El terror colpeja Turquia en plena redefinició de la seva política exterior
En un moment en què fa les paus amb antics aliats —Rússia i Israel— l'atemptat posa en relleu la fragilitat d'un país que s'ha vist arrossegat pels esdeveniments i certs projectes personalistes del president
En un moment en què Turquia semblava disposada a aprofitar el recanvi al capdavant del Govern per esmenar les línies de la seva política exterior i fer les paus amb antics aliats als quals s'havia enfrontat en els últims anys —Rússia i Israel—, l'atemptat d'Istanbul ha tornat a posar en relleu la fragilitat d'un país que s'ha vist arrossegat pels esdeveniments i certs projectes personalistes del president, Recep Tayyip Erdogan, cap al creixent caos del Pròxim Orient.
L'atac suïcida, que va causar 41 morts i 239 ferits i, segons els primers indicis, porta la marca de l'Estat Islàmic (ISIS, en les seves sigles en anglès), s'ha produït en un moment en què Ankara intenta normalitzar les seves relacions amb diversos països estratègics. Ha iniciat el desglaç de les seves relacions amb Israel després de sis anys d'enfrontaments i ha demanat disculpes a Rússia per l'enderrocament al novembre d'un caça a la frontera amb Síria, conflicte al qual el Kremlin va respondre amb sancions que ara es disposa a aixecar.
L'atemptat ha colpejat, a l'aeroport Atatürk d'Istanbul, l'aerolínia de bandera del país euroasiàtic, Turkish Airlines, que amb el seu nombre creixent de destinacions per tot el planeta, els seus grans patrocinis i els seus anuncis amb estrelles com Leo Messi i Kobe Bryant s'havia convertit en un símbol de la nova i puixant Turquia que Erdogan volia presentar al món. Un somni que en els últims dos anys s'ha anat esfumant progressivament a mesura que el país se sumia en la polarització i el conflicte, amb constants accions armades a les mans del gihadisme i de grups nacionalistes kurds.
En un país com Turquia que ha patit durant dècades diversos tipus d'accions terroristes, només tres dels aeroports havien estat objecte d'atacs. El primer, el d'Ankara, el 1982, va ser a càrrec de pistolers del grup armeni Asala, que van obrir foc de manera indiscriminada a la terminal de l'aeroport de la capital. El següent, el passat mes de desembre, quan el grup armat kurd va llançar un projectil des de l'exterior de l'aeroport Sabiha Gökçen d'Istanbul, que va danyar diverses aeronaus i va matar una treballadora. I el tercer, que va tenir lloc dimarts i que tots els experts en seguretat creuen que va ser “planificat detalladament”.
Tot i que el Govern turc sosté que no es van produir errors en la seguretat, un guarda de seguretat privada encarregat dels controls d'accés va explicar que ells no van poder fer res per detenir els atacants abans que intervinguessin agents del cos de policia, quan ja era massa tard: “Nosaltres no podem fer res perquè no anem armats”, va dir el treballador. Tot i això, una font de seguretat consultada per aquest diari va opinar que “els policies van fer bastant” considerant “la diferència de potència de foc”.
“Aquest tipus d'atemptats només es poden prevenir amb informació d'intel·ligència, durant la fase de planificació”, va assegurar l'analista Hakan Çelik a CNN-Türk. I, de fet, segons publica el diari Hürriyet, els serveis secrets turcs havien alertat durant aquest mes de la possibilitat que es produïssin atemptats, assenyalant que l'aeroport d'Atatürk era un dels objectius possibles dels gihadistes, però malgrat això no es va incrementar la vigilància.
Les investigacions iniciades per la secció de Lluita Antiterrorista de la Fiscalia es mantenen sota secret de sumari i, al contrari que en el cas de les víctimes, no s'han donat detalls sobre la identitat dels autors, tot i que alguns mitjans locals apunten al fet que podrien ser estrangers. De moment només ha transcendit que s'han fet escorcolls a dos domicilis —encara que no s'especifica on ni què es va trobar— i que el taxista que va portar els atacants a l'aeroport va ser interrogat per la policia.
El primer ministre Yildirim ja va apuntar poques hores després de l'atemptat que “els indicis” assenyalen l'ISIS, tot i que aquesta organització no ha reivindicat pràcticament cap de les seves accions a Turquia, cosa que segueix intrigant tothom.
El primer ministre va afirmar que, com que no van poder superar el control de seguretat, els terroristes "van treure les armes de les maletes i van obrir foc indiscriminadament. Un es va fer esclatar fora, a l'exterior del lloc de control, i els altres dos van aprofitar el pànic durant el tiroteig per colar-se i fer-se esclatar", va dir Yildirim, segons informa Associated Press.
D'acord amb alguns analistes locals, aquesta és una estratègia per enfrontar turcs i kurds, ja que d'aquesta manera els segons sempre sospiten de la implicació d'un Estat que, almenys fins fa un any, mirava cap a una altra banda respecte a les activitats dels grups gihadistes que combaten Síria.
D'altra banda, el president Erdogan va mantenir durant el dia converses telefòniques amb diversos mandataris, entre ells el dels EUA, Barack Obama, que li va transmetre les seves condolences, i el de Rússia, Vladímir Putin, que després de mesos de tensió amb Turquia va estendre la mà perquè “les dues potències regionals” actuïn conjuntament.
