El costat fosc de la mare Teresa de Calcuta
Des dels noranta, veus crítiques s'alcen en contra de la religiosa, que acusen de ser una fanàtica amiga de dictadors i de no donar cura professional als malalts
La mare Teresa, canonitzada aquest diumenge pel papa Francesc, és sens dubte la figura catòlica més respectada i admirada de la història de l'Índia. No obstant això, des dels noranta diverses veus s'han alçat per criticar el seu costat fosc, “que ni a Occident ni a l'Índia es vol sentir perquè ningú vol saber que la seva icona de la compassió, premi Nobel de la Pau, era una fanàtica religiosa amiga de dictadors, rics i corruptes. Als pobres els va demanar resignació i els va ajudar a morir, però sense donar-los cura professional”, diu Aroup Chatterjee. Aquest doctor de Calcuta resident a Londres ha estat el seu crític més consistent. Va escriure el llibre Mother Teresa, the final veredict (Mare Teresa, el veredicte final) i va estar al darrere del documental Hell's angel (L'àngel de l'infern), del reconegut periodista anglo-nord-americà Christopher Hitchens, que el 1994 va exposar per primera vegada en l'àmbit mundial l'altra cara de la monja.
Encara que la religiosa sempre va assegurar que no feia política, va donar el seu reconeixement, entre d'altres, al dictador d'Haití Jean-Claude Duvalier o al règim totalitari d'Enver Hoxha, a Albània. També va rebre algunes donacions que van ser molt criticades, com les de Charles Keating, que va ser empresonat pel frau financer més gran de la història dels Estats Units fins a finals dels vuitanta. Quan Keating va ingressar a la presó, en comptes de retornar els diners que li havia lliurat (almenys un milió de dòlars, 896.300 euros), la mare Teresa va intercedir davant del tribunal demanant misericòrdia.
Chatterjee afirma que és impossible saber les donacions que ha rebut la congregació de les Missioneres de la Caritat, fundada per Teresa de Calcuta, però assegura que són milions i milions de dòlars. “Amb aquesta fortuna podria haver ajudat els malalts a viure millor”, diu. El doctor considera que Teresa de Calcuta va dedicar la seva vida a expandir el catolicisme més fonamentalista, pregonant el culte al patiment. “Als moribunds no se'ls donava cap analgèsic fort, fins i tot en els casos més extrems, i les cures no eren professionals, no rebien la higiene més bàsica, estaven en condicions de tortura”. Reconeix que la situació ha millorat en els últims anys, però recalca que encara és pèssima.
La mare Teresa també va encapçalar la croada del Vaticà contra l'avortament i els anticonceptius. En el seu discurs d'acceptació del Nobel el 1979, va declarar que “el principal destructor de la pau avui és el plor del nen innocent que no ha nascut”.
Encara que la mare només ajudava els creients a apropar-se al seu déu, fos quin fos, en privat va acceptar que havia convertit més de 29.000 persones que van morir al seu centre, explica el doctor. En un vídeo, la religiosa explica que els va batejar “perquè Sant Pere els deixi entrar al cel”. I conclou que “és molt bonic veure la gent morir amb tanta alegria”.
Un altre dels seus crítics és Hemley González, amb doble nacionalitat cubana i nord-americana, que el 2008 va ser voluntari. “Volia viatjar per l'Índia i vaig decidir fer treballs socials. La marca de la mare Teresa és tan forta que, fins i tot sense ser religiós, va ser el primer que se'm va acudir. Em vaig adonar que es tractava d'una violació sistemàtica dels drets humans i d'un escàndol financer”, assegura. Explica que va veure com rentaven les agulles amb aigua per tornar-les a fer servir i que als malalts els donaven medicines caducades.
Els voluntaris no tenien preparació, segons diu González. “Un d'ells li va donar de menjar a un paralític que es va ennuegar i va morir. Jo vaig estar en la cremació de 12 persones, algunes de les quals crec que podrien haver sobreviscut”, afirma González, encara consternat. En la seva opinió, els missioners no són amics dels pobres, sinó promotors de la pobresa. Quan va tornar a Miami, va recaptar diners per fundar l'ONG Responsible Charity Corp. Diu que els seus comptes són transparents, que el 2014 el seu pressupost va ser de 65.000 dòlars (uns 58.200 euros). “Les missioneres podrien fer molt més amb tot el que reben”. Les Missioneres de la Caritat han rebutjat respondre a les preguntes d'EL PAÍS.
El reconegut “racionalista” Debasis Bhattacharya apunta que la mare Teresa feia patir els pobres per poder rebre l'amor de Déu. “Però ella, de fet, no es va esperar. Quan es va posar malalta va acudir a serveis de salut moderns i costosos”. Del primer miracle que li va reconèixer el Papa, la cura d'un tumor a Mónica Besra, assegura que va ser una mentida dissenyada: “El seu tumor no era per càncer, sinó per tuberculosi. Es va curar perquè li va ser diagnosticat i tractat a l'hospital”.
Els crítics de la mare saben que encara són pocs els qui volen escoltar-los. Però es feliciten que els mitjans comencin a fer-se ressò de crítiques a la mare Teresa. “A les ONG se'ls exigeix transparència i professionalitat. Per què a les Missioneres de la Caritat no? 20 anys després de la mort de la mare Teresa fan més mal que bé”, diu González.
