dels rics, els matrimonis formals i rutinaris...), i tot i això alguns contes passen als EUA, on Dahl va viure alguns anys i va publicar uns quants llibres.

El dibuix dels personatges, la narrativitat, els diàlegs extensos, el fraseig clar, el macabre humorístic, la intriga, l’ambient quotidià... vet aquí altres trets recurrents. Alguns desenvolupaments semblen massa dilatats, alguns finals massa sorprenents i sense un suport clar en la lògica interna, però sovint això queda neutralitzat per un bon subtext (El camí que puja al cel), per la manera d’aliar un to bèstia i un fons subtil (Gelea reial, La venjança és meva S.A...), per una intriga excepcional que arriba a bon port (L’home del sud, El coll, El tast...).

Hi ha la força del narrador clàssic, com Robert Louis Stevenson o Rudyard Kipling, en aquests contes. I també el moralisme corregit per l’humor de Saki; i també el gust pel truculent divertit i quotidià d’Evelyn Waugh o Tom Sharpe... Dahl s’inscriu en aquesta tradició anglesa, sense trobar-hi tanmateix un estil intransferible i singular. Tant és; un conte ens empeny a un altre i sempre hi acabem trobant entreteniment i satisfacció.

Fa deu anys, Empúries va tenir l’encert d’editar el volum Històries extraordinàries i es va omplir així, amb aquest aplec cèlebre i extens, un buit important. Ara aquesta altre recull fa que tinguem ja ben bé la meitat dels contes per a adults de Dahl en català.

ELS MILLORS RELATS DE ROALD DAHL

Roald Dahl

Traducció de Ferran Ràfols Gesa

Sembra Llibres

237 pàgines. 12,50 euros