_
_
_
_
_

El periodista Andreu Missé destapa l’estafa de les preferents

L'autor critica les pràctiques abusives del sistema bancari espanyol

Camilo S. Baquero
El periodista Andreu Missé i l'economista Antoni Garrido, ahir a la llibreria +Bernat
El periodista Andreu Missé i l'economista Antoni Garrido, ahir a la llibreria +BernatALBERT GARCIA

És un tòpic dir que els llibres no es jutgen per les seves portades. Però en el cas de La gran estafa de las preferentes, d’Andreu Missé, l'ham i el niló que serveixen d'il·lustració ho diuen tot. El prestigiós periodista ha presentat aquest dimarts el seu últim treball, una dissecció del que qualifica com “l’escàndol financer espanyol més gran”. Un milió d'afectats, la major part pensionistes, que van veure els seus estalvis atrapats en productes financers que ningú coneixia bé.

“Això no és un llibre contra la banca. És un llibre contra les males pràctiques bancàries, els abusos i la desigualtat d'informació dels clients”, ha aclarit Missé, que va trigar dos anys en redactar les 467 pàgines d'un treball periodístic que va ser finançat a través de crowfounding. El llibre, editat per Alternativas Económicas, s'ha presentat a la llibreria +Bernat de Barcelona.

L'autor ha definit la seva obra com “una crònica dels perdedors de la crisi”. Però, a més de parlar amb desenes d'afectats i retratar els casos dramàtics de pensionistes que van posar tots els seus estalvis a les preferents, l'exsubdirector d'EL PAÍS va trucar a la porta de juristes, economistes i la CNMV.

Missé conclou que l'ham va ser un producte venut com a innocu davant dels petits estalviadors, maquillat amb rendiments més alts que els dels dipòsits, i que va ser venut de manera indiscriminada. “Hi havia pressions perquè els empleats de les sucursals posessin més i més participacions”, ha explicat Missé. Però seguint el niló, queda revelat que aquest sistema va ser utilitzat pels bancs i caixes espanyols com un instrument de capitalització més barat amb l’elusió el pagament d'impostos des del 1998 i que el Govern espanyol va legalitzar el 2003 a través d'una amnistia. Les primeres operacions de preferents es van fer al paradís fiscal de les Illes Caiman.

“Aquesta gran estafa deixa en evidència el poder desproporcionat que té la banca a Espanya. Té captiu el legislador i el regulador”, ha criticat el periodista. Una mostra d'això, va afegir, són les quitacions de fins a un 70% als clients atrapats que “no tenen comparació a Europa” i que no estaven determinades en cap norma comunitària. “Al contrari, el que va passar a Espanya va inspirar la legislació”, ha apuntat.

De l'estafa en queden lliçons. La unió dels afectats i les seves manifestacions, ha dit Missé, van ser claus per aconseguir les victòries judicials i que es recuperessin alguns capitals. “Els jutjats estan col·lapsats, però el 90% de les sentències són a favor de la gent”, ha assegurat.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Camilo S. Baquero
Reportero de la sección de Nacional, con la política catalana en el punto de mira. Antes de aterrizar en Barcelona había trabajado en diario El Tiempo (Bogotá). Estudió Comunicación Social - Periodismo en la Universidad de Antioquia y es exalumno de la Escuela UAM-EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_