_
_
_
_
_

Entitats i sindicats critiquen el “voluntarisme” de la Llei d’habitatge

La Generalitat rep almenys tres al·legacions a l'avantprojecte

La llei exprés contra l’emergència habitacional amb què la Generalitat busca reemplaçar la norma suspesa cautelarment pel Tribunal Constitucional segueix el seu tràmit. Almenys l’Ajuntament de Barcelona, la UGT i Càritas han presentat al·legacions a l’avantprojecte. Totes les parts lloen la celeritat amb què s’ha buscat una alternativa, però recelen d’alguns aspectes. Entitats i sindicats veuen que la norma es recolza molt en la mediació, amb un caràcter voluntarista, cosa que consideren que en redueix l’efectivitat.

Els consellers Josep Rull i Meritxell Borràs.
Els consellers Josep Rull i Meritxell Borràs.ALEJANDRO GARCÍA (EFE)

El Departament de Governació no va especificar quantes al·legacions ha rebut l’avantprojecte. La veritat és que la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, molt crítica amb el text que va resultar de les negociacions amb la Generalitat, no ha presentat cap proposta per esmenar-lo. Tampoc ho ha fet la Taula del Tercer Sector, que agrupa les entitats socials catalanes, al contrari que Càritas, l’Ajuntament de Barcelona i la UGT.

El termini per presentar al·legacions va expirar a mitjans d’aquest mes, la qual cosa també ha generat malestar en les entitats. “Entenem la urgència, però no és l’època més adequada per fer aquestes exposicions públiques. La PAH va ser la promotora de la llei, però altres entitats que hi vam donar suport també teníem coses a aportar”, critica Llorenç Serrano, responsable d’habitatge de CCOO. El sindicat esperarà el tràmit parlamentari per intentar incloure les seves propostes.

Barcelona demana controlar el lloguer abusiu

Barcelona només ha presentat una al·legació a l’avantprojecte de llei d’emergència habitacional. Amb ella pretén modificar, amb una disposició addicional, la Llei d’habitatge del 2007 i multar amb quantitats que poden arribar als 90.000 euros quan s’acordi un lloguer abusiu. La mesura s’aplicaria als habitatges inscrits en el registre de pisos buits, els “suceptibles de ser-ho” i aquells que estan habitats encara que no existeixi un “títol habilitant”, i que, a més, tinguin un cànon que impliqui a l’arrendatari un esforç econòmic superior al 20% dels ingressos mitjans del municipi on és l’immoble. L’Ajuntament demana que les grans ciutats puguin delimitar àrees per a l’aplicació de la restricció.

“No es parla gaire de l’accés al lloguer, un dels problemes habitacionals als quals ara ens enfrontem i en el qual tenim poques competències”, opina Laura Pelay, sotssecretària general d’UGT. L’única al·legació que va presentar l’Ajuntament de la capital catalana va en la línia de modificar la Llei d’habitatge del 2007 per poder multar el preu de lloguer abusiu. “Posar tant èmfasi en la mediació, que es basa en la bona voluntat de les parts, en limita l’efectivitat. Haurem d’estar-hi molt al damunt per vigilar-ne el compliment”, afegeix la líder sindical.

L’avantprojecte aposta per la via de l’expropiació temporal de l’ús de l’habitatge per un temps d’entre quatre i deu anys, perquè els pisos buits dels bancs tinguin un fi social. El preu el fixarà un jurat d’expropiació després d’un llarg procés. Pelay dubta que la situació econòmica de les arques catalanes permeti utilitzar de manera efectiva aquest mecanisme. La consellera de Governació, Meritxell Borràs, ha defensat que això es pot compensar amb el fet que les entitats bancàries es vegin obligades a lliurar els pisos en condicions per entrar-hi a viure. UGT també demana més recursos per Ofideubte, el servei d’informació, assessorament i mediació dirigit a les famílies amb dificultats per atendre el pagament d’hipoteques.

Ampliar els beneficiaris

Càritas, per la seva banda, insisteix en la necessitat d’ampliar la definició de situació de sobreendeutament per donar recer a més casos derivats de la crisi econòmica. L’entitat proposa que, a més de causes sobrevingudes com la desocupació o la incapacitat d’un membre de la unitat familiar, que impedeixin fer front als deutes, es tingui en compte la disminució de capacitat econòmica derivada de les situacions del mercat financer.

En concret, l’entitat catòlica advoca per tenir en compte “les circumstàncies econòmiques i financeres que hagin implicat un augment significatiu de la càrrega hipotecària alienes a la voluntat del deutor”, segons el text de les al·legacions presentat davant Governació. Una altra de les peticions de Càritas és que no s’obligui els afectats per la dació per pagament de ser els responsables de comunicar a l’Administració l’acord al qual s’ha arribat amb els creditors. L’entitat demana crear un sistema de col·laboració per no vulnerar els drets dels afectats.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Camilo S. Baquero
Reportero de la sección de Nacional, con la política catalana en el punto de mira. Antes de aterrizar en Barcelona había trabajado en diario El Tiempo (Bogotá). Estudió Comunicación Social - Periodismo en la Universidad de Antioquia y es exalumno de la Escuela UAM-EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_