Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Ortiz nega que les noves escoles de Barcelona es quedin en barracons

Sindicats i associacions de pares exigeixen que només siguin "solucions temporals"

Interior d'un dels nous mòduls.
Interior d'un dels nous mòduls.

Laia Ortiz ha capgirat aquest dimecres el debat sobre els barracons escolars. La tercera tinent d'alcalde de Barcelona i vicepresidenta del Consorci d'Educació ha desmentit que els tres nous centres educatius de la ciutat (dues escoles i un institut) es puguin quedar en barracons definitivament. La gerent del Consorci, Mercè Massa, així ho havia donat a entendre dimarts passat en afirmar que els nous barracons reuneixen les condicions per ser permanents si la comunitat educativa no hi veu impediment. Els sindicats i les associacions de pares i mares (AMPA) consideren que només poden ser una solució temporal i excepcional.

La tinent d'alcalde de Drets Socials ha argumentat que les declaracions de Massa feien referència al "salt qualitatiu" d'aquests mòduls prefabricats. Ortiz ha insistit que "en cap cas" ni el govern municipal ni la Generalitat han debatut sobre el caràcter permanent dels barracons. Des del Consorci expliquen que mai van dir que serien definitius, sino que la possibilitat de convertirlos en permanents està lligada a un diàleg en cada cas amb la comunitat educativa. Ortiz ha recordat que el Consorci cedeix els solars, però que és el Departament d'Educació de la Generalitat l'encarregada de la construcció de les escoles.

Per al proper curs, Barcelona tindrà cinc centres en mòduls. A l'escola de la Maquinista i a l'Institut Viladomat se sumen els tres nous centres, que aporten 12 classes al sistema públic: les escoles Entença i Sagrera i l'institut Maria Espinalt. Els tres centres han costat poc més d'un milió i mig d'euros en total

Els sindicats, les AMPAS i polítics de l'oposició com Alberto Fernández Díaz (PP) consideren que els barracons, encara que siguin nous, han de ser "temporals i excepcionals". Ernesto Sánchez, delegat sindical de CCOO, alerta que hi ha més baixes entre els professors que treballen en mòduls que en els que no. "Pretendre fer-nos creure que els barracons són una bona solució per als alumnes no és de sentit comú", assegura Joan Puntí, secretari de comunicació de Serveis Públics de la UGT. "Poden ser espais diàfans i amb aire condicionat, però no tenen les condicions mínimes en espais comuns com el pati, el gimnàs, sales d'actes...", destaca.

Cinc barracons

Per a aquest proper curs, Barcelona tindrà cinc centres en barracons. Els que ja existien són l'escola de la Maquinista i l'institut Viladomat, a l'esquerra de l'Eixample. Aquest últim està en procés de traslladar-se a un equipament de nova construcció. Els nous centres, que s'instal·len en uns mòduls "més preparats", com va explicar Massa, seran l'escola Entença, amb tres grups de P-3 i una inversió de 427.302 euros; l'escola la Sagrera, en la qual s'ha fet una inversió de 622.093 euros, que obrirà altres tres grups de P-3 ; i l'institut Maria Espinalt, en Sant Martí, en el qual el sistema públic s'ha gastat 469.529 euros, i que tindrà 4 grups de primer d'ESO. Els tres centres tenen al voltant de 700 metres quadrats, i segons Massa són mòduls prefabricats "més sostenibles i flexibles".

També hi ha un nou equipament modular vinculat a l'escola La Llancuna de Poblenou. Amb dos grups de P-3 i una inversió de 402.186 euros, aquests barracons formen part del centre La Llancuna, però el Consorci va anunciar que administrativament serà una nova escola el curs que ve.

Del sindicat USTEC-IAC, el portaveu Ramon Font afegeix que en els mòduls hi ha a més problemes d'acústica, que poden interferir en les classes. "Amb un pressupost tan baix en educació no es poden fer miracles, i pretendre fer passar arquitectures provisionals com a definitives mostra quines són les prioritats dels governs", assenyala.

Els pares i les mares també es posicionen clarament en contra de la pretensió de fer els mòduls definitius. "No sé com s'atreveixen a dir aquestes coses, no valoren que l'educació és prioritària i que ha de ser de qualitat", destaca Montse Conejo, presidenta de la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (FaPaC). Conejo admet que poden ser una solució provisional, però que a la llarga van augmentant més classes en els mòduls, i els problemes amb els espais es van agreujant. "Tots els nens han de gaudir dels espais que proporciona una escola d'obra", afirma.

Per altra banda, el Departament d'Ensenyament té un altre debat obert amb les beques menjador. Ensenyament ha rebut 100.000 sol·licituds, i ja ha resolt el pagament del 50% a 53.000 alumnes, i del 100% a 7.000. El Marc Unitari de la Comunitat Educativa ha criticat aquest dimecres que el departament hagi cambiat de criteri per a la concessió de la beca i que ara utilitzi l'indicador del llindar de la pobresa de l'Idescat. Per la seva part, Ensenyament ha afirmat que ja havien utilitzat aquest indicador amb anterioritat.