_
_
_
_
_

Salut va registrar 18.353 reclamacions el 2015 per retards en les llistes d’espera

El mandat de Boi Ruiz va culminar amb, almenys, 57.000 queixes per retards en l'atenció sanitària

Jessica Mouzo
Manifestació a l'hospital de Bellvitge de Barcelona el 2014
Manifestació a l'hospital de Bellvitge de Barcelona el 2014Massimiliano Minocri

Les extenses llistes d’espera que ha acumulat la sanitat catalana en els últims cinc anys han acabat per empaperar de reclamacions el Departament de Salut. La institució, en mans del conseller Toni Comín des del gener passat, va registrar 18.353 queixes el 2015 –quan Boi Ruiz encara n’estava al comandament– per retards en les llistes d’espera. Segons Salut, aquestes reclamacions no són només per demores en operacions o proves diagnòstiques, sinó també per retards en “atenció a les urgències o ingressos hospitalaris”, entre altres.

Les queixes recollides el 2015, va assenyalar ahir un portaveu del Departament, no són comparables amb les publicades per Salut en anys anteriors. Mentre que la xifra del 2015 contempla les queixes per demores en tots els serveis del sistema sanitari, les dades recollides entre el 2011 i el 2014 només fan referència a reclamacions per retards en intervencions quirúrgiques i proves mèdiques.

En aquests quatre anys, època en la qual el govern d’Artur Mas va executar les grans retallades en el sistema i es va arribar a la xifra rècord de 193.879 pacients en llista d’espera, es van comptabilitzar un total de 39.000 reclamacions per retards en operacions i proves diagnòstiques. Només entre el Parc Taulí de Sabadell i l’Hospital de Badalona ja acumulaven el 25% de les queixes. Encara sense saber les reclamacions en els altres serveis sanitaris durant aquest període, el mandat de Boi Ruiz va culminar amb, almenys, 57.000 queixes per retards en l’atenció sanitària.

Les xifres de les llistes d’espera

552.100 persones esperen per a una visita a l'especialista.

161.730 catalans tenen pendent sotmetre's a una intervenció quirúrgica. Es va arribar a la xifra rècord el 2011 quan els pacients en espera sumaven 193.879.

138.606 usuaris esperen una prova diagnòstica.

7.820 persones van ser derivades dels seus hospitals de referència per ser operades en altres centres. El 53,8% ho van ser a hospitals privats amb afany de lucre.

57.000 reclamacions són les que va acumular, com a mínim, l'exconseller Boi Ruiz per retards en les llistes d'espera.

20 hospitals superen el termini màxim estipulat per la llei per a visites a l'especialista.

Segons les entitats socials, els pacients han pres “més conscienciació sobre els seus drets” després de l’onada de retallades que va patir el sistema sanitari. “Sempre que sortim al carrer, la gent ens respon”, apunta Carlos Blach, de la plataforma SAP Muntanya. La seva entitat és una de les organitzacions que fa cinc anys que són a les portes dels hospitals –si escau, Vall d’Hebron– per assessorar els usuaris sobre com reivindicar els seus drets com a pacients. “A través del boca a boca, aquestes iniciatives s’han traslladat a altres territoris”, apunta Miguel Mansergas, portaveu de l’Associació de Veïns de l’Hospitalet de Llobregat, una de les entitats que va posar la parada informativa a l’Hospital de Bellvitge.

Segons el Departament, que ahir va donar la xifra del 2015 en resposta a una pregunta parlamentària, “el fet de presentar una reclamació no pressuposa un avanç subjectiu de la data d’intervenció”, sinó que “en alguns casos, una vegada valorades les circumstàncies canviants del pacient o les pròpies garanties que estableix Salut, es determina la necessitat d’oferir al reclamant un avanç del temps d’espera”. L’experiència de Mansergas, no obstant això, certifica que les reclamacions serveixen per agilitzar el procés. “Són molts els que reclamen i, al cap de poc, els criden i en 15 dies estan operats”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_