_
_
_
_
_

Alcohol, haixix i joc, les aficions de l’autor de la massacre

Els veïns del suposat terrorista, denunciat per maltractament i altres delictes, creuen que no era una fanàtic religiós

Daniel Verdú
El germà de l'atacant de Niça a casa seva, a Msaken, Tunísia.
El germà de l'atacant de Niça a casa seva, a Msaken, Tunísia.ZOUBEIR SOUISSI (REUTERS)

Un tipus inestable, violent, divorciat per maltractar la seva dona i aficionat al joc. Així descriuen Mohamed Lahouaiej Bouhlel, de 31 anys, els veïns dels dos immobles on va viure els últims anys el suposat terrorista. A mig matí, tot el veïnat ja sabia que havia conviscut amb l'autor de la massacre del 14 de juliol, de qui fins llavors només sabien que era camioner –de mudances, apuntaven alguns, i amb permís per portar grans vehicles– i que havia tingut greus problemes amb la seva exdona. La majoria, com Serge, el seu veí de replà, el consideraven una persona estranya, un tipus que "mai saludava", però en cap cas un fanàtic religiós.

Más información
L’autor de l’atac a Niça va néixer a Tunísia i estava en tràmit de divorci
Almenys 10 nens i set estrangers entre les víctimes
“El camió s’enduia tot el que tenia davant”

El suposat terrorista va viure fins fa uns mesos amb la seva dona, també tunisenca, i els seus dos fills, al dotzè pis d'un edifici del barri de Le Rouret, una zona obrera del nord de Niça, poblada majoritàriament per immigrants. Fa algun temps es va divorciar, segons expliquen els veïns, després de maltractar violentament la seva esposa en nombroses ocasions. "Era un tipus rar, no saludava gairebé mai. Semblava una mica inestable", explicava un veí mentre un equip de manyans sortia del domicili per reparar la porta que la policia havia tirat a terra.

Desenes de persones de nacionalitats diferents conviuen a l'edifici, la majoria africanes, explica una veïna francesa. A dalt de tot, al final d'un viatge de 12 pisos en un ascensor atrotinat que es para diverses vegades durant cada trajecte, el germà de la seva exparella –que en aquest moment estava declarant a comissaria– custodiava el llindar perquè ningú s'hi apropés. "Marxi d'aquí, som la família d'ella, no tenim res a veure amb això".

La comunitat musulmana de la zona tampoc tenia constància que fos religiós. Abdu, un musulmà que a aquesta hora arribava de resar a la mesquita ho té clar. "Mai l'he vist al temple, el coneixeríem si fos musulmà. En qualsevol cas no era practicant i sabem que bevia. Tenia molts problemes amb la seva dona, per això es van divorciar", apuntava a les portes de l'edifici, on alguns veïns començaven ja a llançar ous als periodistes que s'hi apropaven. Un veí, segons la senyora Pardo, habitant del mateix bloc que Lahouaiej Bouhlel, "bastant conflictiu" i amb propensió al "tripijoc".

Quan el suposat terrorista es va divorciar de la seva dona fa uns mesos,  va marxar a viure a la Route de Tourin, davant dels antics escorxadors. Divendres a la tarda, es podia pujar fins al seu replà i veure a través del pany rebentat la petita casa completament regirada després del registre de la Gendarmeria algunes hores enrere. Jamal, un dels seus veïns, explicava a la porta la impressió que li causava i tornava a negar que fos musulmà practicant. "Era un tipus violent, una miqueta agressiu. L'altre dia em va dir que acabava de perdre 2.500 euros al casino. Li agradava beure i fumar haixix. Fa poc em va explicar que havia tingut bastants problemes amb la policia i que l'havien detingut", explicava aquest veí a la porta de l'immoble.

Pel que sembla, una de les seves passions era muntar en una bicicleta de carreres que pujava sempre per l'escala penjada a l'espatlla. Parlava poc, però havia deixat una impressió bastant clara a l'edifici. Una altra veïna, que vivia just al pis de dalt, insistia en la idea que era més aviat un boig que un fanàtic religiós. "Era un tarat. Qui si no faria alguna cosa així? Feia olor sempre d'alcohol i, per descomptat, no portava barba. Si era musulmà, sens dubte, era un mal musulmà".

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Daniel Verdú
Nació en Barcelona en 1980. Aprendió el oficio en la sección de Local de Madrid de El País. Pasó por las áreas de Cultura y Reportajes, desde donde fue también enviado a diversos atentados islamistas en Francia o a Fukushima. Hoy es corresponsal en Roma y el Vaticano. Cada lunes firma una columna sobre los ritos del 'calcio'.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_