El PP conclou que només una crisi del PSOE evitarà unes altres eleccions
Els populars lloen les rèpliques iròniques de Rajoy però constaten que la relació amb Sánchez està pitjor que mai
El PP i l'equip de Mariano Rajoy van concloure, després del primer miratge de la seva aplaudida intervenció amb sorna al debat de la votació negativa de la seva investidura, que no ha canviat res cap a millor per als seus interessos. Comptaven amb el vot negatiu del PSOE, però la dura intervenció de Pedro Sánchez va tancar qualsevol “escletxa a una rectificació en breu”. El PP només confia en una improbable rebel·lió interna al PSOE per evitar unes altres eleccions al desembre.
El mateix Rajoy es va confessar d'entrada en la seva primera rèplica a Sánchez una mica sorprès pel to tan agressiu i gens condescendent amb el qual el va tornar a tractar el secretari general del PSOE, el partit que necessita perquè la seva investidura tiri endavant de forma activa o indirecta amb la seva abstenció. Dimarts, en el seu discurs programàtic, Rajoy ja va evitar al·ludir-hi directament fins quan li va oferir cinc pactes d'Estat i dos més de sectorials. No va ser casual. Pretenia guardar les formes parlamentàries per poder demanar-li en algun moment el seu suport, tot i que només fos per desbloquejar l'arrencada de la legislatura.
Sánchez, aquest dimecres, no va voler enganyar ningú, ni el PP, ni els mitjans de comunicació ni l'opinió pública ni, molt menys, les files del seu partit. El no que va tornar a etzibar a Rajoy va ser més sonor que mai en aquests vuit mesos de bloqueig polític del país. Sánchez va acceptar que Espanya necessita un Govern amb urgència però no un de dolent, ni encara menys un de presidit per Rajoy, que va esmenar en tot i especialment per les seves retallades i ineficàcia en la gestió de l'Executiu i per la corrupció al seu partit.
A Rajoy el va tornar a agafar per sorpresa la virulència d'aquest atac i va voler esgrimir a continuació que havia volgut ser diferent i més acurat en les seves expressions que altres vegades en els seus debats parlamentaris. “No abusi”, el va arribar a advertir.
Després va recórrer a l'ironia gallega, cosa que li agrada particularment i que recull molts aplaudiments a les seves files i a les seves bases, i va constatar davant Sánchez que si la candidatura popular era tan dolenta per no permetre ni una miserable xerrada, l'opció que encapçala el líder del PSOE havia de ser “pèssima” en obtenir 52 escons i gairebé dos milions i mig de vots menys a les últimes eleccions.
Rajoy va reiterar el seu argument que, després de guanyar dues vegades les eleccions, augmentar la seva distància respecte a les altres forces i deixar passar uns mesos crucials per a l'economia i l'ocupació a Espanya, ara és molt més necessari que mai un Govern del seu partit, amb el suport extern de Ciutadans i Coalició Cànaria. I va requerir del PSOE simplement que no el bloquegi. Va corroborar així que la gran coalició que en el seu moment va anhelar és impossible i va acabar demanant únicament que el deixin governar per no haver de repetir per tercera vegada unes eleccions en menys d'un any.
El PP, que dimarts va marxar del Congrés una mica decebut pel to pesant i de tràmit del discurs del seu candidat, va recuperar ahir el pols davant dels inútils però aguts sarcasmes de Rajoy. Però al pati i als passadissos del Congrés els diputats populars i membres del Govern es preguntaven frustrats: “I ara què?”. I es responien gairebé de forma unànime: “Res, tot està igual d'aturat o fins i tot pitjor”.
La majoria dels dirigents populars consultats convenien després de la sessió que Rajoy sortirà aquesta setmana del Congrés derrotat en el seu intent d'investidura i amb els ponts de connexió encara més destrossats amb Sánchez. Alguns dirigents del PP i del seu equip, la minoria, encara volen creure en una poc probable correcció del rebuig de Sánchez si el PSOE té una patacada en les properes eleccions autonòmiques tant a Galícia com al País Basc, cosa que es dóna per fet. A les files socialistes s'augura també una mala dada en les dues cites electorals, però s'esgrimeix que Sánchez ja ha demostrat que és rocós en les seves conviccions i que una rectificació a les expressions proferides ahir es pot considerar impossible.
Ambient estrany
La majoria dels populars prefereixen especular amb l'estrany ambient de tensió i pressions que observen al PSOE. Escolten en privat opinions de diputats, senadors o dirigents territorials socialistes i volen pensar que en algun moment les traslladaran a un fòrum o òrgan oficial d'aquest partit i esclatarà el conflicte que s'ha anat covant. Però al PP expressen aquest desig amb la mateixa intenció amb què escruten determinats parlamentaris del grup socialista que aplaudeixen poc o gens les al·locucions del seu líder. Volen veure més divisions i crisis al PSOE i a l'entorn de Sánchez de les que es coneixen realment. I concedeixen que és gairebé inviable que cap dirigent socialista rellevant s'atreveixi a demanar ara en públic que els diputats del PSOE permetin la investidura de Rajoy i desautoritzin així, brutalment, Sánchez, provoquin la seva caiguda i es proclami a continuació un aspirant a dirigir aquest partit. A la cúpula actual del PSOE subscriuen totalment aquesta anàlisi.
Sobre la firma
