Mas capitalitza el rescat d’una Convergència sota mínims

La Convergència que va fundar i va controlar Jordi Pujol durant gairebé quatre dècades entrarà avui en hibernació, fins que els casos judicials que planen sobre la formació en permetin la liquidació definitiva. Després d'apostar per l'independentisme i perdre l'hegemonia de la política catalana, un nou partit “sobiranista” el substituirà en el que s'ha anomenat refundació. Els últims resultats electorals, els del 26-J, van ser els pitjors de la història de la formació. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, es jugarà al setembre el màxim càrrec institucional que té la formació.

El nou nom del partit es farà públic avui, quan els responsables del congrés fundacional el donin a conèixer als associats que assisteixin al conclave convergent. Els donaran a escollir entre dues opcions que ara coneixen un nombre reduït de persones. Una d'elles és Artur Mas, actual president de la formació i qui porta les regnes de la refundació. Dimecres es va autoqualificar com “el principal impulsor del nou partit” i va anunciar que preveu optar a ser el primer president de la nova formació. Ho decidiran els nous militants, tot i que es dóna per descomptat que serà així. També es dóna per aprovada la seva proposta per crear un tàndem presidencial en el qual, amb Mas, se situarà Neus Munté, actual portaveu del Govern i figura en alça dins del partit.

Diverses fonts convergents consultades per l'agència Efe ho interpreten com una victòria de l'aparell del partit, en detriment de sectors renovadors i del món local, que ara dubten si formar part de la candidatura que promou Mas per a la direcció executiva.

Mas i Munté exerciran la representació institucional del partit i coordinaran una executiva en la qual —s'haurà de decidir el 23 de juliol— previsiblement hi tindran un paper destacat el diputat Jordi Turull i l'actual portaveu del partit, Marta Pascal. Lideraran un equip en el qual es visualitzaran els nous lideratges municipals encapçalats per Miquel Buch (alcalde de Premià de Mar i president de l'Associació Catalana de Municipis) i David Bonvehí (càrrec del partit i de la Catalunya Central) i els nous fitxatges arribats d'altres formacions, com l'exsocialista i exsindicalista Miquel Àngel Escobar, que es vol mostrar com a part d'aquest “centre ampli” que la nova Convergència aspira a representar. Encara s'ha de veure si Reagrupament, escissió d'Esquerra que se sumarà al nou partit, té un lloc en aquest òrgan de direcció que es podria limitar a dotze membres.

Pendents del relleu

Tot i que Mas es nega a fixar la seva data de sortida de la màxima representació de la formació —també encapçalarà una plataforma externa amb la qual pretén captar adeptes—, assegura que vol jugar un rol de “pont” entre el que representa el passat de Convergència i el que ha de ser-ne el futur. Fonts de diferents sectors el responsabilitzen de la manera en el qual s'aprovaran els dos documents base de la nova Convergència, un d'ideològic i un altre d'estructura organitzativa. La introducció de proposta serà complexa, ja que cadascuna d'elles s'haurà de presentar de viva veu i s'haurà de votar en ponència, per la qual cosa, depenent de qui l'efectuï, podria determinar l'èxit d'aquestes esmenes.

Convergència preveia ahir la participació de 3.000 persones al congrés fundacional “de la cosa”, com s'ha arribat a anomenar el nou partit ara que encara no té nom. El congrés que liquidarà l'antic partit de Jordi Pujol serà breu. Tres hores per liquidar quatre dècades.