_
_
_
_
_
Tribuna
Artículos estrictamente de opinión que responden al estilo propio del autor. Estos textos de opinión han de basarse en datos verificados y ser respetuosos con las personas aunque se critiquen sus actos. Todas las tribunas de opinión de personas ajenas a la Redacción de EL PAÍS llevarán, tras la última línea, un pie de autor —por conocido que éste sea— donde se indique el cargo, título, militancia política (en su caso) u ocupación principal, o la que esté o estuvo relacionada con el tema abordado

La Diada i el dia després

És urgent el reconeixement de la plurinacionalitat i del dret a decidir

Ada Colau
Banderes als balcons de Barcelona.
Banderes als balcons de Barcelona.Massimiliano Minocri (EL PAÍS)

Aquest diumenge, amb motiu de la Diada, milers de catalans tornaran a expressar als carrers la seva voluntat de decidir lliurement el seu futur i el seu desig d'independència davant d'un Estat que ignora els seus drets i llibertats nacionals. No es cansin a comptar-los, en seran molts. Potser siguin més o potser menys que en els últims quatre anys. En qualsevol cas, tornaran a ser un nombre suficient perquè qualsevol govern amb vocació d'escoltar la ciutadania els tingui en compte. Per desgràcia, no serà el cas del president en funcions. Ja podem avançar la seva resposta: lloances a la "indestructible unitat d'Espanya" i fermesa per fer front al "desafiament secessionista".

L'immobilisme crònic de Rajoy ha alimentat el mantra d’"Espanya és irreformable" entre alguns sectors de l'independentisme. Es tracta d'un argument que no comparteixo i que des d'un punt de vista ètic sempre m'ha semblat reaccionari. Qui pot negar a una comunitat política la capacitat i el dret a ser transformada i millorada mitjançant l'exercici de la democràcia i la participació ciutadana? En canvi, qui sí que s'ha revelat irreformable és la dreta espanyola, que al llarg de 150 anys ha estat incapaç de desprendre’s d'una visió centralista, homogeneïtzadora i passada de moda d'Espanya. Cada vegada que Rajoy amenaça les institucions catalanes amb mesures penals, no està insultant només els representants del poble català, sinó el conjunt de l'Espanya democràtica.

L'actual desafecció catalana amb l'Estat espanyol té un detonant, la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut, i un principal responsable, el Partit Popular, que de manera insensata i per pur interès partidista va preferir explotar la via de l'enfrontament territorial i el recurs als tribunals. Es recull el que se sembra. L'actitud claudicant del PSOE després de la sentència i el procés recentralitzador impulsat pel PP han convertit l'autonomisme en una via morta.

Una part molt important de la població catalana, i del conjunt de l'Estat, ja no se sent representada en el pacte constitucional del 1978. El país ha canviat. És necessari i urgent ampliar el reconeixement i garantia dels drets civils i socials, incloent-hi també el dret a decidir del poble català per tal que aquest pugui decidir lliurement quin ha de ser la seva relació amb Espanya, sigui aquesta federal, confederal o d'independència. No es tracta d'un desafiament a la democràcia, sinó d'un desafiament democràtic. Es tracta d'ampliar la capacitat de decisió de la ciutadania davant d'aquells que defensen una lectura immobilista i restrictiva del text constitucional. Davant d'aquesta voluntat democràtica, la judicialització del conflicte no només constitueix la pitjor sortida possible, sinó que arriba amb una conseqüència encara més tenebrosa: la politització de la justícia, en convertir els tribunals en una tercera cambra sense control ciutadà. Els efectes d'aquesta no-solució són prou coneguts: augment de la polarització, pèrdua de confiança en les institucions i bloqueig polític, que en aquest últim cicle electoral ha arribat fins i tot la governabilitat de l'Estat. Per descomptat, estem davant d'un assumpte complex, que no admet solucions màgiques. Estic convençuda que per abordar-lo correctament calen grans dots d'escolta i diàleg, actituds per a les quals la dreta espanyola, en les seves formes més velles o més noves, sembla incapacitada.

És urgent una modernització del model territorial que aposti decididament pel reconeixement de la plurinacionalitat i del dret a decidir. No obstant això, en les condicions actuals, la incorporació a aquest nou model no es pot fer a través de la imposició, sinó després del reconeixement previ de les múltiples sobiranies que lliurement i fraternalment decideixin sumar-se, o no, a articular un projecte comú. Aquest és el repte que tenim entre mans; no només a Espanya, sinó també a Europa.

Dilluns, quan els carrers catalans recuperin la normalitat, la qüestió territorial seguirà present. Les eleccions basques i gallegues tornaran a recordar-nos que l'Espanya uniforme de Rajoy és tan sols un constructe mental. Espanya ja és un Estat plurinacional de fet. Ara necessita ser-ho també de dret.

Ada Colau és alcaldessa de Barcelona.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_