Eduardo Mendoza defensa el bilingüisme com un fet natural

Societat Civil Catalana va celebrar ahir el seu tradicional acte acadèmic amb motiu de l'11 de setembre que va dedicar en aquesta edició a la defensa del bilingüisme. L'entitat va concebre la sessió per reivindicar la necessària igualtat entre les dues llengües. El ponent estrella va ser Eduardo Mendoza, que va voler deixar constància que el bilingüisme a Catalunya és un fet natural. Després d'afirmar que és “traumàtic” forçar els ciutadans a utilitzar llengües que no són les seves, Mendoza va advocar per aplicar “certa reorganització” i trobar un “equilibri enriquidor”. “Estem en una situació de difícil solució. Cal evitar que hi hagi abusos i imposicions de poders públics d'una banda i l'altra. No cal atemptar contra les llibertats individuals”, va afirmar.

Sota el lema Razones para el bilingüismo, l'entitat va reunir unes 400 persones al paranimf de la seu central de la Universitat de Barcelona. Sense entrar a carregar-se el sistema d'immersió, el novel·lista va recordar que ell mateix havia defensat el català durant la dictadura de Franco. L'entitat va convidar Mendoza com un exemple d'escriptor que reflecteix en les seves novel·les la realitat del bilingüisme.

El colectiu, que va desistir fa anys de contraprogramar una manifestació per la Diada, ha volgut en aquesta ocasió alertar de l'objectiu que, al seu parer, persegueixen els nacionalistes: que hi hagi a Catalunya un “bilingüisme funcional”. “Volen el monolingüisme i que de castellà es tingui només un domini excel·lent com a llengua estrangera”, va afirmar el vicepresident de Societat Civil, Joaquim Coll.

A mes d'Eduardo Mendoza, van intervenir a l'acte José Domingo, membre de Impulso Ciudadano i exdiputat de Ciutadans; el catedràtic de Psicobiologia de la UAB, Ignacio Morgado i la pedagoga i hispanista sueca Inger Enkvist. Morgado, que va fer el seu discurs en català, va subratllar que el bilingüisme afavoreix la "socialització i la intel.ligència social". Per la seva banda, Enkvist va alertar que la immersió pot buscar automatismes no estrictament lingüístics si no de contingut. "Es molt difícil d'acceptar que el primer llibre d'un nen no sigui neutre", va dir criticant un llibre sobre l'abecedari de la independència, que associa la lletra "c" a consulta, la "m" a manifestació o la "d" a Diada. Aquest llibre no està inclòs, en qualsevol, en els manuals dels centres educatius de la Generalitat.