_
_
_
_
_
MERCAT DE FITXATGES | FC BARCELONA

Bartomeu inverteix uns 60 milions per temporada

Encara que ha tingut pics d'inversió de 120 milions, com l'actual, el Barça no supera la mitjana marcada per la junta

Bernat Coll
El president de el FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, presenta a la nova incorporació Samuel Umtiti.
El president de el FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, presenta a la nova incorporació Samuel Umtiti.ALBERT GEA (REUTERS)

Quan el FC Barcelona va sortir al mercat per confeccionar la plantilla de l'actual temporada, l'àrea econòmica va establir un límit, una línia vermella. “Tenim 60 milions d'euros per a fitxatges”, van assegurar. La línia traçada, no obstant això, ha acabat sent flexible: “Si el primer equip necessita afrontar altres fitxatges, el club ho pot assumir perfectament”.

Resulta que el club no només ha traspassat aquell pressupost inicial de 60 milions, sinó que l'ha doblat. El Barça s'ha gastat 122,8 milions per incorporar sis jugadors, la segona xifra més alta de la història de l'entitat després del màxim establert fa dos anys.

“Tenim una plantilla molt completa”, va justificar dilluns el president Josep Maria Bartomeu als micròfons de Catalunya Ràdio. “S'ha fet una aposta per gent jove amb experiència, que tenen moltes ganes de venir aquí”, va afegir. A excepció del nou porter Cillessen, que té 27 anys, la resta d'incorporacions no supera els 23: André Gomes (22), Denis Suárez (22), Umtiti (22), Digne (22) i Alcàsser (23). 

El club no només ha superat el pressupost inicial de 60 milions, sinó que l’ha doblat

Amb una plantilla rejovenida, es pressuposa que les properes finestres de fitxatges no seran tan mogudes. Ni tan cares. “En el seu moment ja vam dir que podíem agafar part del pressupost de l'any que ve si calia”, va afegir el president blaugrana. El gran desemborsament actual, no obstant això, sembla ser més aviat una conseqüència de l'equilibri dels últims exercicis que no pas una bestreta del proper.

El club ha invertit una mitjana de 113,5 milions al llarg de les tres últimes campanyes. El Barça va arribar a un rècord de 166,72 milions el 2014 per construir el primer projecte de Luis Enrique i per anticipar-se a la sanció de la FIFA. El curs passat va invertir 51 milions en Arda i Alex Vidal.

Les despeses s'han compensat amb les sortides. El Barça ha ingressat aquesta temporada 31,6 milions per les vendes de Bravo (18), Bartra (8), Halilovic (5) i Adriano (0,6). En canvi, a Montoya, Alves, Song i Sandro se'ls va atorgar la carta de llibertat per diferents motius. Encara li va anar millor en els dos anys anteriors. La directiva va obtenir 47 milions el curs passat i 78,8 milions per les vendes de Cesc i Alexis el 2014.

La diferència global de l’últim trienni comporta una despesa anual de 61 milions

El saldo resultant de les entrades i sortides aquest any és de 91,2 milions, 4 milions el 2015 i 88 milions el 2014. La diferència global de l'últim trienni comporta una despesa anual de 61 milions, precisament el límit que havia establert la direcció econòmica del Barça a principis del mercat de fitxatges.

Inversions cícliques

Al llarg dels últims anys, el Barça s'ha mogut en el mercat de forma cíclica, amb grans inversions periòdiques. Laporta va desemborsar 122,4 milions en dos anys per construir el primer Barça de Rijkaard, el 2003, i després de tres anys de calma financera va remoure la caixa per oferir 209 milions a Guardiola en les seves dues primeres temporades, el 2008 i el 2009. Rosell, per la seva banda, va iniciar el seu mandat el 2010 amb una despesa de 72,5 milions per donar continuïtat al projecte guanyador de Pep, i va arribar al seu màxim tres anys més tard, el 2013, mesos abans de dimitir, amb el fitxatge únic de Neymar. Bartomeu va recollir el testimoni i va regalar a Luis Enrique el 2014 una despesa rècord. Dos anys després, el club ha passat dels 120 per sortir al mercat, però ha respectat els 60. 

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Bernat Coll
Periodista centrado actualmente en la información sanitaria. Trabaja en la delegación de Catalunya, donde inició su carrera en la sección de Deportes. Colabora en las transmisiones deportivas de Catalunya Ràdio y es profesor del Máster de Periodismo Deportivo de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_