Catalunya retorna 53 obres a Sixena però reté les millors

Les 53 peces menors procedents del monestir de Santa Maria de Sixena que es troben dipositades al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) ja estan de camí. Però de les altres 44 obres, del total de 97 que reclama el govern d'Aragó a Catalunya i que havien d'haver estat retornades provisionalment ahir com exigia un jutjat d'Osca i que estan al Museu de Lleida, no s'ha autoritzat la seva devolució al govern d'Aragó. Almenys ara com ara. Aquesta és la doble decisió que va prendre aquest dimarts el Consell Executiu de la Generalitat, que davant la revolada dels últims dies va decidir, això sí, accelerar al màxim el lliurament, i així, simultàniament a l'anunci realitzat per la vicepresident de l'executiu català, Neus Munté, passades les 13.30 hores, un camió sortia amb sigil dels magatzems del MNAC amb les peces a retornar provisionalment amb destinació a Sixjena. Les peces portaven ja uns dies empaquetades. La incòmoda fotografia s'havia esquivat. Les peces van arribar a la seva destinació a les cinc de la tarda.

Más información

Vila retornarà a Sixena les peces que va pactar fa tres mesos

Un poble derrotat per la història

La Generalitat demana la nul·litat de la sentència de Sixena

La Generalitat es protegeix, una vegada més, amb la seva estratègia jurídica: les 44 obres de Sixena que hi ha al Museu de Lleida, a diferència de les que estan al MNAC, estan catalogades per la Llei del Patrimoni català, per la qual cosa, per ordenar el seu trasllat, “és necessari el compliment de tràmits previstos a la normativa i aquests procediments legals no han finalitzat”, segons la nota oficial. Munté va ser categòrica en aquesta línia: “Aquest és un plet civil, i la llei d'enjudiciament civil diu clarament que els compliments de resolucions judicials s'han de fer sempre que no lesionin altres legislacions, i la llei de patrimoni català es veuria lesionada”. I va recordar que la devolució és resultat de “l'execució d'una sentència provisional, que no és ferma; continuarem amb les accions legals fins a esgotar-les; i tenim recorregut aquí”.

Dues portes de fusta policromada del segle XIII, quatre frescos passats a tela de Mateu Ferrer del XVI, tres relicaris del XIX , dues culleres i una forquilla són algunes de les 53 peces retornades aquest dimarts per la Generalitat. En realitat són moltes més, freguen el centenar, ja que algunes són lots formats, al seu torn, per diverses obres; així, el de la indumentària està format per 37 peces entre casulles, mantons i un vestit femení, mentre existeix també un conjunt format per 13 petits fragments de pintures sobre tela del XIII.

La sortida provisional d'aquestes peces del MNAC és fruit d'una resolució del Departament de Cultura que dirigeix el conseller Santi Vila, de la qual el consell executiu es va donar per informat, però que va incomodar Esquerra Republicana (ERC), que ja va avortar fa uns mesos un possible acord entre Vila i la seva homòloga aragonesa. En canvi, el govern català es va mostrar inflexible pel que fa a denegar l'autorització per a la sortida de les peces de Lleida, més valuoses i catalogades.

Les obres retornades per Catalunya van ser desembalades per comprovar el seu estat en el propi monestir, on s'han habilitat els antics dormitoris de les monges per a la seva ubicació. La satisfacció en Villanueva de Sixena, no obstant això, no era completa. Aquest mateix dimarts, el govern aragonès va demanar a la jutgessa que exigeixi el compliment de la sentència que obliga la Generalitat a retornar la totalitat de les 97 peces i que estableixi les mesures coercitives que consideri necessàries per a això. Pablo Echenique, líder de Podem a l'Aragó, es va mostrar partidari de la tornada dels béns, però va lamentar el to utilitzat en el debat pel govern aragonès, informa Francesco Manetto. “S'ha arribat a dir que és el primer pas cap a la desconnexió de Catalunya o que atempta contra la dignitat del poble aragonès: això s'assembla massa a aquest llenguatge una mica piròman que utilitza Susana Díaz quan diu que els andalusos no pagaran els privilegis d'Ada Colau”, afirma Echenique, que creu que “les discrepàncies territorials se solucionen des del diàleg”. En la mateixa línia es va manifestar a última hora de dimarts el conseller de Cultura de la Generalitat, Santi Vila, en afirmar que “algú està interessat en l'enfrontament entre catalans i aragonesos; aquest és un conflicte que ha de circumscriure's exclusivament a l'àmbit de la jurisdicció civil”.