La contemplació de la vida salvatge
El CosmoCaixa combina els experiments científics amb la nuesa de les imatges salvatges de l'exposició Wildlife Photographer of the Year 2015
Durant els mesos d'estiu, als jardins que envolten el CosmoCaixa, és fàcil trobar alguns grups de nens d'un casal d'estiu que fan el pícnic després d'haver passat una estona entre experiments de física. Aquest juliol, el museu ha rebut gairebé 65.000 visitants, molts dels quals famílies que aprofiten les vacances escolars per portar els nens a tenir un primer contacte amb el coneixement científic, i també és una activitat que fan habitualment els casals d'estiu (quasi 18.000 visitants de grups d'esplai aquest mes). Però no tot són jocs i toca-toca: des del maig, i fins a l'11 de setembre, l'exposició Wildlife Photographer of the Year 2015 mostra un centenar de fotografies d'animals i plantes que també deixen bocabadats els visitants de totes les edats.
"On ets?", crida un home que busca la seva filla, meravellada amb una imatge de Klaus Tamm, Ales de l'estiu, que mostra dues papallones semitransparents sobre un fons de flors difuminades. Sembla difícil abstreure's del soroll dels nens que juguen a ser científics al pis de baix, però amb aquestes fotos, magnètiques perquè els fan viatjar a altres mons, els nens i també els adults cauen en un estat d'absoluta contemplació.
Al costat de les papallones, dos escarabats que reflecteixen un color daurat s'aparellen sobre una tija en forma de tirabuixó, on la femella deixarà els ous. Més enllà, la fotografia El cor del pantà, de Georg Popp, ens trasllada a un paisatge propi del planeta Dagobah, de Star Wars, tot i que la imatge es va fer a Louisiana, als Estats Units. Tot sembla molt fàcil, perquè aquestes fotografies mostren la quotidianitat dels animals i les plantes: un tritó descansa sobre l'aigua, uns dragons de Komodo s'abracen en una de les seves lluites, un camaleó passa per sobre d'una fulla.
Malgrat aquesta aparença de quotidianitat, darrere de totes les imatges hi ha una història de paciència i perseverança, que fa que aquestes fotografies hagin estat escollides com les millors sobre vida salvatge pel Museu d'Història Natural de Londres. En aquesta edició del certamen, que va començar el 1965, el guanyador, Don Gutoski, va esperar tres hores a 30 graus sota zero per captar el moment en què una guineu vermella devorava la seva ombra, una guineu àrtica, un fenomen que augmenta a causa del canvi climàtic, expliquen les conclusions del jurat. Un altre exemple de la dificultat d'aconseguir aquestes imatges és el relat fotogràfic sobre el comerç il·legal de marfil, o la sèrie sobre maltractament animal en circs i fires.
Els nens i nenes que visiten l'exposició es troben també amb un mirall, el dels fotògrafs de 10 a 17 anys, alguns d'espanyols, que tenen les seves imatges exposades al CosmoCaixa. Per exemple, la de Laura Albiac, de 10 anys, mostra la vigilància d'un ocell a la caça de mosquits al delta del Llobregat. Amb aquests exemples, el CosmoCaixa ofereix als infants una primera presa de contacte amb el coneixement i la natura mitjançant els experiments, i amb aquesta exposició, amb la simple contemplació poden viatjar dins la quotidianitat dels espais més salvatges i dels animals, i endinsar-se així fins i tot en la mirada gairebé humana d'un macaco d'ulls de color taronja.
Sobre la firma
