_
_
_
_
_
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

Homes bons

Als ensenyaments derivats del ‘cas Gürtel’, l’únic condemnat del qual és l’apartat jutge Garzón, s’han sumat altres actituds encomiables de persones capaces d’abstreure’s de la maldat ambiental

Francesc Valls

El bon salvatge existeix. En l’era de la globalització, el mite rousseaunià troba paradigmes rellevants a la vida quotidiana. Aquestes últimes setmanes l’opinió pública s’ha vist sorpresa per actituds que farien empal·lidir la innocència primitiva de l’Emili.

La Fiscalia de Madrid ha decidit recórrer el processament del Partit Popular per l’eliminació de les dades de dos ordinadors utilitzats per l’extresorer Luis Bárcenas perquè entén que no ha quedat provada la comissió de delicte de danys informàtics ni el d’encobriment, que, a més, a parer del ministeri públic, no és aplicable a una persona jurídica. Aquest exercici d’indulgència s’estén a la tresorera i gerent del partit, a l’assessor jurídic i al director del sistema informàtic del partit. Per què? Potser va poder fer una mica de llum respecte a l’assumpte Celia Villalobos, diputada popular i exvicepresidenta del Congrés, qui, en oferir una explicació sobre la decisió de processament presa per la titular del jutjat d’instrucció número 32 de Madrid, Rosa María Freire, va afirmar: “Ha de ser molt hàbil [la jutgessa] per aconseguir esbrinar que s’han esborrat 37 vegades els discos durs”. També va declarar: “Jo no sóc tècnica en informàtica. Potser aquesta jutgessa sí, o el seu marit o el seu fill, o el seu cosí, que és d’Esquerra Unida.”

Amb aquestes dades, s’entén tot. I més amb l’agreujant de tenir un familiar d’IU. Els jutges haurien de ser més acurats a l’hora de triar família. Encara sort que una fiscal valenta i una política sense pèls a la llengua han posat les coses a lloc i han demostrat, en línia amb Rousseau, que el sentit primitiu de bondat, sense càrrega històrica —faltaria més—, pot sobreviure en un mitjà social corromput.

Als ensenyaments derivats del cas Gürtel, l’únic condemnat del qual de moment és l’apartat jutge Baltasar Garzón, s’han sumat altres actituds encomiables de persones capaces d’abstreure’s de la maldat ambiental. I en aquest terreny destaca un empresari. Es tracta de Gustavo Buesa, a qui un fiscal, sens dubte allunyat de Rousseau, ha acusat d’haver fet donacions per mig milió d’euros a la desapareguda Convergència perquè un ajuntament de CiU —Lloret de Mar— li adjudiqués contractes per 80 i 29 milions d’euros, respectivament. Buesa va ingressar el doble en contractes amb les administracions públiques després del seu acte de generositat. “Vaig donar diners a fundacions de Convergència per implicació ideològica, emocional”, va declarar fa uns dies a aquest diari l’empresari.

La fiscalia, en canvi, atribueix al donatiu i a l’ajuda al fill gran de l’expresident Jordi Pujol la capacitat de l’empresari filantrop de créixer en el món dels negocis convergents. Però ell insisteix en els principis i, com a nacionalista de manual, suggereix que s’apliqui la mateixa vara de mesurar a tothom. Si es fes així, “tots els presidents de l’Ibex haurien de ser investigats, o no mirem la llotja del Reial Madrid?”, es pregunta. En resum, sembla que de conflictes d’aquesta mena n’hi hauria menys si disposéssim d’un Estat propi.

Davant aquest panorama, al ciutadà crític, a l’etern descontent, li queda el recurs de la memòria, que manca al bon salvatge. I entre aquesta multitud de dades acumulades fins ara ressonen els noms de Francisco Correa, Alberto López Viejo, Luis Bárcenas… fins a 187 imputats, entre els quals 74 polítics, del Partit Popular. Amb tantes persones investigades, com pot ser que una jutgessa acusi alts càrrecs del PP d’haver esborrat els discos durs dels ordinadors de Bárcenas?

El mateix és aplicable al cas de l’operació Tro a Lloret de Mar. Amb el precedent de presumpte finançament il·legal de la vella Convergència en el cas Palau —pel qual té embargades 15 seus—, amb empreses —alguna de la llotja del Bernabéu— presumptament relacionades amb aquesta desviació de fons al partit, qui pot pensar que l’empresari Gustavo Buesa no donava diners per ideologia?

Hi ha actuacions que semblen fruit d’un contuberni tramat per èmuls de Robespierre, desitjosos d’enviar innocents a la guillotina. I tot gràcies als cosins d’Esquerra Unida i als enemics de l’Estat propi.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_