Brussel·les obliga Espanya a recuperar ajudes per l’alta velocitat
La Comissió considera que els fons destinats al centre d'assajos de l'alta velocitat a Màlaga no contribueixen al desenvolupament de la regió
Es d'interès comú que Espanya tingui trens que circulin a més de 320 quilòmetres per hora? La Comissió Europea ha donat avui una sonada garrotada a aquesta inversió: Brussel·les obliga Espanya a recuperar ajudes estatals multimilionàries. La Comissió considera que les ajudes concedides a l'empresa pública ADIF per la construcció d'un centre d'assajos d'alta velocitat a Andalusia no donen suport a "un objectiu d'interès comú": no contribueixen a promoure un desenvolupament sostenible. El Centre d'Assaigs d'Alta Tecnologia Ferroviària (CEATF) de Màlaga és un circuit ferroviari on els trens poden circular a més de 500 km/h, i que ha comptat amb una inversió de 358,6 milions d'euros. La investigació de la Comissió revela que Espanya ja va pagar a ADIF 140 milions a partir del 2011, abans que la Comissió adoptés la seva decisió i infringint les regles europees.
Aquest projecte "no s'ajusta a les normes de la UE sobre ajudes estatals", segons la Comissió. No hi ha cap interès al mercat per desenvolupar productes que funcionin a aquestes velocitats, que no són comercialment viables, indica Brussel·les. L'AVE espanyol està en el punt de mira fa molt temps, pels dubtes sobre la viabilitat econòmica d'una infraestructura que requereix una inversió multimilionària.
La Comissió considera que ja hi ha centres d'assaig a la UE per a les velocitats comercialment viables (de 320 a 350 quilòmetres per hora) i que ja es fan assajos en xarxes ferroviàries comercials. "El CEATF no faria res més que duplicar aquestes infraestructures existents", segons Competència, que a més apunta que aquest projecte no contribueix a l'objectiu de promoure el desenvolupament sostenible d'Andalusia. "Només tindria escassos efectes a curt termini mitjançant la creació d'ocupacions temporals en el sector de la construcció durant la construcció de la infraestructura. El cost públic hauria estat desproporcionadament alt i Espanya no va aconseguir demostrar que els avantatges del projecte compensessin els costos de construcció i les pèrdues d'explotació", apunta la decisió. Cap inversor privat ha manifestat interès per participar en el finançament del projecte, notificat a Brussel·les la tardor del 2013.
Sobre la firma
