_
_
_
_
_

França demanarà que es paralitzi la negociació del tractat de lliure comerç amb els Estats Units

París vol que l'aturada de les negociacions sobre el TTIP sigui “definitiva” per falta de "suport polític"

Carlos Yárnoz
Matthias Fekl, secretari d'Estat de Comerç Exterior de França.
Matthias Fekl, secretari d'Estat de Comerç Exterior de França.EFE

França està a punt de donar un cop de gràcia a les controvertides negociacions sobre el tractat de lliure comerç entre la Unió Europea i els Estats Units. "Les converses no podran arribar a un acord d'aquí a finals d'any. França no el podrà aprovar", ha dit el president Hollande aquest dimarts davant dels seus ambaixadors a l'Elisi. Matthias Fekl, secretari d'Estat francès de Comerç, ha anunciat aquest matí que el seu país demanarà el mes que ve la paralització “definitiva” de les converses per a l'Acord Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP, en les seves sigles en anglès).

Hollande ha argumentat que hi ha "desequilibris evidents" en aquesta negociació. En la seva intervenció durant la reunió anual de tots els ambaixadors francesos a l'exterior, Hollande ha insistit que França "rebutja la mundialització sense regles" i que tot acord comercial ha d'estar "basat en la reciprocitat", una condició que no es compleix en aquest cas en opinió de París, i sí en l'acord que es negocia amb el Canadà.

Fekl ha declarat a l'emissora RMC que la fi de les negociacions ha de ser “pura, simple i definitiva”. “No hi ha més suport polític de França a aquestes negociacions”, que han generat “molta desconfiança i por”.

França ha estat el país europeu més crític amb aquest tractat i a l'abril va endurir al màxim les seves posicions i va arribar a amenaçar a boicotejar les negociacions. “França sempre pot dir que no”, va advertir aquell mateix mes Hollande, pocs dies abans de veure el president Barack Obama a Hannover.

Les exigències de França es concreten en la protecció dels seus interessos agrícoles i culturals o en la reciprocitat en l'accés als mercats financers i contractes públics a banda i banda de l'Atlàntic.

Si desapareixen els aranzels i s'harmonitzen els controls, França tem la massiva arribada a Europa de productes agrícoles i ramaders més barats i, a més, tractats amb hormones o antibiòtics. També ha condicionat la continuació de les negociacions al fet que, en cas de conflicte entre una multinacional i un Estat, el litigi es resolgués amb més transparència. Washington prefereix que es faci a través d'un tribunal d'arbitratge amb membres triats per l'empresa i el Govern de torn i en sessions a porta tancada. La Comissió Europea accepta l'arbitratge, però també demana més transparència.

Fekl ha anunciat que explicarà la posició de França en la reunió de ministres de Comerç de la UE, prevista per a finals de setembre a Bratislava. La Comissió Europea és l'encarregada de negociar amb els Estats Units, però el secretari d'Estat no en culpa l'Executiu comunitari –"no és la Comissió la que està en dubte en aquest tema, sinó els Estats Units". "Els americans no donen res o, en tot cas, engrunes. No es negocia així entre aliats". Les negociacions "no estan a l'altura de les històriques relacions entre Europa i els Estats Units".

Els socis europeus es posicionen

Abans que París anunciés la fi del tractat comercial i d'inversions, a Berlín ja havien clavat l'últim clau a la seva tomba. Va ser el vicecanceller i líder socialdemòcrata, Sigmar Gabriel, el que aquest cap de setmana va qualificar el pacte europeu-nord-americà com a “fracassat de facto”. “Encara que ningú s'atreveixi a admetre-ho”, va afegir Gabriel, també ministre d'Economia al Govern d'Angela Merkel. El líder socialdemòcrata es va esforçar a diferenciar el TTIP, que considera ja mort, del tractat amb el Canadà, que va defensar.

Gabriel, antic defensor dels tractats de lliure comerç, intenta amb aquest moviment guanyar-se la part més esquerrana del seu partit i de passada augmentar les seves perspectives electorals amb un tema que mobilitza grans capes de la població. Més de 150.000 persones es van manifestar a Berlín el passat mes d'octubre contra el TTIP; i per al proper 17 de setembre estan previstes marxes a diverses ciutats alemanyes contra els acords comercials amb els EUA i el Canadà. El gir de Gabriel frustra els plans de la cancellera Merkel, que es va comprometre a tirar endavant un tractat que considera indispensable per potenciar el creixement econòmic a banda i banda de l'Atlàntic. Així ho va repetir a l'abril, durant la que ha estat l'última visita a Alemanya de Barack Obama com a president nord-americà. El partit de Merkel arremet ara contra Gabriel per les seves crítiques al TTIP. “Caldria recordar-li que com a ministre d'Economia deu el seu càrrec al poble alemany, no a l'SPD o al sector esquerrà del partit”, li va llançar el secretari general de la CDU, Peter Tauber, informa Luis Doncel des de Berlín.

El ministre alemany d'Exteriors, Frank-Walter Steinmeier, va assegurar aquest dimarts que les dues parts estaven encara "a molta distància" dels estàndards necessaris per a una correcta negociació. Steinmeier va admetre que s'està "molt lluny" del pacte consensuat amb el Canadà.

A Itàlia, el ministre de Comerç i Indústria, Carlo Calenda, va afirmar que és "essencial per als exportadors italians que les negociacions arribin a bon port". Calenda va afirmar en una entrevista concedida al Corriere della Sera que "el TTIP es firmarà. És inevitable".

Els Estats Units insisteixen en l’acord

El representant del comerç nord-americà, Michael Froman, va reaccionar a les declaracions de Gabriel i va assegurar al diari alemany Der Spiegel que "les negociacions segueixen en progrés constant", informa Reuters.

L'anunci francès es concreta en ple ambient electoral, a vuit mesos de les presidencials. L'esquerra, dividida, s'ha mostrat sempre crítica amb el tractat de lliure comerç. El cop de puny francès sobre la taula arriba només dos mesos després del Brexit. El Regne Unit, que ara ha de negociar la seva sortida de la UE, ha estat el principal valedor del TTIP a Europa.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Carlos Yárnoz
Llegó a EL PAÍS en 1983 y ha sido jefe de Política, subdirector, corresponsal en Bruselas y París y Defensor del lector entre 2019 y 2023. El periodismo y Europa son sus prioridades. Como es periodista, siempre ha defendido a los lectores.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_