Donald Trump s’enfonsa a les enquestes

Si calgués triar una setmana horribilis per al republicà Donald Trump des que va començar la seva aventura electoral, podria ser aquesta. Les diferències amb la direcció del seu partit han esclatat i un sondeig de la cadena conservadora Fox va assenyalar aquest dijous que els demòcrates superen en 10 punts els republicans en intenció de vot. Però tot en el fenomen Trump té reversos i contradiccions. Alhora, aquest juliol el candidat ha batut el seu rècord de recaptació de fons gràcies sobretot als petits donants.

Als Estats Units se sol parlar de l’efecte convenció, que és una pujada en les enquestes que experimenta el candidat presidencial després del conclave en què el partit el corona. La convenció pot ser una injecció d’optimisme: consisteix en quatre dies de discursos i de trobada de republicans o demòcrates de tot el país que es reuneixen per reafirmar que bons que són ells i que dolents que són els contraris. El missatge s’amplifica als mitjans i aquesta notorietat positiva es reflecteix a les enquestes.

Segons les dades a escala nacional difoses aquest dijous per la Fox, la parella republicana, formada per l’empresari novaiorquès i el seu candidat a vicepresident, Mike Pence, aconseguiria un suport d’un 39% a les eleccions del 8 de novembre, mentre que el duo format per l’aspirant demòcrata i el seu número dos, Tim Kaine, en rebria un 49%.

Aquesta vegada, hi va haver un efecte convenció positiu per a Donald Trump, especialment durant la reunió conservadora de Cleveland, però ràpidament va quedar esmorteït per l’efecte convenció de Hillary Clinton, que es va celebrar a Filadèlfia just la setmana següent. Però l’empresari novaiorquès viu aquests dies també el seu propi efecte, una tempesta desencadenada dins del seu partit a causa de les polèmiques pel seu enfrontament amb la família d’un caigut en combat o amb dos pesos pesants republicans com Paul Ryan i John McCain.

Altres enquestes recents, a escala estatal, atorguen avantatges notables a Clinton en punts clau, que poden tenir una influència important en el resultat final, com Pennsilvània (11 punts), New Hampshire (15 punts), Michigan (9 punts) o Florida (6 punts).

Ryan, president de la Cambra de Representants, va advertir aquest dijous en una entrevista de ràdio que el suport que va brindar a Trump “no és un xec en blanc”, i va recalcar la necessitat de reenfocar la campanya republicana “en Hillary Clinton, en totes les seves deficiències”. També Ben Carson, un dels aspirants més conservadors a les primàries, va assegurar que a partir d’ara es veuria un Trump més centrat en el seu oponent demòcrata i menys propens a ficar-se en embolics.

Poca estructura

No obstant això, els problemes de Trump amb l’establishment contrasten amb la bona ratxa de les donacions modestes, cosa que reflecteix una contradicció. Els diners recaptats per elevar el magnat cap a la Casa Blanca és més que un símbol, perquè la diferència de fons respecte a Clinton era més que considerable. Un tret característic de l’estratègia del candidat conservador és que, durant tota la fase de primàries, tenia poca estructura i es beneficiava de la seva permanent presència gratuïta als mitjans de comunicació.

Aquest juliol, segons van informar des de la seva campanya, ha batut el seu màxim de recaptació amb 80 milions de dòlars, davant dels 90 que va aconseguir Hillary Clinton, una diferència molt més petita que en el passat. Però, a part dels dòlars comptants que cadascun recapti, Clinton també disposa del suport públic de grans magnats com Warren Buffett o Michael Bloomberg. També hi ha big money a favor de Trump, com Sheldon Adelson, amo de l’imperi de casinos establert a Las Vegas; Carl Icahn, un dels inversors més influents en les decisions de les empreses cotitzades, o Peter Thiel, accionista de diverses companyies de Silicon Valley.

Mentrestant, qui sembla haver aconseguit el seu propi efecte convenció és el president, Barack Obama, que aquest dijous va fer 55 anys amb una bona notícia: segons la CNN, la seva ràtio d’aprovació ha registrat el punt màxim de la seva segona legislatura, un 54%.