_
_
_
_
_

Espanya lidera l’abús d’Orfidal i Trankimazin

Una enquesta a 22.000 europeus revela un ús imprudent de medicaments amb recepta sense el consentiment del metge

Manuel Ansede
Una dona agafa pastilles de lorazepam.
Una dona agafa pastilles de lorazepam.Samuel Sánchez

Danilo González va prendre durant algunes setmanes Rubifen, un medicament que es recepta als nens amb un trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat. Però el Danilo (nom fictici) ni és un nen, ni té dèficit d'atenció, ni pateix hiperactivitat. “El Rubifen et carrega les piles i et sents més lúcid, és com la cocaïna però menys nociu en general”, explica el Danilo, de 30 anys. Ell és una de les centenars de milers de persones que fan un ús inadequat dels medicaments de prescripció a Espanya. Són fàrmacs com els opioides, els estimulants i els tranquil·litzants, que, utilitzats sense el consentiment del metge, ja suposen un problema de salut pública als EUA i comencen a ser-ho també a la Unió Europea.

Una enquesta a 22.000 persones d'entre 12 i 49 anys, en cinc països europeus, mostra ara l'abast del desafiament per a les autoritats. La proporció més elevada d'aquest ús inadequat d'opioides apareix a Espanya. Un 18% dels enquestats hi ha recorregut al marge del metge en algun moment de la seva vida i gairebé un 7% ho ha fet durant l'últim any. Els opioides són analgèsics, com el tramadol i la codeïna. L'ús inadequat es pot donar quan algú amb dolor els aconsegueix a través d'un amic per automedicar-se, però també quan s'utilitzen en festes. “La codeïna i el tramadol són ara la droga chic a Rússia. Una sobredosi provoca un efecte excitant”, assenyala un dels coautors de l'estudi, José Martínez Raga, psiquiatre de l'Hospital Doctor Peset de la Universitat de València.

El 18% dels enquestats espanyols ha consumit tranquil·litzants sense el consentiment del metge

Espanya també lidera el consum inadequat de sedants, com l'alprazolam (venut amb el nom comercial de Trankimazin), el lorazepam (Orfidal), el diazepam (Valium) i el bromazepam (Lexatin). “Algunes persones els combinen amb cocaïna o alcohol. L'ús d'aquests fàrmacs és molt freqüent entre els addictes a la cocaïna”, apunta Martínez Raga. El 18% dels enquestats reconeix que els ha pres sense el consentiment del metge en algun moment de la vida i més d'un 9% ho ha fet durant l'últim any. L'ús imprudent de fàrmacs de prescripció es refereix tant a l'automedicació com a la seva utilització per arribar a estats d'eufòria.

El nou estudi es publica avui a la revista especialitzada BMC Psychiatry, amb dades del Regne Unit, Alemanya, Dinamarca i Suècia, a més d'Espanya. El Regne Unit encapçala el consum inadequat d'estimulants, com el Rubifen. L'ús d'aquest fàrmac acostuma a estar relacionat, més que amb la festa, amb l'intent d'augmentar la concentració per estudiar en època d'exàmens. El 9% dels enquestats britànics admet haver consumit estimulants al marge del metge en algun moment de la seva vida. El 4% ho ha fet durant l'últim any. A Espanya, amb 5.500 enquestats, aquests percentatges arriben al 6,8% i el 2,4% respectivament.

“Als EUA disposen de moltes dades sobre aquest fenomen, però fins ara no s'havia estudiat ni a Espanya ni a la resta d'Europa”, afirma Martínez Raga. El seu informe ha calculat la proporció de ciutadans dels cinc països que ha pres opioides (13,5% durant la seva vida i 5% al llarg de l'últim any), tranquil·litzants (11% i 6%) o estimulants (7% i 3%) sense recepta del metge. El nou estudi està dirigit per Scott Novak, de RTI International, una organització científica nord-americana sense ànim de lucre. Als EUA, el 20% dels enquestats ha pres al llarg de la seva vida un d'aquests fàrmacs de prescripció.

“En les sèries espanyoles es parla de prendre Orfidal o Trankimazin com si fossin caramels”, lamenta el psiquiatre José Martínez Raga

En l'abús d'aquests medicaments, com en altres temes de salut pública, el codi postal és més important que el codi genètic. L'equip de Novak subratlla que aquest fenomen és més habitual entre persones que no són d'ètnia blanca i entre els aturats. Haver rebut una prescripció d'un fàrmac en el passat també s'associa, lògicament, a un risc més elevat de fer un ús inadequat d'aquest medicament. Aquest risc és 10 vegades més alt en el cas dels tranquil·litzants, vuit vegades més alt per als opioides i set vegades més alt per als estimulants, si es compara amb el risc que els utilitzin les persones a les quals no se'ls ha receptat mai cap d'aquests fàrmacs. Aquest abús iniciat amb fàrmacs originalment prescrits adequadament es coneix com a addicció iatrogènica.

Martínez Raga envia un missatge a les autoritats sanitàries: “A Espanya hi ha molta lleugeresa a l'hora d'utilitzar medicaments. En les sèries espanyoles es parla de prendre Orfidal o Trankimazin com si fossin caramels. Dins de les campanyes de prevenció de les addiccions caldria incloure no només el tabac i l'alcohol, sinó també aquests fàrmacs de prescripció. L'adolescència és una etapa fonamental. I aquí veiem que els problemes ja comencen de nens”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Manuel Ansede
Manuel Ansede es periodista científico y antes fue médico de animales. Es cofundador de Materia, la sección de Ciencia de EL PAÍS. Licenciado en Veterinaria en la Universidad Complutense de Madrid, hizo el Máster en Periodismo y Comunicación de la Ciencia, Tecnología, Medioambiente y Salud en la Universidad Carlos III

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_