Interior reobre el CIE tot i l’ordre de tancament de Colau

El Ministeri de l’Interior ha decidit aquest dijous precipitar l’obertura del Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca, a Barcelona, després que l’alcaldessa n’ordenés el tancament al·legant que no té una llicència d’activitat adequada. El CIE fa vuit mesos que està clausurat per unes obres de reforma instades judicialment per complir amb els drets dels interns. Des de llavors, Colau ha deixat clara la seva intenció que no tornés a funcionar. “És una provocació i un menyspreu a l’Ajuntament”, ha criticat el tinent d’alcalde Jaume Asens, que prendrà mesures “coercitives”, com multar o precintar el centre. Arribat aquest últim cas, el precinte es notificaria amb 48 hores d’antelació.

La pugna entre ambdues administracions va començar dimecres a la tarda, quan l’alcaldessa Colau va trucar a la delegada del Govern a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna, per dir-li que havia dictat una resolució que n’ordenava el tancament. L’endemà, l’Ajuntament va enviar una notificació formal a la Prefectura Superior de Policia.

Poc després, a dos quarts d’onze del matí, el tinent d’alcalde Asens, un advocat reconegut en la seva lluita contra aquest tipus d’instal·lacions, va fer una roda de premsa en la qual deixava clar que no pensaven permetre la reobertura del CIE, que va definir com “un forat negre de la democràcia”. “Té una llicència per a unes activitats que no es corresponen amb el que fan”, va dir, i va citar com a exemple que en la definició d’aquestes hi constava una infermeria per a animals o una galeria de tir. El CIE de la Zona Franca va obrir el 2005 i des de llavors “ha estat en situació irregular, fora de dret, sense llicència i no satisfà els requisits de seguretat”.

Pràcticament alhora, des del Ministeri es forjava la resposta al desafiament municipal. Passada la una de la tarda, es comunicava oficialment als policies que treballaven al CIE, que es trobaven en noves destinacions, que havien de presentar-se a primera hora del matí d’avui a les instal·lacions. El Ministeri encara no ho reconeixia oficialment, però això de facto suposava el primer pas per a la reobertura.

Dues hores després, i ja de manera oficial, la Delegació del Govern informava de la reobertura, que es va fer efectiva a les quatre de la tarda. Els primers policies van arribar al complex, encara que el centre no estarà a ple rendiment fins a d’aquí a uns dies, quan es traslladin els interns que es van ressituar en els CIE de València i Madrid. També va avisar la Fiscalia, els jutjats que tutelen la instal·lació —l’1 i el 30 de Barcelona— el jutge degà de la ciutat, i va advertir que recorreran judicialment la decisió del Consistori. El seu principal argument és que una instal·lació d’aquest tipus no necessita llicència d’activitat.

La contesa va acabar amb una altra roda de premsa municipal. “És una provocació i un menyspreu a l’Ajuntament de Barcelona”, va criticar Asens, que va comparèixer flanquejat per regidors d’ERC, CiU, PSC i la CUP, que van donar suport a la decisió de l’Executiu municipal. Va explicar que el primer pas que faran serà comprovar que realment s’hagi reprès l’activitat. Després decidiran si multen o si decreten el precinte de les instal·lacions.

El CIE va tancar el 5 de novembre de l’any passat després que els jutges que el supervisen ordenessin una sèrie de millores en el centre, com ara que les habitacions tinguin banys, que es pugui regular l’aigua de les dutxes, que no hi hagi objectes punxants o que s’eliminin les separacions físiques a les sales de visites.

El Parlament, la Generalitat, l’Ajuntament i la plataforma Tanquem els CIE van aprofitar per demanar que no es tornés a reobrir el centre perquè consideren que vulnera els drets de les persones que per cometre una infracció administrativa, com no tenir regularitzada la seva residència a Espanya, poden estar 60 dies tancats i després ser deportats.

El Ministeri ja va advertir en tot moment que el reobriria. I va assenyalar que la instal·lació era fonamental per expulsar immigrants amb antecedents policials o aquells amb condemnes que se'ls commuten per l'expulsió. La Policia va assenyalar que de les 366 persones que van expulsar del CIE de la Zona Franca, 362 tenien antecedents. Asens va rebatre que Barcelona ha funcionat vuit mesos sense CIE i no ha passat res. Encara que fonts policials asseguren que s'han hagut de traslladar els interns a altres centres, que es poden veure saturats. Tot i així, fonts policials asseguren que s'han seguit derivant immigrants als centres de València, Madrid i Múrcia, provocant-hi saturació.

Interior tenia previst inicialment que la infraestructura tornés a funcionar el 14 de juny. I així ho va fer saber als policies, que van començar a preparar-se. Però després que la data es fes pública, el Ministeri va recular i va posposar la reobertura per a després de les eleccions.

A partir de llavors tot va ser una gran incògnita. No va acabar de donar-se una data definitiva als agents. I la situació va passar de “obertura imminent” a quedar postergada per “serrells administratius”. Fonts policials asseguren que l'engegada precipitada d'aquest dijous ha respost únicament a l'ofensiva de l'Ajuntament.

“Tot el suport a Ada Colau i al tancament del CIE. Es demostra, no obstant això, que per viure sense CIE hem de viure abans sense un Estat en contra”, ha escrit a través de Twitter el conseller d'Afers exteriors, Raül Romeva. La titular de Treball i Afers Socials, Dolors Bassa, també es s'ha postulat a favor del tancament del CIE i ha demanat que es busquin altres fórmules per tractar el problema dels estrangers en situació irregular. Asens ha avisat que al setembre tècnics del Consell d'Europa visitaran el CIE per comprovar si compleix amb els estàndards de Drets Humans.