_
_
_
_
_

Cinc pizzes ben diferents a Barcelona

Les pizzeries són habituals a la restauració catalana. Us oferim cinc establiments on menjar diversos tipus d'aquest clàssic italià

La pizza autèntica és la margherita: tomàquet i mozzarella (amb permís de la versió primigènia, sense mozzarella). Després hi ha les pizzes amb tot el que cadascú hi vulgui posar (n'hi ha, fins i tot, que hi posen pinya! o peperoni que és xoriço, i no pebrot, com hauria de ser segons l'idioma italià. Coses dels americans...). A Barcelona, la cultura de la pizza està prou desenvolupada. Des dels anys 70 i 80, quan alguns carrers per sota de la plaça de Francesc Macià es van convertir en zona pizzera (encara ho són...) la ciutat ha anat depurant aquesta art culinària. Posats a destacar cinc pizzeries, hem preferit triar cinc tipus de pizzes que podem assaborir a Barcelona. Absolutament recomanables, de qualitat i originals. Us presentem cinc estils: un restaurant clàssic, un establiment que ens la fa al taglio, un a l'estil argentí, un local més aviat caòtic, desenfadat i genial i un representant de les cadenes de restaurants especialitzats en la matèria. (No hem volgut entrar en el territori de les pizzes per telèfon ni de les de supermercat).

L'art de fer la massa de la pizza.
L'art de fer la massa de la pizza.Manolo S. Urbano

Piazze d'Italia

Des del 1992 és un dels molts restaurants italians de Barcelona que fan pizzes excel·lents. Un local acollidor farcit de fotografies i diaris històrics amb una mica de cada part d'Itàlia. Hi ha un pizzaiolo napolità i un altre sicilià, un cuiner del Vèneto i el propietari és originari de Bari però criat a Torí: totes les places d'Itàlia al plat: des del vitello tonnat del nord fins a la burrata puglies, passant pels embotits de parma... La pizza, gran, fina i cuita a consciència (el secret de la massa no ens el deixen revelar) és deliciosa i, qui li vulgui posar ingredients, ho pot fer tranquil: la qualitat de la matèria primera està provada. Casanova, 94.

Al Passatore

Una de les cadenes més exitoses de Barcelona és Al Passatore. Actualment tenen tres restaurants, dos gairebé al costat, al Pla de Palau, i un a la zona alta (Santaló). El millor dels tres establiments és la seva relació qualitat-preu. La pizza és la clàssica italiana, prima i que sobresurt del plat, elaborada a la manera tradicional, en forn de llenya i amb tots els condiments que es desitgin, procedents d'Itàlia. La resta de la cuina, igualment recomanable, té tot el que podem trobar a qualsevol pizzeria-trattoria a qualsevol ciutat italiana. Des dels anitpasti fins a l'insuperable tiramisú, marca de la casa. Pla de Palau, 8. Pla de Palau, 11. Santaló, 125.

La pizza nostra

El 1982 una argentina casada amb un català i acabats de venir d'ultramar van obrir aquest racó especialitzat en pizzes argentines (massa gruixuda, base cruixent). "Tot ho fem al dia i aquí", aclareix la cuinera, i amb els ingredients que ens podem arribar a imaginar: roquefort, espinacs, carn, sobrassada, xoriço, mozzarella, pernil... Són porcions petites (de manera que se'n poden tastar unes quantes d'una tacada) servides en una tauleta. "És fast food, sí, però de qualitat". Les empanades, les amanides o les postres (argentines, és clar: alfajores, dulce de leche...), estan a l'alçada. A l'agost obre divendres i dissabtes. Al setembre, es trasllada al carrer Girona, 181. C/Aribau, 13.

La pizza del Sortidor

Al bell mig del Poble Sec, aquest és un local caòtic i entranyable que convida al bon rotllo. Només fan pizzes. Però... quines pizzes! Grans (enormes!), tradicionals pizzes napolitanes fetes a mà en form de llenya, al moment i amb ingredients de primera qualitat, servides sobre un cartró i tallades en triangles per agafar-les i menjar-les amb les mans. I llepar-se'n els dits. El cuiner, italià, assegura que fins i tot aquells que es pensaven que no els agradava la pizza embogeixen al Sortidor. Un lloc informal i molt bé de preu on socialitzar amb la gent i gaudir d'un bon sopar (a base, exclusivament, de pizza, recordeu). C/Blasco de Garay, 46. 

La fermata

El concepte de pizza al taglio en la seva essència. Com a Itàlia, es demana un tros de pizza com vulguem de gran, ens la pesen i ens la mengem, allà mateix, potser amb una birra (italiana) o ens la portem a casa. Parlem de pizzes, com se sol dir al sud d'Itàlia, della mamma: gruixudes, de massa esponjosa i base cruixent i amb tots els ingredients que ens podem imaginar, sobretot, d'origen italià: mozzarella de búfala, pesto genovès, embotits de l'Emilia Romagna, gorgonzola, cansalada... i especialitats arriscades (aquí) com la de patata, pesto i parmesà. És el paradís de la pizza: fins i tot, per postres, una de Nutella... C/Major de Sarrià, 2-4 (Plaça d'Artós). C/Provença, 243

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Toni Polo Bettonica
Es periodista de Cultura en la redacción de Cataluña y ha formado parte del equipo de Elpais.cat. Antes de llegar a EL PAÍS, trabajó en la sección de Cultura de Público en Barcelona, entre otros medios. Es fundador de la web de contenido teatral Recomana.cat. Es licenciado en Historia Contemporánea y Máster de Periodismo El País.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_