_
_
_
_
_

El ‘burkini’ reobre el debat del vel en espais públics

Els municipis espanyols no regulen l'ús d’aquesta peça de roba, que ha arribat als tribunals a Itàlia o Alemanya

Una dona amb 'burkini' aquest dilluns a la platja de Montgat.
Una dona amb 'burkini' aquest dilluns a la platja de Montgat.CRISTÓBAL CASTRO

El burkini s’ha prohibit recentment a les localitats franceses de Canes i Sisco, fet que ha reobert a Europa el debat sobre l'ús del vel en espais públic. En alguns països, com Alemanya i Itàlia, l'ús d'aquesta peça de roba de màniga llarga que cobreix des del cap fins als turmells —però no el rostre— ha arribat fins i tot als tribunals. A Espanya, on el burkini ja s'ha vist en algunes platges, no hi ha cap norma que reguli aquest tema. En el seu moment, diversos municipis van legislar sobre l'ús del burca en espais públics.

Almenys trenta municipis catalans van votar des del 2010 mocions contra l'ús del burca en equipaments públics, però les decisions van ser qüestionades pel Tribunal Suprem, que considera que els ajuntaments no tenen competències per limitar el dret a la llibertat religiosa. No es va plantejar, no obstant això, l'ús que se n’havia de fer al carrer, a la platja o a les piscines, com sí que s’ha fet en altres localitats de la Unió Europea i fins i tot del Marroc, on en alguns clubs privats no es considera roba de bany i, per tant, es prohibeix l'entrada a les piscines amb aquest vestit.

Aquest cap de setmana, els banyistes van poder veure una dona que duia un burkini a la platja de la localitat barcelonina de Montgat. “A Espanya, l'ús del burkini és excepcional i no hi ha cap tipus de debat sobre el tema”, assegura Gloria García Romeral, sociòloga i experta en diversitat religiosa i investigadora en religió de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). García Romeral entén que no hi ha cap tipus de normativa a tot l’Estat que pugui prohibir aquesta peça a Espanya i assegura que “amb tota probabilitat les banyistes de Montgat deuen ser turistes”.

De fet, les principals comunitats turístiques no regulen l'ús d'aquesta peça. No ho fan Catalunya, Balears, Andalusia o Canàries, tot i que finalment l’ús del vel en espais públics sí que l’han acabat fixant els municipis. I la majoria de comunitats turístiques que sí que han establert límits han obviat el nom de la peça i han prohibit, de manera genèrica, l'entrada en aquests llocs amb el rostre tapat. A Vitòria, l'alcalde, Javier Maroto, sí que va prohibir durant l'estiu del 2014 que els banyistes entressin vestits, tant si era amb roba interior, esportiva o amb un vel, a les piscines municipals. La normativa que va aprovar obligava els socorristes de les piscines municipals a expulsar qualsevol persona que vulnerés aquesta norma. No obstant això, sí que permetia l'ús de neoprens i samarretes de licra, és a dir, el burkini sí que era, i ho segueix sent, una opció possible. “El que vulgui banyar-se vestit que vagi al pantà”, va dir en aquell moment.

La polèmica que va il·luminar la nova i restrictiva normativa va arrencar amb una foto que es va propagar per les xarxes socials en la qual es podia veure una dona musulmana completament vestida i amb hijab banyant-se amb els seus fills. A Bilbao la normativa és similar, i tampoc es pot entrar amb roba a les piscines. A Sant Sebastià el burkini sí que està autoritzat a les platges.

Noruega i Alemanya, a favor de l'ús

Cap país d'Europa ha regulat legalment l'ús del burkini, però algunes escoles o piscines privades sí que han adoptat decisions després de la controvèrsia pel seu ús. Noruega va adoptar la posició favorable al vestit de bany islàmic. L'Administració d'Oslo va declarar el 2009 que les dones podien anar a les piscines municipals amb burkini perquè era important que qui visqui a la ciutat pugui fer servir aquests centres. La regulació només diu que per entrar a l'aigua s'ha de portar roba neta i dissenyada per banyar-se.

El setembre del 2013 la justícia alemanya es va inclinar a favor del burkini. Tot va començar pel cas d'una nena marroquina d'11 anys a Frankfurt. Els seus pares volien evitar que anés a classes de natació i estigués amb nois a la piscina i van presentar un recurs legal que tenia com a principal argument la seva religió, una dona no pot mostrar res més que no siguin la cara i les mans. L'escola va donar llavors l'opció del burkini, i encara que la família la rebutjava, dos anys després el màxim tribunal del país va assenyalar que aquesta peça és la millor opció per a les nenes musulmanes i va crear un precedent legal.

L'alcaldia de Sisco, localitat a una desena de quilòmetres de la capital corsa, Bastia, va anunciar aquest dilluns que prohibeix l'ús del burkini a les seves platges, tal com ja van fer Canes i una localitat veïna de la Costa Blava. La decisió està motivada per uns violents incidents que durant el cap de setmana van enfrontar unes famílies d'origen magrebí i veïns de la ciutat en una cala, i que van deixar cinc ferits, i es produeix en plena commoció del país després dels últims atemptats islamistes. La Fiscalia de Bastia ha obert una investigació per determinar les causes de la baralla. Diumenge 500 persones es van manifestar en un clima de tensió a la capital de l'illa per denunciar la violència.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_