_
_
_
_
_

De professió, pilot de dron

Augmenten mes a mes el nombre de titulats per operar amb drons i les escoles que concedeixen les llicències a partir d'una normativa complexa

Una classe de pilots de drones.
Una classe de pilots de drones.Massimiliano Minocri

A Espanya hi ha 68 escoles que formen pilots de dron. “La gent ha d'entendre que un dron no és una joguina”, explica una portaveu de l'Agència Estatal de Seguretat Aèrea (AESA). L'AESA supervisa l'ús de l'espai aeri a Espanya. Fins ara, la AESA havia de controlar aparells d'accessibilitat limitada, com avions o helicòpters; els drons ho han canviat tot perquè és un aparell d'accés massiu. En dos anys s'han registrat 2.541 pilots de dron –fa només dos mesos eren 2.000– i el número de centres que ofereixen la formació requerida per llei va en augment, promocionant-se com una opció professional fins i tot per sortir de l'atur.

L'ús professional d'un dron requereix el títol de pilot. Cada model de dron necessita un certificat i un examen pràctic particular per poder ser pilotat. Tots els drons comparteixen la mateixa formació teòrica. La formació i certificat de pilots de dron la poden proveir els fabricants de l'aparell i els centres de formació reconeguts per l'AESA (ATO). A Catalunya hi ha una vintena d'escoles ATO. L'Aeroclub Sabadell és una de les ATO més antigues, registrada des del 2014, quan es va aprovar l'actual marc legal per a drons. Molts centres de formació d'aviació s'han convertit en ATO per llicenciar pilots de dron. Jaume Armengol, comercial de l'Aeroclub Sabadell, confirma que en el seu cas molts alumnes són socis del club a qui els convaliden la part teòrica, per ser pilots d'avó, i només han d'examinar-se de la part pràctica. “La majoria són persones que operaven amb drons i necessiten obtenir el títol; també hi ha persones que són a l'atur i que ho veuen com una sortida professional”, diu Armengol. Segons els seus càlculs, des del 2014 han llicenciat un centenar de pilots: “Al principi hi va haver molta demanda, ara s'ha estabilitzat”.

David García dirigeix Área Dron, una secció del grupo d'autoescoles Corsa. Fa tres mesos que ofereixen la formació de pilot de dron, però com que Corsa no és una ATO, en subcontracten una, Qualifly, que certifica els títols, els cursos, les pràctiques. García confirma que ser pilot de dron és una alternativa professional: “La feina està molt ben remunerada. Per un dia de rodatge professional, l'operadora del dron pot facturar uns 600 euros. Perquè encara hi ha pocs pilots titulats. I potser és car, però un rodatge amb un helicòpter és més car”. Els drons han d'estar registrats amb una identificació i com a propietat d'una operadora, sigui una empresa o un autònom. AESA tenia comptabilitzades al juliol més de 1.500 operadores. En aquests tres mesos, Corsa ha llicenciat 15 pilots. “La majoria són càmeres del món audiovisual, però també tenim arquitectes. Els drons agilitzen molt el treball d'arquitectes i topògrafs”, apunta García.

Más información
Un dron, a punt de xocar amb un avió que volava de Barcelona a París
Neix el ‘dildo dron’, la primera joguina sexual voladora
Així es veu en primera persona una carrera de drones

La formació teòrica, segons legisla AESA, pot ser presencial o a distància. La formació online és més econòmica a totes les escoles consultades. Els preus dels cursos oscil·len entre els 900 i els 1.300 euros. Alberto Chistau dirigeix l'escola de pilots Chistau. Les seves classes teòriques són especialment exhaustives pel que fa a coneixements del sector aeri, segons destaca ell. Durant l'entrevista amb EL PAÍS, tres alumnes aprenen com s'estableixen els usos horaris a partir del sol. Chistau em mostra els apunts dels antics alumnes –segons ell, per llei s'han d'arxivar durant 5 anys– en què no falten amplis coneixements de física, meteorologia, de l'aparell auditiu o visual. En un any i quatre mesos ha llicenciat uns 40 pilots. La seva escola es troba en una pis del carrer Floridablanca de Barcelona. La durada mitjana dels cursos de Chistau és de dos mesos. Critica les escoles que ofereixen intensius d'una setmana per realitzar les 60 hores de classe teòrica que exigeix la normativa. Chistau assegura que hi ha multitud d'escoles, com Corsa, que ofereixen el títol de pilot de manera il·legal perquè només el pot cursar una ATO. La AESA indica que no és il·legal que una ATO imparteixi cursos a través d'organitzacions que no sigui ATO. “El que exigeix la llei és que l'ATO inclogui l'organització en qüestió als seus manuals”, informa AESA. García, de Corsa, admet que “és com si una farmàcia pogués vendre els seus medicament a través d'un altre tipus d'establiment. Però la llei ho permet, la demanda és gran”.

Entre els alumnes de Chistau hi ha Jaume Julià, agent dels Mossos d'Esquadra. Julià vol complementar la formació que ofereix la policia catalana en matèria de drons perquè és una qüestió de seguretat pública que va a l'alça. Augmenta no només per l'ús que puguin tenir aquests aparells en tasques de vigilància sinó també per regular el seu ús indegut en zones urbanes, segons Julià. La norma actual prohibeix el vol de drons en zones urbanes i només es poden utilitzar amb una autorització expressa de la AESA. Entre els alumnes de Chistau hi ha un topògraf, un càmera de televisió que vol ampliar les seves capacitat i també hi ha l'Ignacio Sanz, responsable d'una productora audiovisual. Sanz necessita pilots perquè cada vegada es demanen més imatges aèries en vídeos corporatius però també perquè hi ha grans empreses que contracten pilots per supervisar l'estat de les seves infraestructures.

Competència deslleial

El sector encara està verd i una prova d'això és que, a diferència de la formació de pilots d'avió, encara no existeixen simuladors de vol de qualitat per a drons, diu Chistau. La normativa vigent hauria de ser substituïda aquest any per una nova llei, que ja està redactada i harmonitzada amb les exigències de la Unió Europea. La nova llei regula més eficientment l'ús per a oci dels drons i ordena millor el vol urbà. García defèn que la nova llei pot ser útil per regular l'ús aficionat però subratlla que el problema és que la ASEA no té prou recursos per controlar-ne l'ús: “És com posar portes al camp. Si navegues per Internet trobaràs moltes filmacions professionals amb drons. La gran majoria les realitzen persones que no tenen cap mena de títol”. AESA afirma que la majoria d'empreses que utilitzen drons a Espanya, estan registrades com a operadores. L'Associació Espanyola de Drons i Afins (AEDRON) va emetre el febrer passat una nota demanant els actors del sector que denunciïn les activitats il·legals: “Complir les normes al nostre sector requereix esforç i diners. Els tràmits són llargs i a vegades feixucs. I cal dedicar esforços de les nostres empreses a tasques administratives, suposant això una despesa no petita. I les limitacions en l'ús dels drons ens obliguen en molts casos a rebutjar treballs atractius i ben pagats”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario Avui en Berlín y posteriormente en Pekín. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_