_
_
_
_
_

La SEPI diu que RTVE passa per una etapa crítica i demana un pla estratègic

La societat considera que no ha sabut adaptar-se al canvi d'hàbits dels usuaris ni al nou entorn audiovisual

Rosario G. Gómez
Seu de RTVE a torrespaña.
Seu de RTVE a torrespaña.EL PAÍS

La corporació de RTVE està obsoleta. És com ho percep el seu accionista, la Societat Estatal de Participacions Industriales (SEPI), que és propietària d’un 95,7% de les accions. Diu que no s’ha sabut adaptar al canvi d’hàbits dels usuaris ni a un entorn audiovisual en transformació i, a més, la seva estructura està desajustada si es compara tant amb altres operadors tradicionals com amb nous actors del sector. Sol·licita que RTVE abordi “un pla estratègic o pla de futur” per donar resposta als reptes “interns i externs” als quals s’enfronta la televisió pública, la situació patrimonial de la qual és delicada.

En el seu informe d’avaluació de la gestió de RTVE, que va ser debatut en el si del consell d’administració de la corporació al juliol, la SEPI admet que l’exercici 2015 ha estat “complex” i destaca que el calendari polític, marcat per les eleccions generals del 20 de desembre “no ha estat el més favorable” per abordar els problemes de fons de la televisió pública. Paral·lelament, la irrupció de nous operadors vinculats a les companyies de telecomunicacions (Movistar, Orange, Vodafone) i de plataformes digitals de continguts han provocat “una convulsió” en el sector. L’any passat va desembarcar Netflix i a finals d’aquest any ho farà la nord-americana HBO, responsable de sèries com Joc de trons o The Wire.

Al nou ecosistema, “RTVE s’enfronta a múltiples reptes”, derivats en gran manera d’un entorn en què els hàbits dels usuaris “canvien dràsticament, tant en els gustos com en la manera d’accedir a canals i continguts”, adverteix l’organisme depenent del Ministeri d’Hisenda, conscient que la configuració operativa del grup estatal “no respon a les necessitats actuals d’una empresa de comunicació”. Tots aquests factors fan que la posició competitiva de RTVE “es pugui considerar baixa”, exposa l’informe. En part, explica, “pel seu mateix disseny heretat de l’antic ens públic”, i en part “pel difícil paper” que exerceix RTVE en un sector orientat cap a Internet.

Sense transformació digital

La cadena pública ha quedat despenjada de la transformació digital. Segons dades de ComScore, el web de Mediaset aconsegueix una mitjana mensual d’11 milions d’usuaris únics i el d’Atresmedia en registra 9,5, mentre que RTVE n’obté 6,9, tot i que disposa d’un arxiu audiovisual —“el més gran del món hispà en vídeo i àudio”— amb més de 600.000 programes disponibles.

L’emissió tradicional tampoc va gaire més bé. L’aspecte més simptomàtic de la crisi que travessa la televisió pública és el deteriorament de l’audiència de la seva principal cadena (La 1), que l’any passat va obtenir una quota de pantalla mitjana d’un 9,8%, un nivell “que es pot considerar crític”. La SEPI posa en relleu el procés de desfragmentació iniciat amb la televisió digital terrestre (TDT) i la consolidació d’un “model de duopoli inèdit en el context europeu”. En l’entorn comunitari, els canals públics (des de la BBC britànica a la ZDF alemanya) solen tenir una posició de lideratge rellevant, cosa que en el cas espanyol no es dóna. Les privades dominen clarament el mercat. Mediaset (amb set canals i un 31% de quota) i Atresmedia (sis canals i un 26,8%) han deixat la pública enrere. TVE i les seves cinc emissores nacionals capten un 16,7% de l’audiència. En el terreny econòmic, els dos grups comercials van tancar amb beneficis importants (166 milions Mediaset i 99 milions Atresmedia), mentre que la pública va tancar amb unes pèrdues netes de 37 milions.

El dèficit es podria haver multiplicat gairebé per tres si Hisenda no hagués aprovat la devolució de l’IVA, una decisió que va suposar una injecció de liquiditat de 78,7 milions. Però “aquesta millora no ha estat suficient per equilibrar el compte de resultats i incrementar la quota d’audiència”, apunta la SEPI, que qüestiona el model de finançament aprovat el 2009 pels socialistes. Coincideix amb la CNMC, que en un altre informe la setmana passada també criticava el sistema de recursos.

Segons defensa la SEPI, aquest sistema, que va suprimir la publicitat de TVE i a canvi va imposar taxes als operadors de telecomunicacions i a la televisió privada, “continua plantejant dificultats importants a causa de la seva inestabilitat i a la seva indefinició i manca de transparència pel que fa a la determinació dels ingressos, la qual cosa no permet adoptar decisions operatives a llarg termini.”

En l’àmbit patrimonial, RTVE té també un problema greu. La SEPI no amaga que la situació en el tancament del 2015 “ha tornat a ser delicada”. El patrimoni net de la corporació és de 772 milions, que representen un 68,8% del capital social escripturat (1.122 milions). Amb aquesta xifra, RTVE “s’acosta perillosament a la situació de reducció de capital obligatòria” que marca la llei. A mitjan 2014 ja es va aprovar una reducció de capital social de 387 milions. Llavors, la SEPI va injectar 130 milions a RTVE per compensar les pèrdues acumulades en exercicis anteriors.

Els comptes del 2017 busquen l’equilibri pressupostari

La televisió pública ha acabat els quatre últims anys amb pèrdues. En total, el saldo acumulat és de 400 milions, en part per les retallades en la subvenció directa de l’Estat espanyol, que el 2001 era de 544 milions i ara és de 293 milions. L’any passat, RTVE va tancar amb un dèficit net de 37 milions, en comparació amb els 135 del 2014, els 113 del 2013 i els 112 del 2012.

Després del consell d’administració en què es va presentar l’informe de la SEPI, en un comunicat RTVE va defensar que per al 2017 la corporació “presenta ja uns comptes equilibrats”, amb un límit de despesa de 972 milions (un 0,1% menys). Segons la proposta enviada a Hisenda, la partida d’ingressos serà de 975,1 milions (–0,28%), dels quals 920 són subvencions. L’Estat espanyol hi aportarà 343 milions per la compensació del servei públic i 380 milions per la taxa radioelèctrica. La resta corresponen a la taxa de les telecomunicacions (un 0,9% dels seus ingressos) i les televisions privades (3%). A més, es preveu que ingressi 45 milions per vendes i patrocinis culturals i esportius.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_