_
_
_
_
_

De Sant Gervasi a les xaboles de Port-au-Prince

La missionera Isabel Solà, assassinada a Haití, va renunciar a una vida de comoditats a Barcelona per dedicar-se “als qui no tenen res”

Cristian Segura
Isabel Solà.
Isabel Solà.

La missionera Isabel Solà (Barcelona, 1965) va ser assassinada dissabte passat al barri de Bel Air (Port-au-Prince, Haití). Solà, de 51 anys i religiosa de la Congregació Jesús-Maria, havia dedicat 26 anys a la solidaritat cristiana a Guinea Equatorial i a Haití. L’agència Associated Press va destacar en la informació sobre la seva mort que Bel Air és un dels veïnats més perillosos de Port-au-Prince. Les autoritats haitianes van reportar que Solà va morir per l’impacte de dos trets i que el mòbil més probable de l’atac va ser un atracament. Solà va sacrificar una vida de benestar en un entorn acomodat de Barcelona per ajudar en un dels països més pobres del món.

Solà tenia sis germans. La seva família està establerta a Cabrera de Mar des de fa dècades. L’escriptora Andrea Rodés, amiga i veïna dels Solà, destaca que són una família hospitalària i estimada en aquest privilegiat municipi del Maresme. Isabel Solà serà enterrada el proper dijous a Port-au-Prince, segons ha informat el Col·legi Jesús-Maria de Barcelona, al passeig de Sant Gervasi. El col·legi celebrarà aquest dimarts una missa funeral. Solà va ser alumna del Jesús-Maria, una de les escoles amb més pedigrí de la zona alta de Barcelona. El seu germà Xavier recorda quan la Isabel, amb 18 anys, tot just acabats els estudis de batxillerat, va comunicar als seus pares que volia ingressar a la Congregació: “Els meus pares li van demanar que s’ho rumiés durant un any, que durant aquest temps estigués desconnectada de l’escola i després, que ho decidís. I va passar un any i ella continuava igual. Podia haver gaudit d’una vida a Sant Gervasi, però va preferir dedicar-se als que no tenen res”.

Más información
Assassinada a trets una monja catalana a Haití

Desencantada de Guinea

El pare d’Isabel, Antoni Solà, va ser el fundador de l’empresa de fabricació de tubs d’alumini Witte i Solà. Per part materna, la seva família va ser la propietària del fabricant d’elàstics i cordills Matas i Cia. De la fàbrica de Matas i Cia., ubicada al carrer de la Granada del Penedès de Barcelona, encara es conserva a prop de la cantonada amb Balmes un guarniment d’una granada estelada. Isabel era la més petita i Xavier el seu germà gran immediat. Xavier Solà explica que els 18 anys a Guinea van demostrar la perseverança de la seva germana malgrat que va tenir problemes per les seves crítiques al règim de Teodoro Obiang i a la connivència amb ell dels estaments religiosos: “Tenia la sensació que les coses no canviarien perquè va arribar el petroli i qualsevol progrés se l’adjudicava Obiang, i ella sabia que això no era cert i que les coses no anaven tan bé”.

El 2008 va abandonar Guinea per establir-se a Haití. La vida li va presentar un repte encara més gran que el que havia viscut fins aleshores: el terratrèmol d’Haití del gener del 2010 en el qual van morir prop de 160.000 persones i 1,7 milions van perdre les seves llars. Solà va perdre amigues i companys fonamentals en la seva vida. “El que va viure després del terratrèmol va ser terrible. Va passar gana i per això ha dit en diverses ocasions que quan es pateix fam, l’ésser humà és capaç de qualsevol cosa". En un article que va publicar el febrer del 210, Solà va escriure: “La segona part del terratrèmol és la gana. La gent comença a posar-se a vegades nerviosa perquè té gana. A mi ja no m’estranya res; he experimentat que la fam pot portar-te a fer qualsevol cosa. [...] La meva parròquia, Sacré Coeur, té 30 persones mortes a sota, que tenien una reunió. Encara hi són avui. En coneixia bastants. Els alumnes que vaig deixar sota l’escola a la qual vaig anar primer també hi continuen. L’olor se sent a tot el meu carrer i a casa. No puc mirar aquella escola sense que se’m trenqui l’ànima. Crec que alguna cosa de mi va morir amb ells. I no hi ha nit que no vegi les seves mans demanant ajuda i cridant-me”.

Taller de pròtesis

Els tres primers mesos després del sisme van ser tan durs que Solà es va permetre descansar un mes a la seu de la seva congregació a Washington. Va tornar a Haití i va crear la seva principal aportació a aquest país, un taller d’implants i pròtesis per a lesionats de la catàstrofe que avui dirigeixen treballadors locals formats per l’equip de Solà. La missionera, ajudada per la seva família, va aconseguir la implicació de metges i tècnics espanyols. El primer contenidor amb pròtesis va sortir d’Espanya el novembre del 2010. El seu germà Xavier afegeix que la Isabel havia deixat aquest any el taller en un segon pla per tornar a centrar-se en la construcció d’escoles rurals fora de Port-au-Prince. El seu germà Albert, arquitecte, la va ajudar dissenyant una edificació que s’adaptés a una geografia desforestada, sense recursos i amb una higiene escassa.

Xavier Solà destaca que la seva germana era, des del terratrèmol, l’única religiosa de la congregació Jesús-Maria que vivia de manera fixa a Haití. “La seva feina era duríssima però ella mai volia descansar. Aquest estiu volia anar a Lesbos (Grècia) a ajudar els refugiats, o a Síria. Li vam desaconsellar que anés a Síria perquè ho consideràvem massa perillós”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario Avui en Berlín y posteriormente en Pekín. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_