_
_
_
_
_

El planeta es queda sense les grans bèsties

Un grup de científics alerta: la Terra va camí de perdre els mamífers grossos

Javier Salas
La Terra es podria quedar sense els seus grans mamífers.
La Terra es podria quedar sense els seus grans mamífers.BioScience

És possible imaginar la Terra sense goril·les, tigres, elefants, rinoceronts, óssos, guepards, búfals...? O un futur proper en què hàgim d’ensenyar vídeos de lleons als escolars com qui ara ensenya maquetes de dinosaures? Sembla un escenari inimaginable, però un grup d’especialistes alerta en un estudi que no només és probable, sinó possible, si es manté el ritme de degradació dels ecosistemes i la biodiversitat.

"“Els humans han estat una força motriu responsable d’un procés sostingut d’extincions i declivis en l’abundància de nombroses espècies d’animals”

Històricament, “els humans han estat una força motriu responsable d’un procés sostingut d’extincions i declivis en l’abundància de nombroses espècies d’animals”, escriuen en l’article els més de 40 experts que el signen conjuntament. I aquesta força arrasa com mai. Els seus càlculs són molt alarmants: al segle XXII podria ser que no quedés ni un dels considerats grans mamífers. Ni els emblemàtics, com l’ós polar, ni els més desconeguts, com l’òrix blanc, que ja és a punt d’extingir-se.

Les seves dades són prou expressives: actualment, un 59% dels grans carnívors (els que pesen més de 15 quilos) estan oficialment amenaçats d’extinció. I el mateix passa amb un 60% dels grans herbívors (els de més de 100 quilos). I malgrat que s’han fet esforços importants per salvar alguns d’aquests animals, com amb els grans carnívors europeus, no són més que pegats si jutgem per l’alarma amb què experts importants en biodiversitat descriuen la situació. El risc és particularment crític a l’Àfrica subsahariana i al sud-est asiàtic.

Les dades són prou expressives: actualment, un 59% dels grans carnívors estan oficialment amenaçats d’extinció. I el mateix passa amb un 60% dels grans herbívors

El problema va més enllà de la desaparició d’un animal bonic o emblemàtic. Cada vegada hi ha més ciència que demostra el paper com a espècies clau d’aquests grans mamífers en els seus entorns, dels quals depèn un equilibri molt delicat. Són “enginyers d’ecosistemes”, diuen, capaços de regular efectes en cadena en la biodiversitat que els envolta. A més, presten serveis econòmics i socials fonamentals a les comunitats que els tenen a prop.

Els científics expliquen que hi ha diversos factors que posen en perill la megafauna, que per les seves característiques sol estar més exposada a la desaparició. “Els mamífers de mida gran són extremament vulnerables a aquestes amenaces perquè requereixen àrees extenses per mantenir poblacions viables, per les baixes densitats (especialment en el cas dels carnívors) i, en general, per tenir trets d’història de vida típics d’espècies ecològicament catalogades com a lentes”, escriuen.

“Els mamífers de mida gran són extremament vulnerables perquè requereixen àrees extenses, per les seves baixes densitats (especialment en el cas dels carnívors) i, en general, per tenir trets d’història de vida típics d’espècies lentes

En alguns casos, com els lleons, l’amenaça és la reducció dràstica dels seus territoris i la pressió de la frontera agrícola. En d’altres, la culpa és la desforestació dels seus hàbitats. Els elefants són el millor exemple d’espècie amenaçada per una caça furtiva que només vol comerciar amb l’ivori. Una altra amenaça és l’expansió ramadera desmesurada: per cada gran herbívor salvatge que trobem al planeta, hi ha 400 caps de bestiar remugant.

En l’estudi, que publica BioScience i al qual dóna suport Wildlife Conservation Society, els científics defensen que tenen la responsabilitat col·lectiva d’alertar el planeta i de proposar solucions a les societats i als seus governs. Asseguren que no es resignen a limitar-se a escriure l’epitafi d’aquests animals, com ja han hagut de fer amb el rinoceront blanc del nord, per exemple.

Per això, tanquen l’article amb una declaració de tretze punts, en els quals reclamen reconèixer l’amenaça, entendre que s’extingiran i percebre la gravetat de la qüestió. A més, assenyalen que salvar-los no és incompatible amb el desenvolupament humà, per la qual cosa exigeixen que s’augmentin els esforços institucionals, el suport dels governs, es millori el marc normatiu i els mecanismes financers per salvar aquests animals de la desaparició. I acaben recordant “l’obligació moral col·lectiva de protegir la megafauna de la Terra”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Javier Salas
Jefe de sección de Ciencia, Tecnología y Salud y Bienestar. Cofundador de MATERIA, sección de ciencia de EL PAÍS, ejerce como periodista desde 2006. Antes, trabajó en Informativos Telecinco y el diario Público. En 2021 recibió el Premio Ortega y Gasset.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_